La NASA admet que va retocar la famosa foto de l’arribada a la Lluna

 

Confessió inesperada la que ha fet la NASA estos últims dies sobre la històrica arribada a la Lluna de l’home, aquell 16 de juliol de l’any 1969. L’agència espacial nord-americana ha admés que la mítica foto en què ix l’astronauta Buzz Aldrin posant, damunt de la superfície lunar, està retocada.

 

Immediatament, eixa confessió ha alimentat als que defensen les teories de conspiració que posen en dubte aquella fita que va canviar la història de la humanitat. La foto en qüestió, batejada amb el codi AS11-40-5903 i que va ser feta per Neil Armstrong, destaca per la soledat d’Aldrin enmig de la superfície del satèl·lit i el reflex –en la visera del seu casc– del mateix Armstrong, la Terra i el mòdul lunar. No obstant, no apareix l’antena de comunicació amb què es comunicava amb els seus companys i que hauria d’estar en la motxilla que portava damunt.

 

En eixe sentit, la NASA ha fet públic el que va passar en aquell moment. En concret, en la foto original, l’astronauta quedava molt amunt de la imatge i en la part inferior apareixia part del mòdul lunar i moltes petjades. Un enquadrament que era inservible per als mitjans de comunicació, raó per la que l’agència va decidir retocar-la per a situar Aldrin enmig de la foto, obviant l’antena de comunicació, ja que, per alguna raó, en l’original tampoc eixia.

 

 

Les sospites que aquell fet va ser un muntatge

La NASA també ha reconegut que va afegir més cel a la imatge per a fer-la més estètica, mentres que en el primer pla de la foto original sí que es veu la base de l’antena. Segons l’agència, eixa és l’única fotografia de l’arribada de l’home a la Lluna que es va retocar, i la confessió vol acabar amb les especulacions que, 50 anys després, encara seguixen ben vives. No obstant, per a moltes persones esta explicació de la NASA no fa més que alimentar les conspiracions.

 

En eixe sentit, no s’entén com l’antena de comunicació d’Aldrin no ix en la fotografia, mentres que molta gent analitza totes les imàtgens fetes aquell dia assegurant que la bandera està en moviment (cosa impossible si no hi ha gravetat) o que falten estrelles, entre altres. Siga com siga, les teories de conspiració que asseguren que l’home mai va arribar a la Lluna i que tot va ser un muntatge dels Estats Units, segur que ens acompanyaran tota la vida.  

 

També et pot interessar…

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

El Raig rescata un 1-1 en l’afegit davant el Llevant amb deu

Un gol en el temps afegit de Pathé Ciss va donar un punt al Llamp després de jugar quasi tota la segona part amb deu per l'expulsió de Mendy. El Llevant es va avançar amb Carlos Espí i va deixar escapar una victòria que li acostava a la salvació, encara a cinc punts

1-1. El Raig salva un punt en l’últim sospir davant el Llevant

Pathé Ciss va empatar en el temps afegit i el Llamp va rescatar un 1-1 davant el Llevant després de jugar quasi tota la segona part amb deu. El Llevant va deixar escapar una victòria i seguix a cinc de la salvació.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la Secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo i disseny de Daniel Gómez. El podi l'han completat Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i Na Jordana, amb 200.000 i 185.000 euros de pressupost.

Convent Jerusalem, millor falla de 2026 amb la sàtira ‘Redimonis’

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial amb 'Redimonis', obra de David Sánchez Llongo. La comissió repetix el títol de 2025; Monestir de Poblet i Na Jordana completen el podi.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi de la Secció Especial de les Falles 2026

Amb Redimonis, la comissió ha revalidat el triomf aconseguit en 2025. El jurat també ha reconegut a Monestir de Poblet-Aparicio Albiñana i a Na Jordana.

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal guanya el primer premi d’Especial en les Falles 2026

Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal ha guanyat el primer premi de la secció Especial de les Falles 2026 amb 'Redimonis', de David Sánchez Llongo. La comissió, amb un monument de 260.000 euros dissenyat per Daniel Gómez, revalida el títol; Monestir i Na Jordana completen el podi.

El juí ràpid al regidor d’Altea se celebrarà a Benidorm en les pròximes setmanes

Rafael Ramón Mompó, edil de Compromís, ha quedat en llibertat amb càrrecs després de ser detingut per presumpta agressió a la seua parella. El cas passa a Benidorm amb un juí ràpid per violència de gènere.

Z, l’artista faller xilé-croat que ha encimbellat la falla infantil d’Esparter

Zvonimir Ostoic, conegut com a Z, s'ha convertit en el primer artista faller estranger amb un ninot indultat infantil i ha portat a Esparter al primer premi infantil de la Secció Especial amb Arca. El viatge de Pepet. La seua trajectòria unix formació musical, escenografia i un taller versàtil que ha sabut traduir il·lustració a volum i apostar per materials més sostenibles.