Va ser una de les conclusions que el consell del Sabadell va utilitzar per a rebutjar la fusió amb BBVA, abans de l’anunci de l’OPA hostil
MADRID, 16 (EUROPA PRESS)
El conseller delegat de Banc Sabadell, César González-Bueno, assenyala que el consell d’administració del 6 de maig, que va rebutjar l’oferta de fusió que BBVA havia presentat el 30 d’abril, va concloure que l’impacte en capital de l’operació seria «significativament superior» als 30 punts bàsics que l’entitat presidida per Carlos Torres estima.
González-Bueno ha assenyalat, en la seua primera intervenció després de l’anunci de la fusió i de l’OPA hostil per part de BBVA, que el Reial decret que regula les Ofertes Públiques d’Adquisició (OPA) del 2007 li «restringeix moltíssim» el que pot dir després de l’anunci de l’OPA, però sí pot explicar «com va ser el procés fins a la presa de decisions de rebutjar l’oferta no vinculant de BBVA», és a dir, els esdeveniments entre el 30 d’abril i el 9 de maig, previ a l’anunci de l’oferta als accionistes.
Ha defensat, durant la seua participació en la 19 Trobada de Banca organitzat pel IESE i FTI Consulting, que aquesta operació va començar el 30 d’abril «sense negociacions prèvies» i amb una carta que rep aquest dia el president de Sabadell, Josep Oliu, qui va convocar «immediatament» al consell del banc per a traslladar el contingut de la missiva, nomenar als assessors jurídics i financers i convocar una altra reunió per al 6 de maig.
L’endemà, l’1 de maig, BBVA publica els detalls de l’oferta, mentre que el diumenge 5 de maig, el president del banc, Carlos Torres, envia una carta a Oliu, on es traslladava que l’oferta «no tenia més recorregut», que era «la màxima possible» i que ja havia afectat a la cotització de BBVA a Borsa amb 6.000 milions d’euros a la baixa, rebent «la crítica d’analistes i d’inversors».
El CEO de Sabadell assenyala que va haver-hi en la seua entitat «molt debat» sobre si publicar la carta com un fet rellevant a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) abans de la filtració que va haver-hi per part de ‘El Mundo’ de la missiva el dimarts 7 de maig, a la nit. «Es va publicar la carta completa i, per transparència, ho comuniquem com a fet rellevant l’endemà», ha especificat.
González-Bueno ha prosseguit explicant les conclusions a les quals va arribar el consell d’administració convocat el 6 de maig, i al que també van acudir els assessors de Sabadell, els qui van traslladar als consellers que la valoració de l’oferta de BBVA havia de fer-se «desapasionadamente, sense interessos personals; és a dir, des d’un punt de vista absolutament racional».
A més, ha defensat que la decisió havia de prendre’s amb la informació «completa», en un procés «impecable» i tenint quan els interessos dels accionistes.
Baix aquestes premisses, es va produir la discussió de l’oferta dins del consell que es van basar, d’una banda, en la creació de valor de Banc Sabadell com a entitat independent comparat amb el 16% que tindrien els accionistes de l’entitat resultant de l’operació, i en les sinergies que es produirien.
CREACIÓ DE SINERGIES I IMPACTE DE CAPITAL
El consell d’administració va considerar que els nombres que barreja l’entitat per als pròxims mesos es poden aconseguir i, fins i tot batre, de forma independent, seguint l’experiència dels últims tres anys.
«Els resultats del primer trimestre, que s’havien anunciat poc abans [de l’oferta de fusió de BBVA] i que havia suposat una pujada molt forta de l’acció, havien millorat els resultats del primer trimestre de l’any anterior, el benefici net en un 50%, s’havien millorat totes les línies de negoci i, a més, s’havia crescut en volums», ha defensat González-Bueno, defensant que els pressupostos traçats per l’equip gestor es poden utilitzar per a valorar l’entitat en solitari i que, en absolut, «s’estan unflant».
Quant a les sinergies que BBVA considera, de 850 milions d’euros, i l’impacte de capital que pot tenir la fusió de 30 punts bàsics o, la qual cosa és el mateix, d’uns 1.450 milions d’euros, González-Bueno ha explicat que el consell va tenir en compte les sinergies de costos, però no les sinergies «negatives comercials» que «podrien ocórrer, encara que són menys quantificables».
No obstant això, on el consell va fer un «recálculo» va ser en l’impacte de 30 punts bàsics sobre la ràtio de capital de BBVA. «En la carta que havia manat BBVA figurava un múltiple d’1,8. El consell va aplicar un factor corrector i va concloure que seria un múltiple de tres. Ningú està aconseguint fer aquest sinergies amb un cost que no siga tres vegades l’estalvi que es genera. És a dir, la qual cosa podríem cridar, en termes senzills, un ‘payback’ de tres anys», ha explicat.
A més, ha recordat que l’impacte que BBVA estima no inclou la ruptura per les joint-ventures, especialment les que Sabadell té amb Amundi en gestió d’actius i amb Zurich en bancaseguros. «Aquest xifra no la puc donar perquè no és pública, però és significativa i el consell també la va incloure», ha detallat sobre aquest tema.
Així, en tenir en compte aquests reculculos, més els ajustos a valor raonable de la cartera a terme i dels actius propis de Sabadell, el consell d’administració va concloure que l’impacte en capital de l’operació seria «significativament superior» als 30 punts bàsics que s’inclouen en l’anunci de BBVA.
VOLATILITAT
Un altre aspecte que també ha esmentat, i s’arreplega en la nota de rebot de l’oferta per part de Sabadell, és la volatilitat que estaven experimentant les accions de BBVA a Borsa, ja que l’operació planteja un bescanvi d’accions, igual que s’arreplega en l’OPA hostil.
«El consell va expressar una preocupació sobre la caiguda del valor de la cotització de les accions amb les quals, en principi, es pagarà a Banc Sabadell», ha explicat González-Bueno. A més, l’òrgan de govern de l’entitat també va tenir en compte la «qüestió social», que és l’impacte sobre empleats i clients.
Sobre aquest tema, el conseller delegat de Banc Sabadell ha explicat que està en contacte amb els treballadors i ha expressat la «preocupació» que existeix.
«És evident que quan hi ha una oferta damunt de la taula que planteja que cal fer una reducció del 41% dels costos, racionalment la gent pensa que els va a afectar més a ells que als altres. Evidentment, això genera una preocupació», ha afirmat.
