El 80% dels ingressos no financers de la Comunitat van destinats a sanitat, educació i serveis

Ejemplo de shortcode con estilo
La Conselleria d'Hisenda i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) han publicat el segon número de 'Papers de Finançament', un document d'anàlisi que arreplega que la Generalitat Valenciana destina el 79,8% dels seus ingressos no financers a sanitat, educació i serveis socials «en detriment d'altres àrees», perquè el sistema de finançament autonòmic «no proporciona recursos suficients per a […]

La Conselleria d'Hisenda i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) han publicat el segon número de 'Papers de Finançament', un document d'anàlisi que arreplega que la Generalitat Valenciana destina el 79,8% dels seus ingressos no financers a sanitat, educació i serveis socials «en detriment d'altres àrees», perquè el sistema de finançament autonòmic «no proporciona recursos suficients per a prestar els serveis públics fonamentals». L'anàlisi conclou que esta situació d'insuficiència «es veu accentuada a la Comunitat Valenciana», que destina a estes àrees sis punts per damunt de la mitjana de les autonomies, «en detriment d'altres com l'impuls de l'economia, les infraestructures o la cultura», segons ha informat la Generalitat en un comunicat. Per açò, l'informe veu necessari que la futura reforma del sistema de finançament proporcione un nou acord sobre «quin volum de recursos es considera suficient per a garantir la prestació de serveis de l'Estat del Benestar», a més de per a cobrir les necessitats de despesa de les comunitats autònomes en serveis públics fonamentals.

  

  

 

 

En eixe sentit, la recerca assenyala que, durant els anys de la crisi, les comunitats autònomes «van haver de reduir la seua despesa real per càpita en sanitat, educació i serveis socials un 15%». No obstant açò, en el mateix període, les administracions centrals, Govern i Seguretat Social, van incrementar la seua despesa real per habitant en serveis públics fonamentals.Respecte a la despesa per càpita en comparació a altres autonomies, la Comunitat, «malgrat ser la tercera que major esforç realitza», es troba per baix de la mitjana entre 2009 i 2015. En concret, gasta un 4% menys que les comunitats de règim comú i un 27% menys que les forals.

 

Segons les xifres de la Conselleria, «açò es traduïx en 140 euros menys que la mitjana de les autonomies i més de 800 euros per sota de les comunitats forals». La secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, ha destacat que esta és «una mostra més que el sistema de finançament és insuficient». «La bretxa entre els ingressos que rebem per a donar cobertura a l'Estat del Benestar i la despesa real per a satisfer les necessitats dels valencians i valencianes en matèria de sanitat, educació i dependència és cada vegada major», ha recalcat. També ha assenyalat que el nou sistema de finançament autonòmic «ha d'assegurar la suficiència perquè tots els espanyols siguen tractats per igual», però, al mateix temps, «garantir d'alguna manera algun Fons de Reserva de la despesa social que permeta actuar davant fluctuacions de l'economia que són lògiques».

Des de la Conselleria d'Hisenda subratllen que «la insuficiència global de les comunitats s'ha traduït en la necessitat d'estes de dedicar un major percentatge dels seus recursos als serveis públics fonamentals, en detriment de la resta de funcions». La recerca del IVIE assenyala com a exemple que, en 2015, les comunitats van haver de dedicar el 73,9% dels seus ingressos no financers a estes funcions, mentre que abans de la crisi l'esforç en estos serveis era del 68%.

Últimes notícies

Quatre detinguts després d’un intent de desallotjament en un habitatge de Benimaclet (València)

La Policia Nacional ha detingut tres treballadors d’una empresa de desallotjament d’habitatges i una altra persona en un pis de Benimaclet. Els fets han ocorregut al carrer Vicente Zaragozá.

Dues marxes conflueixen al barranc del Poyo per les víctimes de la dana

Dues marxes d’Albal i Benetússer han recordat les 233 víctimes en el segon aniversari de la dana i han reclamat veritat, justícia i reparació.

La contaminació de la dana va amenaçar el medi ambient, però no la salut

Un estudi de l’IDAEA-CSIC conclou que els contaminants de la dana de 2024 van comportar un risc ambiental elevat, però no un perill tòxic directe per a les persones.

Ouigo cancel·la tots els trens de demà i del pròxim dilluns per la vaga de maquinistes

Ouigo ha cancel·lat tots els trens programats per al divendres 30 d’octubre i el dilluns 2 de novembre per la convocatòria de vaga de maquinistes del sindicat Semaf, una decisió que afectarà quasi 20.000 viatgers.

Novelda inicia la rehabilitació del Santuario de Santa María Magdalena

Novelda ha començat les obres de consolidació i rehabilitació del Santuario de Santa María Magdalena, tancat des de desembre de 2025 per les esquerdes de la torre est. Les obres duraran cinc mesos.

La jutgessa de la dana diu que era «exigible» vigilar els barrancs des del 28 d’octubre

La instructora de la causa per la gestió de la dana de 2024 considera que calia vigilar els barrancs des de la vespra. Ha demanat registres operatius als bombers.

El jutjat de Catarroja cita diversos alcaldes a declarar al desembre

Diversos alcaldes de localitats afectades per la dana de 2024 declararan al jutjat de Catarroja durant el pròxim mes de desembre.

Les institucions valencianes lamenten la mort de Fátima Báñez

Juanfran Pérez Llorca, María José Catalá, el PPCV i la CEV han expressat el seu condol per la mort de Fátima Báñez en l’accident ferroviari d’Urda.