La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que condemna a 159 anys i 11 mesos de presó l’acusat d’assassinar tres dones i intentar-ho amb sis més en trobades sexuals amb consum de cocaïna, entre altres delictes, entre el juny del 2018 i el novembre del 2019.
Els magistrats han desestimat el recurs d’apel·lació formulat per la defensa en entendre que Jorge Ignacio PJ va ser condemnat “amb prova de càrrec, indiciària però força”. «No va ser arbitrari o irracional que els membres del jurat consideraren acreditats els fets basant-se en aquells testimonis privilegiats i coincidents, en les diferents perícies practicades i altres proves aportades a la causa», conclouen.
El Tribunal ha desestimat també els recursos de les acusacions particulars, en què estes demanaven que s’imposara al penat la presó permanent revisable.
La magistrada que va presidir este judici amb jurat a l’Audiència Provincial va dictaminar que no era aplicable en interpretar que l’article 140.2 del Codi Penal exigeix que hagen estat dictades altres condemnes amb anterioritat per delictes contra la vida en un o diversos procediments diferents.
La Sala Civil i Penal del TSJCV arriba a la mateixa conclusió després de realitzar una lectura del contingut literal del precepte legal, però per diferent via: no pel temps verbal (“haguera estat condemnat”) contingut a la norma sinó per l’exigència de “caràcter quantitatiu” que inclou.
Així, l’article 140.2 estableix que s’imposarà la presó permanent al reu d’assassinat “que hagués estat condemnat per la mort de més de dos persones«.
En este cas, el delicte al qual es podria aplicar esta pena, segons el parer del TSJCV, és l’assassinat de la tercera de les víctimes, MCB, i abans d’este crim, i acusat no va assassinar “més de dos persones”, sinó exactament dos.
«En el fons i, ja que l’expressió utilitzada no va ser «dos o més» sinó «més de dos», el legislador sembla dirigir-nos a condicionar la hiperagreujament a condemnes per almenys tres delictes consumats contra la vida, i en el nostre cas només n’hi ha dos”, els relatius a ARS i LMVR”, raona el Tribunal.
Els magistrats admeten que hi ha una altra interpretació doctrinal que autoritza a englobar en estes tres condemnes requerides pel Codi Penal la darrera de les imposades, però s’inclinen per la que ells fan en virtut del principi in dubio pro reu, en ser la més favorable al penat.
De la mateixa manera, la Sala rebutja que es puga aplicar en este cas la presó permanent d’acord amb un altre apartat del mateix article del Codi Penal, el 140.1.2, que la contempla quan l’assassinat és “subsegüent” a un delicte contra la llibertat sexual comés sobre la víctima.
L’Alt Tribunal valencià arriba a esta conclusió, com va fer l’Audiència, perquè a partir dels fets que han estat declarats provats tots dos delictes “van ser comesos en unitat d’acte i seqüencialment units«.
D’altra banda, la Sala Civil i Penal ha confirmat igualment l’absolució de Jorge Ignacio PJ pel delicte contra la integritat moral, en relació amb l’ocultació de les restes mortals de MCB.
En este punt, segons recull la sentència d’apel·lació, la justificació inclosa al veredicte del jurat “no acaba de confirmar la presència d’una actuació dolosa”, una intenció acreditada de causar un dolor afegit als pares d’esta jove.
Tot i això, precisa a continuació la Sala, “una cosa és que la conducta constitutiva del tipus de l’article 173.1 del CP no conste com a acreditada i una altra de molt diferent que l’ocultament del cadàver haja originat en els pares de la Sra. MCB una angoixa afegida a la ja causada per la seua mort«.
Per això, el Tribunal estima parcialment el recurs de l’acusació en este punt i incrementa la indemnització conjunta que ha d’abonar el penat als progenitors d’esta víctima en concepte de responsabilitat civil dels 70.000 als 90.000 euros. La sentència del TSJCV pot ser recorreguda ara en cassació davant del Tribunal Suprem.
