La Generalitat Valenciana ha fet pública la seua crítica cap a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) per no alertar de manera oportuna sobre el risc de desbordament del barranc del Poyo durant la DANA que va colpejar la Comunitat Valenciana el 29 d’octubre. Esta reacció es produïx després de les declaracions del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, qui va assegurar que la comunicació entre la CHX i la Generalitat va ser directa i sense fallades. No obstant això, el govern autonòmic ha desmentit esta afirmació, subratllant que la falta d’avisos en un moment crucial de l’emergència va empitjorar la situació.
Hores crítiques sense comunicació
Segons la Generalitat, la CHX no va transmetre cap alerta sobre l’evolució del cabal del barranc del Poyo entre les 16.13 i les 18.43 hores. Durant este lapse, el cabal va augmentar de 28,7 m³/s a 1.686 m³/s, una xifra que multiplica per quatre el cabal mitjà del riu Ebre i que suposa un risc extrem. Esta «apagada informativa», com l’ha qualificat la Generalitat, va deixar als equips d’emergència sense dades fonamentals per a prendre mesures preventives i actuar de forma més efectiva.
En eixe període, els missatges de la CHX es van limitar a comunicacions de precipitacions acumulades, sense alertar sobre el risc de desbordament, una omissió que la Generalitat considera inacceptable. Les autoritats regionals han insistit que la normativa vigent obliga la CHX a proporcionar informació detallada i en temps real sobre els cabals i a alertar quan estos superen nivells perillosos.
Obligacions de la CHX i responsabilitats compartides
El Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions de la Comunitat Valenciana establix de manera clara que la CHX ha de proporcionar al Centre de Coordinació d’Emergències dades actualitzades sobre l’evolució dels cabals i alertar de qualsevol risc de desbordament. La Generalitat sosté que la CHJ no va complir amb estes obligacions, la qual cosa va impedir que es pogueren prendre les mesures de protecció necessàries.
La falta d’informació oportuna va ser particularment crítica, atés que la DANA va provocar pluges molt superiors a les previstes per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET). A Xiva, per exemple, es van registrar precipitacions de fins a 461 mm, més del doble del pronosticat. Malgrat estes dades, la CHX només va enviar informes sobre la pluja acumulada, sense avaluar ni comunicar el perill imminent del cabal del barranc del Poyo.
Detalls dels avisos enviats
La Generalitat ha compartit un resum de les notificacions enviades per la CHX el 29 d’octubre, destacant la falta d’alertes crítiques en les hores més decisives:
- 11.06 hores: Avís d’un cabal de 264 m³/s amb tendència ascendent en el barranc del Poyo.
- 13.42 hores: Informe de reducció del cabal a 120 m³/s.
- 16.13 hores: Notificació d’un cabal de 28,7 m³/s.
- 18.43 hores: Comunicació d’un cabal de 1.686 m³/s, després de més de dos hores sense actualitzacions.
Esta cronologia evidencia, segons la Generalitat, que la falta d’avisos adequats durant el període crític va deixar a les autoritats sense capacitat de reacció. L’administració autonòmica recalca que els correus electrònics enviats per la CHX eren merament informatius sobre les pluges i no alertaven del risc real de desbordament, la qual cosa va dificultar enormement la resposta davant l’emergència.
Polèmica i reaccions polítiques
Les paraules del ministre Grande-Marlaska, defensant l’actuació de la CHX, han sigut desmentides per la Generalitat, que sosté que no es van seguir els protocols de comunicació establits. L’administració ha subratllat que la CHX té l’obligació d’informar de qualsevol augment significatiu en els cabals i d’alertar als responsables d’emergències quan se superen els llindars de risc.
Este incident ha desencadenat una controvèrsia política, amb l’oposició sol·licitant explicacions i la revisió dels protocols d’emergència. Les crítiques se centren en la falta de coordinació i en l’absència d’alertes durant un esdeveniment climàtic que va causar danys greus en diverses localitats, incloent-hi inundacions i evacuacions forçades.
Lliçons i futures accions
La Generalitat ha assenyalat que l’experiència del 29 d’octubre posa de manifest la necessitat de revisar i reforçar els mecanismes de comunicació entre els diferents organismes responsables de la gestió d’emergències. L’administració ha destacat la importància que la CHX complisca plenament amb les seues funcions, incloent-hi l’enviament d’alertes clares i oportunes sobre el risc de crescudes i desbordaments.
El govern autonòmic ha assegurat que treballarà en la millora dels protocols i en la formació dels equips d’emergència per a garantir una resposta ràpida i eficient. La revisió del Pla Especial enfront del Risc d’Inundacions és una de les mesures que s’estan avaluant per a evitar que es repetisquen situacions similars en el futur.
La necessitat de millorar la gestió d’emergències
L’episodi del 29 d’octubre ha evidenciat les mancances en la gestió d’informació durant una crisi climàtica de gran magnitud. La Generalitat insistix que és imprescindible comptar amb un sistema d’alertes eficient i amb comunicacions clares entre tots els organismes implicats per a protegir millor la població i actuar de manera ràpida i eficaç davant futures emergències.
