Moviment contra la Intolerància, entitat nacional que treballa per a conscienciar sobre els delictes d’odi ha alertat al Síndic de Greuges del preocupant increment de delictes de violència juvenil, perpetrats per grups en la Comunitat Valenciana. És una de les conclusions més significatives de l’Informe Raxen de 2021, que situa a l’Autonomia en quart lloc respecte a aquesta mena de delictes, després de Catalunya, molt allunyada de la resta en primer lloc, Andalusia i Madrid.
Segons aquest informe elaborat per Moviment contra la Intolerància, la Comunitat té la seua pròpia idiosincràsia en el territori espanyol, ja que es caracteritza per la diversitat dels delictes que es registren, entre els quals destaquen delictes a les aules, antigitanisme, antisemitisme, violència neonazi, transfòbia, racisme, xenofòbia, lgtifòbia o disfòbia, entre altres.
Però concretament, els delictes que tenen als joves com a protagonistes alerten que són perpetrats per «gent molt jove» de 14 a 17 anys «i el pronòstic en l’horitzó no és bo», explica el president de l’entitat, Esteban Ibarra. «La violència neonazi, ultra i les bandes és el que més preocupa quantitativament i qualitativament».
Ibarra demana que «que no es banalitzen» fets com les dos presumptes violacions en grup a adolescents a Burjassot i Vila-real. «Que s’indaguen, que es vegen responsabilitats però que s’analitzen per què aquest tipus de coses es produeixen, per què no paren d’assaltar-nos violacions en ramats en tot el país». Alerta també contra els missatges d’impunitat.
L’Informe Raxen presa com a fonts les notícies de mitjans de comunicació i casos assistits per l’Oficina de Solidaritat de Moviment Contra la Intolerància així com altres registres. No es pot prendre com una mostra estadística però sí com una anàlisi de tendències i seguiment de casos. En 2021 recull 93 fets, que dibuixen un mapa de l’odi basat en la intolerància. A la província d’Alacant reflecteix 34 fets, 53 a València i 6 a Castelló.
La radiografia de la intolerància és difusa perquè expliquen que només es denuncia el 20% dels fets que ocorren i hi ha delictes que a penes arriben a les comissaries com els d’aporofòbia o contra persones sense documentació legal de residència. En concret es denuncia el 10-15% dels delictes per racisme i un 40% en els de Lgtifòbia. L’any 2021 es va saldar amb 850 fets registrats a nivell nacional.
Des de l’entitat demanen al Ministeri de l’Interior major formació dels agents en matèria de delictes d’odi, i també la protecció i seguiment d’aquestes víctimes, com es planteja des del Consell d’Europa. També l’actualització jurídica que mitigue incongruències detectades en el marc de protecció de drets humans i víctimes d’aquests delictes i que reforce la jurisprudència en aquesta matèria.
Ibarra explica que «la pandèmia ha influït per a malament perquè ha generat un subsol on hi ha hagut molts cercles d’afinitat com en el món ultra del futbol i quan s’ix al carrer hi ha una eclosió d’actituds agressives». «Les xarxes socials són el principal productor del discurs d’odi. És molt inquietant el que aquesta passant».
En el cas de la violència juvenil, assenyala que per exemple no arriben les campanyes de violència de gènere, en les quals l’Administració Pública inverteix. «És clau arribar a aqueix món amb intervenció social molt especialitzada, a través de treballadors socials o teixits associatius». I advoca per oferir a xiquets i adolescents alternatives d’oci i «dissenyar estratègies de desconstrucció dels grups violents».
