7.2 C
València
Dimecres, 14 gener, 2026

Sanitat pacta amb sindicats un preacord que regula categories, condicions i retribucions del personal investigador

La Conselleria de Sanitat ha pactat amb els sindicats i els representants de les Fundacions d’Investigació Biomèdica el text del preacord del nou conveni col·lectiu, que regula les categories professionals i les condicions retributives del personal investigador de la Comunitat Valenciana, segons ha assenyalat el departament que dirigeix Marciano Gómez.

Sobre aquest tema, destaquen que aquest marc normatiu, que ha sigut aprovat en la Comissió Negociadora de les Fundacions Públiques i Instituts d’Investigació Sanitària de la Comunitat Valenciana, va a suposar “un avanç molt important” per a “dignificar” la figura del personal investigador i donar “un impuls” a la investigació biomèdica a la Comunitat Valenciana.

De fet, la directora general d’Investigació i Innovació, Mariola Penadés, ha explicat que “aquest conveni constitueix un vertader estatut dels professionals de la investigació en establir un marc jurídic estable, únic i homogeni“. A més, “contempla una sèrie de mesures pioneres a nivell nacional per a dignificar la professió, eliminar inequitats existents fins ara en el sector i oferir estabilitat al personal investigador“.

D’una banda, la normativa contempla l’establiment de l’equivalència de les categories professionals dels investigadors pel que fa a les del personal estatutari del sistema valencià de salut, d’acord amb el que exigeix la Llei 14/2007. A més, una altra de les mesures que arreplega és la implementació de les condicions laborals i retributives segons les categories professionals.

“Es tracta d’una aposta perquè el personal investigador gaudi de les condicions més equitatives possibles pel que fa als estatutaris del sistema sanitari, ja que són professionals que interactuen directa o indirectament per a desenvolupar investigació biomèdica traslacional orientada a millorar la qualitat de vida dels pacients“, ha indicat Penadés.

D’aquesta manera, el personal investigador líder o sènior comptarà amb les mateixes condicions que un cap de servei o facultatiu grup A de el sistema sanitari, l’investigador consolidat s’equipararà a un cap de secció facultatiu A, l’investigador reconegut novell a un tècnic de salut pública grup A o el personal investigador predoctoral a un resident de 4º, i així amb les diferents categories professionals.

El text pactat en el preacord ha de rebre l’aprovació preceptiva de la Conselleria d’Hisenda per a procedir a la signatura del conveni col·lectiu. Posteriorment, la seua entrada en vigor es farà efectiva l’endemà de la seua publicació en el DOGV, i les retribucions econòmiques tindran efecte retroactiu des de l’1 de gener del 2024. Així mateix, estarà vigent fins al 31 de desembre del 2029, segons les mateixes fonts.

Sobre aquest tema, des de Sanitat assenyala que fins hui, el sector de la investigació s’ha caracteritzat per “la inestabilitat i inseguretat” en mancar d’un marc normatiu estable, la qual cosa ha provocat “l’existència d’inequitats entre el personal investigador i la necessitat per part de molts professionals de desenvolupar la seua labor en altres països en els quals se’ls ha donat un major reconeixement”.

EVITAR LA FUGIDA DE CERVELLS

En aquest sentit, asseguren que les noves mesures implementades per la Conselleria de Sanitat, “en dignificar la professió, atrauran a la Comunitat Valenciana a personal i talent investigador, evitant així la fugida de cervells, ja que van a disposar d’un règim jurídic estable que els va a permetre una continuïtat en el seu desenvolupament professional, la qual cosa a la llarga serà un gran benefici per a l’atenció als pacients del sistema sanitari valencià”.

El nou conveni inclou 94 articles i dues disposicions addicionals, que regulen de manera inclusiva la classificació de grups, categories i àrees professionals, així com les condicions de seguretat i salut en el treball. A més, normalitza la jornada laboral, els permisos, llicències, excedències i el sistema retributiu, implementant millores en cadascuna d’aquest àrees per a dignificar la professió i facilitar la conciliació de la vida laboral i personal.

D’altra banda, està previst establir un model de reconeixement de l’antiguitat, carrera i desenvolupament professional, que s’anirà implementant de forma progressiva.

FUNDACIONS D’INVESTIGACIÓ BIOMÈDICA

Aquestes fundacions realitzen la seua labor d’investigació biomèdica en col·laboració amb hospitals i centres de salut de la xarxa pública de salut i constitueixen entitats “fonamentals” per a realitzar assajos clínics en humans i promoure línies d’investigació bàsiques, traslacionales i clíniques, moltes de les quals sorgeixen de necessitats quotidianes dels professionals en centres sanitaris. A més, són necessàries per a patentar, llicenciar i comercialitzar avanços científics per a millorar la qualitat assistencial, destaquen.

En concret, la Comunitat Valenciana compta amb la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica (Fisabio), l’Institut d’Investigació Sanitària de la Fe (IIS La Fe), l’Institut d’investigació Biomèdica de l’Hospital Clínic (INCLIVA) i la Fundació de la Comunitat Valenciana per a la gestió de l’Institut d’Investigació Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL), a les quals se’ls aplicarà el nou conveni col·lectiu una vegada s’aprova.

Últimes notícies

La UA participa en un projecte europeu per a crear les primeres ulleres de realitat augmentada amb graduació hologràfica

La Universitat d'Alacant participa en un consorci europeu per a desenrotllar ulleres de realitat augmentada amb graduació òptica basades en elements hologràfics. El GHPO lidera el disseny del combinador que fusiona imatge virtual i món real i la UA acull l'assemblea general del projecte.

Rescaten a un home de 74 anys perdut en el bosc del Saler

La Policia Local de València ha rescatat a un home de 74 anys desorientat en una zona boscosa del Saler. Va ser evacuat després d'obrir pas amb motoserra per la vegetació.

El Govern ha invertit més de 508 milions a Algemesí per a la reconstrucció després de la DANA

El Govern ha destinat més de 508,4 milions a Algemesí després de la DANA d'octubre de 2024. El pla combina ajudes directes i obres per a previndre futures inundacions.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 que demanaria confinar quatre comarques per la dana

Un àudio de WhatsApp de Pradas, incorporat a la causa de la dana, va mostrar que a les 20.15 va anunciar un confinament en quatre comarques. Els És-Alert finalment només van recomanar evitar desplaçaments i romandre a casa.

72 hores d’espera per a pujar a planta evidencien la saturació d’Urgències en la Comunitat Valenciana

Una pacient va esperar 72 hores a la Marina Baixa per a accedir a planta, símptoma de la pressió en Urgències. Els hospitals habiliten llits extra i deriven pacients; Sanitat defén el seu pla i la vacunació.

El cap de la Policia en la Comunitat Valenciana admet falta de coordinació en la dana i assegura que van comptar amb mitjans

Davant la comissió del Senat, Carlos Gajero ha reconegut carències de coordinació institucional durant l'emergència, però ha defés que la Policia va disposar de recursos i va actuar quan va poder. L'oposició li ha retret retards i la seua absència inicial, que ell ha justificat per motius operatius.

Pradas va avisar a Conca a les 20.15 del dia de la DANA de demanar confinar quatre comarques

Un àudio de WhatsApp aportat a la causa penal reflectix que Salomé Pradas va avisar a José Manuel Cuenca a les 20.15 de demanar evitar desplaçaments i confinar quatre comarques. L'És-Alert d'eixe dia no va incloure el confinament i la exconsellera afirma que Presidència la va persuadir per a evitar-lo.

Alacant, entre les províncies amb major creixement de reserves de restaurants en línia

TheFork ha tancat 2025 amb un 4% més de reserves i un gasto mitjà de 27 euros. Balears, Màlaga, Las Palmas, Barcelona i Alacant lideren el creixement.