La secció segona de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha condemnat a la Conselleria de Sanitat a indemnitzar amb 46.000 euros a la família (dona i filla) d’un home de 61 anys que va morir al setembre del 2018 després d’un “retard injustificat” en l’enviament d’una atenció domiciliària davant d’un episodi en el qual se sentia malament, tenia dificultat respiratòria i va perdre la consciència.
L’esposa va cridar a quatre vegades a emergències, la primera a les 7.16 hores, on ja va comunicar que el seu marit patia del cor tipus “angina de pit“, però l’assistència no va arribar fins a les 7.48. La sala considera que existeix responsabilitat patrimonial de l’administració en haver produït aquest “retard no justificat” en l’assistència rebuda una “pèrdua d’oportunitat per al pacient d’haver pogut salvar la vida”, segons consta en la sentència, en un procés en el qual la família ha sigut defensada pels serveis Jurídics de l’associació ‘El Defensor del Pacient’.
Els fets es van produir el 22 de setembre del 2018 quan el pacient es va sentir indisposat amb dificultat respiratòria, després de sentir el dia anterior una sensació distérmica termometrada de 38 graus i dolor faringi. Els seus familiars van avisar a l’112 a les 7.16 hores, especificant que tenia dificultat per a respirar i que patia del cor “tipus angina de pit“.
Les següents telefonades es van realitzar a les 7.28; 7.33 i 7.42 hores, quan ja va advertir que tenia “els ulls en blanc i ja quasi no respira, està inconscient”.
A les 07.42 hores es va personar en l’habitatge una dotació de Policia Local que va fer les maniobres bàsiques de reanimació fins a l’arribada del SAMU i va aconseguir estabilitzar hemodinàmicament al pacient i traslladar-ho a l’Hospital Clínic de València, on va patir en la UCI una bradicàrdia extrema seguida d’una asistolia i va morir aquest mateix dia, unes hores després.
Per aquests fets, la filla i l’esposa del mort es van dirigir a l’associació ‘El Defensor de Pacient‘, per a demanar assessorament en entendre que va existir una mala praxi mèdica, per la qual sol·licitaven una indemnització de 150.000 euros.
Per a la sala, que concedeix 28.000 euros d’indemnització a l’esposa i 18.000 a la filla, és “esclarecedor” en aquest cas un informe pericial que va determinar que ja des de la primera trucada “es va fer constar que el pacient tenia antecedents d’isquemia miocàrdica”, sense que s’activara cap recurs pel SAMU; que tampoc es va actuar correctament en la següent cridada, malgrat indicar que s’havia produït un empitjorament i no es va realitzar anamnesi ni preguntes, la qual cosa resulta una actuació “incorrecta”.
En la tercera trucada es deixa constància que el pacient no responia ni respirava “quasi res” però no es va donar ordre d’enviar un recurs fins a després, quan estava inconscient i malgrat concórrer en aquest cas “les circumstàncies que justificaven l’assignació d’una unitat des del principi“.
La sala fixa la indemnització en aquest import tenint en compte que no ha quedat acreditada “l’obligació de ser atès pel SAMU en un temps màxim de deu minuts” i que tampoc està acreditat en quins mesurada una assistència més primerenca a la rebuda “haguera pogut modificar el resultat final, sobretot tenint en compte els seus antecedents per isquemia miocàrdica”.
Per això, estima parcialment el recurs de la família contra la desestimació presumpta de la sol·licitud que va presentar al juliol del 2019 contra la Conselleria de Sanitat en matèria de responsabilitat patrimonial. El cas ha sigut portat pels lletrats Javier Bruna i Ica Aznar, adscrits als serveis jurídics de l’associació a la Comunitat Valenciana.
