Sanitat pacta amb sindicats un preacord que regula categories, condicions i retribucions del personal investigador

La Conselleria de Sanitat ha pactat amb els sindicats i els representants de les Fundacions d’Investigació Biomèdica el text del preacord del nou conveni col·lectiu, que regula les categories professionals i les condicions retributives del personal investigador de la Comunitat Valenciana, segons ha assenyalat el departament que dirigeix Marciano Gómez.

Sobre aquest tema, destaquen que aquest marc normatiu, que ha sigut aprovat en la Comissió Negociadora de les Fundacions Públiques i Instituts d’Investigació Sanitària de la Comunitat Valenciana, va a suposar «un avanç molt important» per a «dignificar» la figura del personal investigador i donar «un impuls» a la investigació biomèdica a la Comunitat Valenciana.

De fet, la directora general d’Investigació i Innovació, Mariola Penadés, ha explicat que «aquest conveni constitueix un vertader estatut dels professionals de la investigació en establir un marc jurídic estable, únic i homogeni«. A més, «contempla una sèrie de mesures pioneres a nivell nacional per a dignificar la professió, eliminar inequitats existents fins ara en el sector i oferir estabilitat al personal investigador«.

D’una banda, la normativa contempla l’establiment de l’equivalència de les categories professionals dels investigadors pel que fa a les del personal estatutari del sistema valencià de salut, d’acord amb el que exigeix la Llei 14/2007. A més, una altra de les mesures que arreplega és la implementació de les condicions laborals i retributives segons les categories professionals.

«Es tracta d’una aposta perquè el personal investigador gaudi de les condicions més equitatives possibles pel que fa als estatutaris del sistema sanitari, ja que són professionals que interactuen directa o indirectament per a desenvolupar investigació biomèdica traslacional orientada a millorar la qualitat de vida dels pacients«, ha indicat Penadés.

D’aquesta manera, el personal investigador líder o sènior comptarà amb les mateixes condicions que un cap de servei o facultatiu grup A de el sistema sanitari, l’investigador consolidat s’equipararà a un cap de secció facultatiu A, l’investigador reconegut novell a un tècnic de salut pública grup A o el personal investigador predoctoral a un resident de 4º, i així amb les diferents categories professionals.

El text pactat en el preacord ha de rebre l’aprovació preceptiva de la Conselleria d’Hisenda per a procedir a la signatura del conveni col·lectiu. Posteriorment, la seua entrada en vigor es farà efectiva l’endemà de la seua publicació en el DOGV, i les retribucions econòmiques tindran efecte retroactiu des de l’1 de gener del 2024. Així mateix, estarà vigent fins al 31 de desembre del 2029, segons les mateixes fonts.

Sobre aquest tema, des de Sanitat assenyala que fins hui, el sector de la investigació s’ha caracteritzat per «la inestabilitat i inseguretat» en mancar d’un marc normatiu estable, la qual cosa ha provocat «l’existència d’inequitats entre el personal investigador i la necessitat per part de molts professionals de desenvolupar la seua labor en altres països en els quals se’ls ha donat un major reconeixement».

EVITAR LA FUGIDA DE CERVELLS

En aquest sentit, asseguren que les noves mesures implementades per la Conselleria de Sanitat, «en dignificar la professió, atrauran a la Comunitat Valenciana a personal i talent investigador, evitant així la fugida de cervells, ja que van a disposar d’un règim jurídic estable que els va a permetre una continuïtat en el seu desenvolupament professional, la qual cosa a la llarga serà un gran benefici per a l’atenció als pacients del sistema sanitari valencià».

El nou conveni inclou 94 articles i dues disposicions addicionals, que regulen de manera inclusiva la classificació de grups, categories i àrees professionals, així com les condicions de seguretat i salut en el treball. A més, normalitza la jornada laboral, els permisos, llicències, excedències i el sistema retributiu, implementant millores en cadascuna d’aquest àrees per a dignificar la professió i facilitar la conciliació de la vida laboral i personal.

D’altra banda, està previst establir un model de reconeixement de l’antiguitat, carrera i desenvolupament professional, que s’anirà implementant de forma progressiva.

FUNDACIONS D’INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA

Aquestes fundacions realitzen la seua labor d’investigació biomèdica en col·laboració amb hospitals i centres de salut de la xarxa pública de salut i constitueixen entitats «fonamentals» per a realitzar assajos clínics en humans i promoure línies d’investigació bàsiques, traslacionales i clíniques, moltes de les quals sorgeixen de necessitats quotidianes dels professionals en centres sanitaris. A més, són necessàries per a patentar, llicenciar i comercialitzar avanços científics per a millorar la qualitat assistencial, destaquen.

En concret, la Comunitat Valenciana compta amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), l’Institut d’Investigació Sanitària de la Fe (IIS La Fe), l’Institut d’investigació Biomèdica de l’Hospital Clínic (INCLIVA) i la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la gestió de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), a les quals se’ls aplicarà el nou conveni col·lectiu una vegada s’aprova.

Últimes notícies

Dos hòmens rescatats en helicòpter a Petrer per un colp de calor en plena ona de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de l'Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d'ells patira un colp de calor i quedara en estat greu.

Rescaten dos senderistes a Petrer per un colp de calor en plena onada de calor

Dos hòmens han sigut rescatats en helicòpter al barranc de la Escurina, al Paratge Caprala de Petrer, després que un d’ells patira un colp de calor greu en plena onada de calor.

La ramaderia extensiva es reforça com a barrera contra incendis després del foc de Soneja

Miguel Barrachina defensa la ramaderia extensiva com a eina clau contra els incendis forestals després del foc de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees, i destaca les ajudes i incentius per a mantindre esta activitat en el món rural.

La ramaderia extensiva es reivindica com a clau contra els incendis després del foc de Soneja

El conseller Miguel Barrachina ha defensat la ramaderia extensiva com el cortafoc més eficaç després de l’incendi de Soneja, que ha cremat 183 hectàrees a l’Alt Palància.

Ecologistes porten a jutjat l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions mediambientals

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València i els dragats a València i Sagunt, que consideren il·legals per falta d’avaluació ambiental actualitzada.

El Marató València guarda les últimes estreles però assegura compromisos, no promeses

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, ha avançat que encara queden atletes d’elit per confirmar per a la carrera del 6 de desembre i ha defés que només anuncien acords tancats. També ha explicat les dificultats econòmiques actuals de l’atletisme i el nou patrocini amb el Valencia Club de Atletismo.

El Marató València guarda encara alguna estrella però només anuncia compromisos ferms

El director general del Marató València, Juan Manuel Botella, avança que queden atletes d’elit per confirmar el 6 de desembre i defensa una política d’anuncis basada en compromisos tancats, en un context de fortes dificultats econòmiques per a l’atletisme.

Ecologistes porten a judici l’ampliació nord del port de València per infringir la normativa ambiental

Ecologistes en Acció ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra les obres de l’ampliació nord del port de València per presumptes infraccions ambientals en els dragats de València i Sagunt.