26.8 C
València
Divendres, 11 juliol, 2025

Una senderista ha sigut rescatada pels Bombers de València a Anna

Els bombers amb la senderista en Anna

 

- Advertisement -Telegram València Diari

El Consorci de Bombers de València ha realitzat un rescat en una zona rural d’Anna, en la ruta de les tres cascades, on una dona ha caigut lesionant-se la cama.

Bombers de València rescatant a dona

 

L’avís s’ha rebut a les 12.15 h. El Consorci ha mobilitzat fins allí al seu Grup de Rescat a Altura GERA, una dotació de bombers de Xàtiva, un sergent d’Alzira i l’helicòpter de rescat de la Generalitat. La dona ha estat evacuada via aèria fins on esperaven els mitjans sanitaris.

 

Bomber ajudant a baixar a l'helicòpter

 

Anna és una localitat valenciana molt visitada

 

Anna és una localitat i municipi espanyol situat en la part sud-oriental de la comarca del Canal de Navarrés, a la província de València, Comunitat Valenciana. Compta amb 2638 habitants (INE 2018). Limita amb els municipis de Xella, Cotes, Sellent, Estubeny, Llanera de Ranes, Xàtiva i Énguera.

Ocupa la part més baixa i ampla de la comarca del Canal de Navarrés, enclavament privilegiat en el qual afloren gran quantitat d’aigües de l’aqüífer del Massís de Caroche, que són recollides pel riu Sellent. Anna destaca per les seves múltiples fonts i abundància d’aigua a la qual deu l’origen del propi topònim de la localitat, “Yanna”.

S’accedeix des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.

 

Les troballes en la zona de “el Hondón” ens remunten al Paleolític superior, entre el 20 000 i el 10 000 abans de Crist. El Llac d’Anna conté en el seu interior i sota les seues aigües un extraordinari jaciment Meso-Neolític, datat entre el 6000 i el 5000 a. C. Ja en època metal·lúrgica, entre el 3000 i el 2000 a. C. període Eneolítico o Calcolític, va haver-hi poblats a l’aire lliure en “el Racó”, “el Queixal” i “el Pantà”, amb enterraments de coves pròximes, mentre que durant l’Edat del Bronze Valencià va haver poblat en el Puntal del Casino. La Cultura Ibèrica, entre el 500 a. C., i el canvi d’era només ofereix escassos materials en la zona de “Tiboles”, mentre que el poblament en època romana és més intens, amb restes d’una vila en “la Moleta” i una altra a “la Casa Guillén”; en “el Altico de la Hoyeta” es va excavar una necròpoli d’inhumació, mentre que en “el Cantalobos” les restes corresponien a època tardorromana.

L’origen de la localitat tal com se’l coneix actualment és anterior a l’etapa musulmana, encara que les primeres referències documentals són de mitjan segle XIII. El 22 de setembre de 1244, Jaume I el Conqueridor va donar la vila d’Anna a l’Orde de Santiago en recompensa a l’ajuda prestada en el cércol de Biar. En 1332 va tenir lloc la rebel·lió de la aljama sarraïna d’Anna, a causa de l’embargament d’uns certs béns d’estos per part del comendador Montalván. Alfons el Benigne va absoldre als sarraïns amb la finalitat de frenar el procés de despoblació que estava sofrint el lloc. Anys més tard, la vila va passar a les mans de Pere de Vilanova i, posteriorment, als Borja. El Rei d’Espanya, Felip III va crear en 1604 el Comtat d’Anna en la persona de Fernando Pujades i Borja.[1], i que finalment va pertànyer als Comtes de Cervellón.

Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d’Enguera i d’altres llocs. Actualment és un dels pobles més pròspers de la Canal gràcies al desenvolupament industrial experimentat en els últims anys. L’origen del topònim de la Vila.[2] té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-ho en el Qurán. De les diferents accepcions que posseeix ens centrarem en les que fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d’esta manera i sense abandonar les altres variants, que d’altra banda ens portarien a conclusions similars, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina ‘Ortí’ que els àrabs van adaptar com ‘al-Yanna’, Alamedilla ‘l’horta’. Esta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l’època romana en l’entorn i el paratge en el qual es va fundar la ciutat, en l’Albereda, al costat de la primitiva fortificació o castell.

Últimes notícies

Tempesta intensa deixa 32 litres per metre quadrat en menys d’una hora a Enguera, València

Una tempesta d'alta intensitat descarrega 32 litres per metre quadrat en la zona de La Matea, Enguera, València, amb avís taronja per fortes pluges i graníssol.

El València CF embene a la promesa Yarek Gasiorowski al PSV per deu milions d’euros

El València CF ha concretat la venda de la seua jove defensa central Yarek Gasiorowski al PSV Eindhoven per deu milions d'euros, incloent-hi un percentatge en futures vendes. Gasiorowski, format en la pedrera valencianista, ha disputat 35 partits oficials i és internacional en categories inferiors d'Espanya.

Cinc cossos en descomposició trobats en les costes valencianes en els últims dies

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim van trobar cinc cossos en descomposició en aigües valencianes, possiblement víctimes d'un naufragi de pastera.

Cimera Empresarial destaca la importància del turisme i rebutja la imposició de reduir la jornada laboral

La Cimera Empresarial recalca el paper clau del turisme en l'economia espanyola i s'oposa a la reducció obligatòria de la jornada laboral, promovent un enfocament basat a guanyar més i augmentar la productivitat.

Consum impulsa la seua expansió a Catalunya amb 220 milions per a 60 noves botigues i millora logística a Zona Franca de Barcelona

Consum invertirà 220 milions d'euros fins a 2027 per a obrir 60 botigues a Catalunya i modernitzar la seua xarxa logística a la Zona Franca de Barcelona, generant més de 1100 ocupacions.

Cent taulells a Catarroja mostren el nivell de l’aigua després de la dana del 29 d’octubre

L'Ajuntament de Catarroja ha instal·lat cent taulells en diversos carrers per a assenyalar fins a quina altura va arribar l'aigua després de la dana del passat 29 d'octubre, com a record i senyal de la reconstrucció.

Dos hòmens moren ofegats en platges d’Alacant en incidents separats

Dos hòmens, de 73 i 46 anys, moren ofegats en platges diferents d'Alacant després de ser rescatats i atesos sense èxit per equips mèdics d'emergència.

L’escultura de Camilo Sesto finançada pels seus fans se situarà en el museu d’Alcoi

L'escultura de Camilo Sesto, sufragada pels seus seguidors de tot el món, s'instal·larà al pati interior del futur museu dedicat al cantant a Alcoi, Alacant.