El dur testimoniatge de Simone Biles sobre els abusos sexuals que va patir

 

La campiona olímpica Simone Biles va obligar este dimecres als Estats Units a qüestionar-se el sistema que va permetre a Larry Nassar usar la seua posició com a metge de l’equip nacional de gimnàstica per a abusar sexualment d’ella i de centenars de joves esportistes.

Amb la veu feta fallida, Biles va traure força per a demanar responsabilitats a la federació de gimnàstica (USA Gymnastics), al Comité Olímpic i Paralímpic Estatunidenc i a l’FBI per haver permés que Nassar continuara abusant de les gimnastes malgrat que ja hi havia denúncies en contra seua.

“Tire la culpa a Larry Nassar i també tire la culpa a tot el sistema que va permetre i va perpetrar eixe abús.

USA Gymnastics i el Comité Olímpic i Paralímpic Estatunidenc sabien que estava patint abusos per part del metge oficial de l’equip”, va afirmar Biles davant el Comité Judicial del Senat.

La campiona olímpica també va acusar l’FBI d’haver “girat l’esquena” a les gimnastes en haver respost de manera inadequada i lenta a les primeres acusacions d’abús sexual contra Nassar, la qual cosa va permetre a l’exmetge continuar cometent abusos durant mesos.

Per a Biles, “un sistema sencer va permetre i va perpetrar” eixos abusos contra ella i centenars de joves, que per la seua edat ni tan sols sabien que Nassar estava abusant d’elles.

Biles: “No vull que cap altre individu patisca l’horror que jo i que altres centenars han suportat”
“No vull que cap altre jove esportista olímpic o cap altre individu patisca l’horror que jo i que altres centenars han suportat i continuen suportant fins hui”, va manifestar la gimnasta, qui va esclafir a plorar davant desenes de legisladors que l’observaven en silenci.

 

Por per la pròpia vida

 

Una d’elles, McKayla Maroney, qui va començar a patir els abusos amb 13 anys, va narrar un incident que va patir en 2015 en una habitació d’hotel a Tòquio i en el qual va arribar a témer per la seua vida. “Aqueixa nit estava nua, completament sola, amb ell damunt abusant de mi durant hores. Li vaig dir a l’FBI que pensava que anava a morir aqueixa nit, perquè ell no m’anava a deixar anar. Però ho va fer”, va narrar Maroney.

Llegint el seu testimoniatge des del seu telèfon, amb veu ferma i visiblement indignada, Maroney va dir que Nassar fins i tot la va agredir en els Jocs Olímpics de Londres de 2012 abans que guanyara una medalla d’or.

Els abusos de Nassar eren continus i van tindre conseqüències per a la carrera de gimnastes com Maggie Nichols, qui va ser la primera esportista en actiu a denunciar els abusos a la federació estatunidenca de gimnàstica i qui després no va tornar a ser seleccionada per a l’equip olímpic.

“Per a centenars de supervivents de Larry Nassar, esta audiència és la nostra última oportunitat d’aconseguir justícia”, va dir Nichols. Aly Raisman, per part seua, va relatar l’impacte que els abusos han tingut en la vida de les esportistes.

Ella, va narrar, va passar d’entrenar al màxim nivell durant set hores al dia a haver d’asseure’s a la dutxa per a poder rentar-se els cabells perquè no tenia suficient energia per a estar dempeus.

 

La negligència de l’FBI

 

L’objectiu principal de l’audiència del Senat en la qual van comparéixer les esportistes és aclarir per què l’oficina de l’FBI a Indianapolis -on té la seu la Federació de Gimnàstica- va respondre de manera inadequada a les denúncies contra Nassar.

Un informe intern del Departament de Justícia va revelar al juliol greus errors dins del FBI que van fer que la investigació es quedara estancada durant mesos.

 

L’FBI ha acomiadat a un dels encarregats de la investigació

 

Hores abans de l’audiència, mitjos locals van informar que l’FBI havia acomiadat a l’agent Michael Langeman, un dels encarregats de supervisar la investigació sobre Nassar i qui va mentir al Departament de Justícia durant la investigació interna.

 

Larry Nassar

 

Larry Nassar, qui va abusar de més de 330 joves, compleix una condemna d’entre 40 i 175 anys sumada a una altra de 60 anys per pornografia infantil, una cadena perpètua de facto. Va rebre les seues condemnes entre desembre de 2017 i febrer de 2018, en uns judicis que van coincidir amb l’esclat del moviment #MeToo.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.