El Consorci de Bombers de València ha realitzat un rescat en una zona rural d’Anna, en la ruta de les tres cascades, on una dona ha caigut lesionant-se la cama.
L’avís s’ha rebut a les 12.15 h. El Consorci ha mobilitzat fins allí al seu Grup de Rescat a Altura GERA, una dotació de bombers de Xàtiva, un sergent d’Alzira i l’helicòpter de rescat de la Generalitat. La dona ha estat evacuada via aèria fins on esperaven els mitjans sanitaris.
Anna és una localitat valenciana molt visitada
Anna és una localitat i municipi espanyol situat en la part sud-oriental de la comarca del Canal de Navarrés, a la província de València, Comunitat Valenciana. Compta amb 2638 habitants (INE 2018). Limita amb els municipis de Xella, Cotes, Sellent, Estubeny, Llanera de Ranes, Xàtiva i Énguera.
Ocupa la part més baixa i ampla de la comarca del Canal de Navarrés, enclavament privilegiat en el qual afloren gran quantitat d’aigües de l’aqüífer del Massís de Caroche, que són recollides pel riu Sellent. Anna destaca per les seves múltiples fonts i abundància d’aigua a la qual deu l’origen del propi topònim de la localitat, «Yanna».
S’accedeix des de València, a través de la A-7 prenent després la CV-590 per a accedir finalment per la CV-580.
Les troballes en la zona de «el Hondón» ens remunten al Paleolític superior, entre el 20 000 i el 10 000 abans de Crist. El Llac d’Anna conté en el seu interior i sota les seues aigües un extraordinari jaciment Meso-Neolític, datat entre el 6000 i el 5000 a. C. Ja en època metal·lúrgica, entre el 3000 i el 2000 a. C. període Eneolítico o Calcolític, va haver-hi poblats a l’aire lliure en «el Racó», «el Queixal» i «el Pantà», amb enterraments de coves pròximes, mentre que durant l’Edat del Bronze Valencià va haver poblat en el Puntal del Casino. La Cultura Ibèrica, entre el 500 a. C., i el canvi d’era només ofereix escassos materials en la zona de «Tiboles», mentre que el poblament en època romana és més intens, amb restes d’una vila en «la Moleta» i una altra a «la Casa Guillén»; en «el Altico de la Hoyeta» es va excavar una necròpoli d’inhumació, mentre que en «el Cantalobos» les restes corresponien a època tardorromana.
L’origen de la localitat tal com se’l coneix actualment és anterior a l’etapa musulmana, encara que les primeres referències documentals són de mitjan segle XIII. El 22 de setembre de 1244, Jaume I el Conqueridor va donar la vila d’Anna a l’Orde de Santiago en recompensa a l’ajuda prestada en el cércol de Biar. En 1332 va tenir lloc la rebel·lió de la aljama sarraïna d’Anna, a causa de l’embargament d’uns certs béns d’estos per part del comendador Montalván. Alfons el Benigne va absoldre als sarraïns amb la finalitat de frenar el procés de despoblació que estava sofrint el lloc. Anys més tard, la vila va passar a les mans de Pere de Vilanova i, posteriorment, als Borja. El Rei d’Espanya, Felip III va crear en 1604 el Comtat d’Anna en la persona de Fernando Pujades i Borja.[1], i que finalment va pertànyer als Comtes de Cervellón.
Després de l’expulsió dels moriscos en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d’Enguera i d’altres llocs. Actualment és un dels pobles més pròspers de la Canal gràcies al desenvolupament industrial experimentat en els últims anys. L’origen del topònim de la Vila.[2] té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-ho en el Qurán. De les diferents accepcions que posseeix ens centrarem en les que fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d’esta manera i sense abandonar les altres variants, que d’altra banda ens portarien a conclusions similars, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina ‘Ortí’ que els àrabs van adaptar com ‘al-Yanna’, Alamedilla ‘l’horta’. Esta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l’època romana en l’entorn i el paratge en el qual es va fundar la ciutat, en l’Albereda, al costat de la primitiva fortificació o castell.
