Ix a la llum el resultat de l’autòpsia de Maradona: ningú s’ho esperava

 

Des de què va morir l’astre argentí Diego Armando Maradona són moltes les incògnites que envoltaven el seu cas. En un primer moment es va dictaminar que el futbolista de 60 anys havia mort per una parada cardíaca.

 

Entre les sospites que hi havia es comentava la possibilitat que els seus metges no l’ajudareb a temps, fet pel que Maradona encara podria estar amb vida. El seu metge Leopoldo Luque va ser imputat el passat 29 de novembre a causa de la investigació liderada per la Fiscalia de San Isidro. Els càrrecs que se li imputen són una presumpta negligència mèdica que podria haver comportat en la defunció de Maradona i, com a conseqüència, se’l tractaria com a delicte d’homicidi culpós. 

 

No hi havia cap classe d’alcohol ni droga en el cos de Maradona quan va morir

Ara, i després de fer les corresponents autòpsies que determinen la vertadera raó per la que va morir Maradona, s’ha confirmat que no hi havia drogues al seu organisme. No s’ha trobat alcohol, marihuana ni cap altra droga dura que poguera fer confiar en què estes havien estat part de la raó per la que va morir el ’10’ argentí.

 

Tot i no trobar cap droga, en la sang de l’argentí sí van trobar psicofàrmacs que ell prenia per a intentar millorar els seus problemes psicològics. El seu psquiatre també es troba en investigació, ja que era ell qui li proporcionava les pastilles per a medicar-se i, a demés, es trobava allà en el moment de la defunció.

 

Segons comenten alguns mitjans argentins com l’agència Telam, les pastilles que han trobat en la seua sang són molt comunes per a tractar-se trastorns psicològics: venlafaxina, quetiapina, levetiracetam i naltrexona.

 

Tal com recalca la mencionada agència, estos medicaments s’sen per depressió greu i addiccions. La venlafaxina és una droga antidepressiva que s’usa per als trastorns d’ansietat; la quetiapina és un antipsicòtic que s’usa per a la depressió i quadres greus d’addiccions; el levetiracetam es tracta d’un antiepilèptic que actua sobre el sistema nerviós central i alguns dels efectes secundaris són la somnolència i la disminució de capacitat de reacció; i la naltrexona s’usa per a evitar l’abstinència a l’alcohol i bloqueja l’efecte dels medicaments opiacis. 

 

La filla de Maradona parla sobre l’autòpsia de son pare

Amb tot això, no s’ha trobat cap resta d’alcohol o altra classe de droga que haja pogut complicar la situació de l’argentí i l’haja causat la mort. Sobre este tema ha volgut comentar una de les filles del futbolista, Gianinna Maradona, qui ha usat Twitter per a lamentar totes aquelles persones que esperaven trobar drogues i altres excessos en l’autòpsia de Diego Armando.

 

«Tots els fills de p*ta esperant que l’autòpsia del meu pare tinga droga, marihuana i alcohol. No sóc doctora i el veia molt inflat. La veu robòtica. No era la seua veu. Estava passant i jo era la boja desballestada», escrivia en el seu compte de Twitter. Alguns usuaris han recalcat que no li feia pràcticament cas a son pare i que està parlant d’ell més ara que és mort que quan estava amb vida. 

Gianinna Maradona no s’ha fet esperar i ha explicat les situacions que va haver de viure amb son pare: «No havia de passar cap altra persona a donar-li la medicació que no fora la infermera, però tenia por. I vaig anar jo. Em va obrir la boca per a que confirmara que l’havia pres. El vaig incorporar soleta. No tens ni idea de com parlava. Com a filla jo sé molt bé qui i com vaig ser. I ell també», assegura en Twitter. Estes seran les primeres festes de Nadal sense Maradona per a la família del ‘crack’ argentí, i el seu record encara perdura un mes després d’haver perdut la vida per una parada cardíaca. 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Mercadona dona 3.083 tones d’aliments en 2025 a entitats socials de la Comunitat Valenciana

Mercadona ha donat 3.083 tones d'aliments en 2025 a entitats socials de la Comunitat Valenciana, equivalents a 51.376 carros. L'acció s'emmarca en el seu pla contra el desaprofitament i es complementa amb 550 equips donats a 130 organitzacions.

Anabel Alonso rebrà el Pi d’Honor 2026 en la 24 Mostra de Teatre de l’Alfàs

Anabel Alonso rebrà el Pi d'Honor 2026 el 29 de març en la 24 Mostra de Teatre de l'Alfàs del Pi. El municipi aprofitarà el festival per a presentar L'Alfàs 2026. Any Cultural

Jarillo-Herrero demana ambició i risc perquè Espanya atraga als millors científics

El físic del MIT reclama un sistema més meritocràtic, amb salaris competitius i carreres estables, per a captar talent global i fer ciència de primer nivell.

València Basket busca vols per al retorn a Espanya del seu júnior des d’Abu Dhabi

El València Basket intenta assegurar un vol perquè el seu equip júnior torne des d'Abu Dhabi després del tancament de l'espai aeri per la tensió regional. El club coordina amb Exteriors, ambaixades i aerolínies i evita rutes per carretera per la saturació de fronteres

EVAP llança EXPERTA, la xarxa que connecta i dona visibilitat a dones en tecnologia

EVAP ha llançat EXPERTA, una plataforma per a identificar i promoure professionals femenines d'innovació i tecnologia. El directori connectarà talent amb esdeveniments, mitjans i institucions per a augmentar la seua presència en panells i espais de decisió.

3i4 publica tres poemaris inèdits de Vicent Andrés Estellés

Edicions 3i4 ha inclòs 'Homenatges', 'Homenatge a Ronsard' i 'Pinacoteca' en el Volum 13 de l'Obra Completa revisada. El pla passa a 14 toms amb un últim dedicat a la prosa memorialística.

L’IVF reedita en 2026 la línia per al sector agroalimentari i amplia els terminis fins a 10 anys

El programa compta amb 2,2 milions per a subvencionar interessos i facilitar finançament en condicions avantatjoses

Chiva ha completat la rehabilitació del barri de Bechinos i reforça la seua protecció enfront de riuades

Chiva ha culminat la revitalització del barri de Bechinos, el nucli més antic del municipi, amb obres per a resistir futures riuades sense perdre el seu caràcter. El projecte, finançat amb fons estatals després de la DANA de 2024, inclou millores de drenatge, repavimentació i reforços estructurals.