Leonor, Kate i Guillermo, la reialesa cau rendida davant les xarxes socials

 

La princesa Leonor igual que molts joves de hui en dia cau rendida a les xarxes socials i potser molts se sorprenen en descobrir la seua faceta com a youtuber.

Així, sembla que als seus quinze anys, la primogènita de Letizia OrtizFelipe VI arrasa amb els seus vídeos en la plataforma.

Es tracta ni més ni menys d’aquells en els quals la princesa eix parlant o pronunciat un discurs, com el que va donar durant els Premis Princesa de Girona, que compta amb més d’un milió de visualitzacions, i que es publiquen en el compte de Youtube que té la Casa Reial.

<>
La figura de la princesa desperta gran interés, qui a la seua curta edat, ja causa autèntic furor allí on va, aconseguint enfosquir en alguns moments fins i tot a la seua pròpia mare, la reina Letizia.

Sembla que la presència en les xarxes socials, ha aconseguit gran rellevància per a la reialesa a l’hora d’estar en contacte amb la gent del carrer. Este és el cas de Kate Middleton i el príncep Guillem, els qui es mostren bastant actius en Instagram sota el pseudònim de @dukeandduchessofcambridge i que reuneixen gairebé 13 milions de seguidors.

Els ducs de Cambridge també haurien decidit fer el pas a Youtube, fent-li així competència directa a la família reial espanyola. Aixó sí, de moment, els nostres reis, Felipe VI i Letizia no han enfocat el seu interés en altres xarxes socials.

Sens dubte, esta estratègia de Kate i Guillermo per guanyar-se encara més l’afecte del poble funciona a la perfecció, i més quan l’estima pel príncep Harry i Meghan Markle queia en picat des de la seua marxa als Estats Units. Just per este motiu, tota la pressió recau sobre les espatlles del qual serà futur rei d’Anglaterra.

‘Més tard que mai’, així han anunciat l’obertura del seu canal, on pretenen mostrar la seua faceta més desconeguda. En el primer vídeo que han publicat, se’ls veu presumint del seu costat més entranyable i familiar, mentre que els vídeos de Leonor es resumeixen simplement a la feina de casa institucionals.

En el vídeo en concret, als ducs se’ls veu fent broma durant un dels seus últims actes oficials, i ja reuneix gairebé tres milions de visualitzacions. D’esta manera, els britànics s’uneixen a la moda ‘d’humanitzar‘ als membres de les famílies reials que tant triomfa al nostre país, o amb altres monarquies com l’holandesa, amb Guillermo i Màxima al capdavant, o els de Noruega, amb Harald i Sonia, els qui no dubten a compartir el seu dia a dia.

Fa poc, Guillermo feia un pas al capdavant per a reafirmar esta reconciliació amb el seu germà sobre la qual tant s’ha especulat, i és que des que Harry tornés a Londres per a assistir al funeral del seu hui, el duc d‘Edimburg, sembla que les aigües s’han calmat.

Moltes vegades els moments més durs serveixen per a unir a membres d’una mateixa família que mantenien una disputa i és el cas de Guillermo i Harry. Este moment tan dur, hauria servit per a reunir els germans després de mesos sense veure’s les cares, i més amb la polèmica generada arran de l’entrevista que Harry i Meghan van concedir en exclusiva a Oprah Wenfrey. Així, se’ls va poder veure xerrant en pau i harmonia, i segurament van trobar temps per a poder arreglar els seus problemes.

Bona prova d’això és que amb motiu del segon aniversari de Archie, el fill d’Harry i Meghan, els ducs han volgut felicitar-lo amb un entranyable missatge. «Li desitgem un feliç segon aniversari a Archie hui».

<

>
I, sorprenentment, qui també s’animava a felicitar el seu nét és el propi príncep Carles, qui semblar voler fer les paus amb el seu fill. Sobretot, després que molts mitjans recalcaren la fredor amb la qual la família reial britànica havia rebut a Harry durant la seua tornada a casa.

instagram clarencehouse

<

>

Anuncios
Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive
Anuncios

Últimes notícies

L’AIReF preveu que la Comunitat Valenciana incomplisca la regla de gasto en 2025 i 2026

L'AIReF calcula que el gasto computable de la Comunitat Valenciana superarà els límits nacionals en 2025 i 2026 i avisa d'un dèficit del 1,9% del PIB en 2026.

El Govern ordena retirar l’escut feixista croat del panteó de Luburić a Carcaixent

El Govern inclou el panteó de Vjekoslav Luburić a Carcaixent en el catàleg de símbols contraris a la Memòria Democràtica i ordena retirar l'escut Ustaša i afegir panells explicatius sobre els seus crims.

Dansa València porta la dansa contemporània a L’Albufera i estrena una versió de Les filles de Bernarda Alba

Dansa València trau la creació contemporània al parc natural de L'Albufera amb peces site-specific i estrena una lectura actual de Les filles de Bernarda Alba, a més de noves propostes en La Mutant i el TEM.

La jutgessa que investiga la DANA de València cita com a testimoni a l’excap d’informatius d’À Punt

La magistrada que investiga la gestió de la DANA a València del 29 d'octubre de 2024 crida a declarar com a testimoni al llavors cap d'informatius d'À Punt i incorpora nous vídeos a la causa.

Les víctimes de la dana demanen a Bolaños més mitjans judicials i revisar els aforaments

Tres associacions de víctimes de la dana reclamen a Félix Bolaños més recursos per al jutjat de Catarroja, una justícia sense interferències polítiques i revisar l'ús dels aforaments.

El Consell retorna al seu lloc al tècnic que va visar les VPP d’Alacant però li canvia les funcions

El tècnic que va tramitar les vivendes públiques investigades a la Platja de Sant Joan torna al seu lloc per dret administratiu, però amb funcions distintes a les que van motivar la seua suspensió.

El Consell declara la Romeria de la Santa Faç Bé d’Interés Cultural immaterial

El Consell ha aprovat el decret que reconeix la Romeria de la Santa Faç d'Alacant com a Bé d'Interés Cultural immaterial, destacant el seu valor històric, religiós i festiu.

El Consell recorrerà la regularització d’immigrants en alertar de tensió en els servicis públics

El Consell anuncia que recorrerà la regularització d'immigrants impulsada pel Govern en considerar que generarà un efecte anomenada, una pressió afegida sobre la sanitat, l'educació i la vivenda, i que no arriba amb finançament extra.