16.3 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

Pugen a 21 els morts i a més de 600 els ferits en el terratrèmol d’Albània

 

ACTUALITZAT 27/11/2019 08.20 hores. Ja són 21 les persones que han mort en el terratrèmol que es va produir este dimarts en Albània. Els ferits pugen també de 200 a 600. Tot i això, estes xifres podrien tornar a variar, ja que encara s’estan fent faenes de busca baix les restes dels edificis afonats.

 

Sis morts i més de 200 ferits en un terratrèmol en Albània

Almenys sis persones han mort i més de dos centenars han resultat ferides per un terratrèmol de magnitud 6,4 en l’escala de Richter que ha sacsejat Albània este dimarts. Este terratrèmol és el més fort que ha patit el país durant les últimes dècades i s’ha notat en Tirana un poc abans de les 4 de la matinada.  L’epicentre s’ha enregistrat a uns 30 km de la capital i a una profunditat de 10 km, segons el Servici Geològic dels Estats Units.

 

De moment, segons les informacions locals, un home hauria mort en precipitar-se al buit des de l’edifici en la localitat de Kurbin quan ha entrat en pànic. Els equips de rescat també han recuperat dos cossos sense vida en la localitat de Thumanë, en el nord de Tirana. Unes 325 persones han rebut assistència mèdica en hospitals de Tirana i Dürres.

 

Unes de les rèpliques ha sigut de 5,3 de magnitud. El primer tremolor s’ha sentit fins en Sarajevo, Bòsnia, a quasi 400 km, o en Novi Sad, en Sèrbia, a pràcticament 700 km, segons la premsa local i les alertes publicades pels habitants en les xarxes socials.

 

 

Els Balcans, àrea de terratrèmols

Durant el setembre, esta mateixa regió d’Albània va ser sacsejada per un terratrèmol de magnitud 5,6, ja qualificada en eixe moment com el sisme més fort dels últims 20 o 30 anys. Els Balcans són una zona de forta activitat sísmica. Les imàtgens d’edificis caiguts en zones urbanes recorden el terratrèmol que en 1979 va tocar de ple Shkoder, a la vora de la frontera amb Montenegro.

 

També pots llegir…

  •  

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.