Foment aprova l’ampliació del bypass de València que costarà 288,5 milions

Imatge d'arxiu d'un tram del bypass de València

Imatge d’arxiu d’un tram del bypass de València | Cedida

 

El Ministeri de Foment ha aprovat definitivament l’expedient d’informació pública i els projectes de traçat que desenvolupen les actuacions corresponents a la millora funcional i de la seguretat viària amb integració ambiental de l’autovia A-7, en el tram de l’enllaç de la CV-32 (carretera de la Gombalda) amb l’A-3, a la província de València. El pressupost estimat de les obres ascendix a 288,55 milions d’euros.

   

En 2002, Foment va posar en servei les obres corresponents a l’augment de capacitat de l’Autovia del Mediterrani en el nord de la circumval·lació de València, tram que suporta el major volum de trànsit, mitjançant la construcció d’un tercer carril per cada calçada. Posteriorment, al llarg de 2011 va procedir a posar també en servei l’augment de capacitat en el tram sud.

«Al voltant dels 100.000 vehicles al dia»

  

No obstant això, el Ministeri explica en un comunicat que l’absència d’altres vies transversals alternatives en l’àrea metropolitana nord «genera una no desitjable mescla de trànsits de llarg recorregut amb uns altres de caràcter eminentment metropolità de molt diferent comportament».

  

Aquesta situació, unida a la intensitat del trànsit, «al voltant dels 100.000 vehicles al dia», i a l’elevada proporció de vehicles pesats, entre el 20 i el 25%, porta a la via a «veure minvada la seua funcionalitat, seguretat i qualitat de servei», al que se suma «l’escassa distància entre enllaços consecutius».

   

Aquestes circumstàncies són «especialment significatives en el tram comprés entre l’enllaç amb la CV-32, carretera de la Gombalda, i l’enllaç amb l’autovia A-3». Al llarg del traçat també hi ha àrees «especialment sensibles que, a causa de les altes intensitats de trànsit i la proximitat de nuclis urbans consolidats, patixen un impacte mediambiental que cal reduir aplicant les mesures correctores que resulten necessàries, especialment per a disminuir els impactes visual i acústic de la carretera».

 

Construcció de calçades laterals adossades al traçat actual

  

Per tot això, el departament que dirigix el ministre valencià José Luis Ábalos redacta els projectes de construcció que contemplen les actuacions necessàries per a aconseguir una millora funcional i de la seguretat viària en el tram, mitjançant la construcció d’una sèrie de calçades laterals adossades al traçat actual.

  

Aquestes calçades connectaran entre sí els enllaços i permetran separar el trànsit d’agitació del trànsit de llarg i mitjà recorregut. També s’inclouran mesures per a millorar i minimitzar tant l’impacte mediambiental actual com els que es puguen generar com a conseqüència de l’actuació.

   

En concret, l’actuació s’ha dividit en els següents subtrams: enllaç amb la CV-32 i enllaç amb la CV-35, amb un pressupost de 101,82 milions d’euros; enllaç amb la CV-35 i enllaç amb la CV-370, per 142,42 milions, i enllaç amb la CV-370 i enllaç amb l’A-3, quantificat en 44,31 milions.

  

Abans de l’aprovació de l’actuació s’ha emés la declaració d’impacte ambiental favorable, de manera que les prescripcions contemplades seran incloses en els projectes constructius en redacció. Les mesures ambientals estaran destinades a la protecció contra l’impacte acústic i lumínic, de la hidrologia i qualitat de les aigües, de la vegetació, paisatge, fauna, espais protegits i el patrimoni cultural, així com al manteniment de la permeabilitat territorial i continuïtat dels serveis.

 

Últimes notícies

La Generalitat impulsa amb el port de Castelló la salvació d’una planta única al litoral valencià

La Generalitat i l’Autoritat Portuària de Castelló han intensificat els treballs de restauració ambiental per a protegir la planta autòctona Medicago citrina, l’única espècie valenciana en la llista ‘Top 50’ de la UICN i catalogada en perill d’extinció a Espanya.

La Comunitat Valenciana afronta un agost quasi ple en hotels, apartaments i càmpings

Turisme Comunitat Valenciana preveu per a agost un 83,9 % d’ocupació hotelera mitjana, amb xifres encara més altes en apartaments i càmpings i un clar lideratge de la província d’Alacant.

El CEAM detalla com la vegetació ha alimentat l’incendi de la Vall d’Uixó

Un informe del CEAM conclou que la ràpida dessecació de la vegetació entre abril i juliol ha incrementat la virulència de l’incendi de la Vall d’Uixó, que ha cremat quasi 9.600 hectàrees, moltes dins de la Serra d’Espadà.

El PPCV reclama a Sánchez que pague el deute de dependència amb la Comunitat

El PPCV ha exigit al Govern de Pedro Sánchez que abone més de 4.000 milions d’euros que, segons el partit, deu a la Comunitat Valenciana en matèria de dependència, i que complisca el compromís de finançar el 50% del sistema.

El PSPV reclama reforçar ja els bombers forestals a Castelló per la seua seguretat

El PSPV-PSOE exigix a la Generalitat que reforçe de manera immediata les unitats de bombers forestals i millore les seues condicions de seguretat, després de la denúncia d’un bomber que ha afrontat quasi a soles l’incendi de Tírig.

Els esforços contra el foc es concentren a Tírig després de controlar l’incendi de Culla

Un total de 200 efectius terrestres i 17 mitjans aeris treballen hui als incendis de Tírig i Serra d’en Galceran, després de donar per controlat el foc de Culla i extingit el de Salzadella.

Aras de los Olmos es prepara per multiplicar per dotze la població pel dia de l’eclipsi solar

Aras de los Olmos, amb uns 400 habitants, es prepara per rebre fins a 5.000 persones per a veure l’eclipsi solar, amb mesures de seguretat especials i restriccions d’accessos. La Generalitat establirà el nivell 3 de preemergència per risc extrem d’incendis i tancarà diversos parcs naturals.

Nous mitjans aeris reforcen l’extinció dels incendis a la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig

Un total de 18 mitjans aeris s’han incorporat este matí als incendis forestals de la Serra d’en Galceran, Culla i Tírig, on ja treballaven 150 efectius terrestres. Les flames han obligat a confinar la població i a desallotjar diverses masies, encara que l’evolució es considera positiva.
FILMOTECA D'ESTIU