17 C
València
Dimarts, 24 febrer, 2026

El 80% dels ingressos no financers de la Comunitat van destinats a sanitat, educació i serveis

La Conselleria d'Hisenda i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) han publicat el segon número de 'Papers de Finançament', un document d'anàlisi que arreplega que la Generalitat Valenciana destina el 79,8% dels seus ingressos no financers a sanitat, educació i serveis socials «en detriment d'altres àrees», perquè el sistema de finançament autonòmic «no proporciona recursos suficients per a prestar els serveis públics fonamentals». L'anàlisi conclou que esta situació d'insuficiència «es veu accentuada a la Comunitat Valenciana», que destina a estes àrees sis punts per damunt de la mitjana de les autonomies, «en detriment d'altres com l'impuls de l'economia, les infraestructures o la cultura», segons ha informat la Generalitat en un comunicat. Per açò, l'informe veu necessari que la futura reforma del sistema de finançament proporcione un nou acord sobre «quin volum de recursos es considera suficient per a garantir la prestació de serveis de l'Estat del Benestar», a més de per a cobrir les necessitats de despesa de les comunitats autònomes en serveis públics fonamentals.

  

  

 

 

En eixe sentit, la recerca assenyala que, durant els anys de la crisi, les comunitats autònomes «van haver de reduir la seua despesa real per càpita en sanitat, educació i serveis socials un 15%». No obstant açò, en el mateix període, les administracions centrals, Govern i Seguretat Social, van incrementar la seua despesa real per habitant en serveis públics fonamentals.Respecte a la despesa per càpita en comparació a altres autonomies, la Comunitat, «malgrat ser la tercera que major esforç realitza», es troba per baix de la mitjana entre 2009 i 2015. En concret, gasta un 4% menys que les comunitats de règim comú i un 27% menys que les forals.

 

Segons les xifres de la Conselleria, «açò es traduïx en 140 euros menys que la mitjana de les autonomies i més de 800 euros per sota de les comunitats forals». La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha destacat que esta és «una mostra més que el sistema de finançament és insuficient». «La bretxa entre els ingressos que rebem per a donar cobertura a l'Estat del Benestar i la despesa real per a satisfer les necessitats dels valencians i valencianes en matèria de sanitat, educació i dependència és cada vegada major», ha recalcat. També ha assenyalat que el nou sistema de finançament autonòmic «ha d'assegurar la suficiència perquè tots els espanyols siguen tractats per igual», però, al mateix temps, «garantir d'alguna manera algun Fons de Reserva de la despesa social que permeta actuar davant fluctuacions de l'economia que són lògiques».

Des de la Conselleria d'Hisenda subratllen que «la insuficiència global de les comunitats s'ha traduït en la necessitat d'estes de dedicar un major percentatge dels seus recursos als serveis públics fonamentals, en detriment de la resta de funcions». La recerca del IVIE assenyala com a exemple que, en 2015, les comunitats van haver de dedicar el 73,9% dels seus ingressos no financers a estes funcions, mentre que abans de la crisi l'esforç en estos serveis era del 68%.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

La Generalitat amplia al 20% l’aval de vivenda i eleva a 30 milions el programa de l’IVF

El Consell reforça el programa de l'IVF fins a 30 milions i eleva l'aval al 20% perquè jóvens de 18 a 45 anys accedisquen a finançament del 100% en la seua primera vivenda. La nova convocatòria amplia el preu màxim a 311.000 € i flexibilitza l'edat en municipis afectats per la dana.

La jutgessa de la DANA centra en les víctimes 60 de les 109 pàgines del seu escrit contra Mazón

La instructora remet al TSJCV una exposició raonada sobre la gestió de la DANA i dedica 60 de 109 pàgines a relatar pel seu nom a 230 víctimes. Enlletgix les 'informacions falses' que van sumar morts inexistents i assenyala que un altre cas en estudi podria elevar el balanç a 231.

Pérez Llorca considera que PPCV i Mazón ja van assumir responsabilitats per la DANA

El president ha expressat un profund respecte per les víctimes i ha defés que el PPCV i Carlos Mazón ja van assumir la seua responsabilitat política. També ha evitat valorar les investigacions judicials i ha recordat les mesures adoptades després del temporal.

El PP evita pronunciar-se sobre la petició al TSJCV per a investigar a Carlos Mazón

El síndic popular Fernando Pastor ha reiterat que el partit no comenta decisions judicials. Ha evitat parlar de demanar l'acta a Carlos Mazón fins que es pronuncie el TSJCV.

Dimarts amb sol i lleuger ascens tèrmic en la Comunitat Valenciana

Dimarts amb cels poc nuvolosos o buidats i temperatures en lleuger ascens o sense canvis en la Comunitat Valenciana. Hi haurà boires i bancs de boira en el litoral.

Compromís critica la persecució a Mónica Oltra i demana democratitzar la justícia

Compromís ha denunciat una persecució judicial i política contra Mónica Oltra i ha demanat democratitzar la justícia després de l'obertura de juí oral. La coalició ha invocat decisions en la instrucció i el criteri de la Fiscalia per a defendre que 'no existix cas Mónica Oltra'.

La jutgessa veu decisiva l’exclusió voluntària de Mazón en les 230 morts de la DANA a València

La instructora atribuïx a Carlos Mazón una omissió equiparable a l'acció per la seua absència de coordinació durant la DANA i eleva el cas al TSJCV. Sosté un nexe causal amb la falta d'avisos que, al seu juí, va ser clau en 230 morts i múltiples lesions.

Govern i oposició demanen al PP que exigisca l’acta a Carlos Mazón després de la decisió de la jutgessa de la dana

Govern, PSPV-PSOE i Compromís han exigit al PP que demane a Carlos Mazón la seua acta de diputat autonòmic després de l'elevació al TSJCV de la causa per la dana. La pressió s'ha intensificat per la seua condició d'aforat.