El dur testimoniatge de Simone Biles sobre els abusos sexuals que va patir

 

La campiona olímpica Simone Biles va obligar este dimecres als Estats Units a qüestionar-se el sistema que va permetre a Larry Nassar usar la seua posició com a metge de l’equip nacional de gimnàstica per a abusar sexualment d’ella i de centenars de joves esportistes.

Amb la veu feta fallida, Biles va traure força per a demanar responsabilitats a la federació de gimnàstica (USA Gymnastics), al Comité Olímpic i Paralímpic Estatunidenc i a l’FBI per haver permés que Nassar continuara abusant de les gimnastes malgrat que ja hi havia denúncies en contra seua.

«Tire la culpa a Larry Nassar i també tire la culpa a tot el sistema que va permetre i va perpetrar eixe abús.

USA Gymnastics i el Comité Olímpic i Paralímpic Estatunidenc sabien que estava patint abusos per part del metge oficial de l’equip», va afirmar Biles davant el Comité Judicial del Senat.

La campiona olímpica també va acusar l’FBI d’haver «girat l’esquena» a les gimnastes en haver respost de manera inadequada i lenta a les primeres acusacions d’abús sexual contra Nassar, la qual cosa va permetre a l’exmetge continuar cometent abusos durant mesos.

Per a Biles, «un sistema sencer va permetre i va perpetrar» eixos abusos contra ella i centenars de joves, que per la seua edat ni tan sols sabien que Nassar estava abusant d’elles.

Biles: «No vull que cap altre individu patisca l’horror que jo i que altres centenars han suportat»
«No vull que cap altre jove esportista olímpic o cap altre individu patisca l’horror que jo i que altres centenars han suportat i continuen suportant fins hui», va manifestar la gimnasta, qui va esclafir a plorar davant desenes de legisladors que l’observaven en silenci.

 

Por per la pròpia vida

 

Una d’elles, McKayla Maroney, qui va començar a patir els abusos amb 13 anys, va narrar un incident que va patir en 2015 en una habitació d’hotel a Tòquio i en el qual va arribar a témer per la seua vida. «Aqueixa nit estava nua, completament sola, amb ell damunt abusant de mi durant hores. Li vaig dir a l’FBI que pensava que anava a morir aqueixa nit, perquè ell no m’anava a deixar anar. Però ho va fer», va narrar Maroney.

Llegint el seu testimoniatge des del seu telèfon, amb veu ferma i visiblement indignada, Maroney va dir que Nassar fins i tot la va agredir en els Jocs Olímpics de Londres de 2012 abans que guanyara una medalla d’or.

Els abusos de Nassar eren continus i van tindre conseqüències per a la carrera de gimnastes com Maggie Nichols, qui va ser la primera esportista en actiu a denunciar els abusos a la federació estatunidenca de gimnàstica i qui després no va tornar a ser seleccionada per a l’equip olímpic.

«Per a centenars de supervivents de Larry Nassar, esta audiència és la nostra última oportunitat d’aconseguir justícia», va dir Nichols. Aly Raisman, per part seua, va relatar l’impacte que els abusos han tingut en la vida de les esportistes.

Ella, va narrar, va passar d’entrenar al màxim nivell durant set hores al dia a haver d’asseure’s a la dutxa per a poder rentar-se els cabells perquè no tenia suficient energia per a estar dempeus.

 

La negligència de l’FBI

 

L’objectiu principal de l’audiència del Senat en la qual van comparéixer les esportistes és aclarir per què l’oficina de l’FBI a Indianapolis -on té la seu la Federació de Gimnàstica- va respondre de manera inadequada a les denúncies contra Nassar.

Un informe intern del Departament de Justícia va revelar al juliol greus errors dins del FBI que van fer que la investigació es quedara estancada durant mesos.

 

L’FBI ha acomiadat a un dels encarregats de la investigació

 

Hores abans de l’audiència, mitjos locals van informar que l’FBI havia acomiadat a l’agent Michael Langeman, un dels encarregats de supervisar la investigació sobre Nassar i qui va mentir al Departament de Justícia durant la investigació interna.

 

Larry Nassar

 

Larry Nassar, qui va abusar de més de 330 joves, compleix una condemna d’entre 40 i 175 anys sumada a una altra de 60 anys per pornografia infantil, una cadena perpètua de facto. Va rebre les seues condemnes entre desembre de 2017 i febrer de 2018, en uns judicis que van coincidir amb l’esclat del moviment #MeToo.

Últimes notícies

Més de 5.500 demandes per clàusules sòl es poden quedar paralitzades a la Comunitat

El CGPJ ha advertit que, si Justícia no reforça els jutjats de clàusules sòl, es paralitzaran fins a 12.470 casos en Espanya, més de 5.500 d’ells a la Comunitat Valenciana, el territori més afectat.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta dels òrgans consultius de l’Estat, i el 60 % són reclamacions per responsabilitat patrimonial, sobretot en l’àmbit sanitari i municipal.

El Consell Jurídic Consultiu bat rècord amb 900 dictàmens en 2025, sis de cada deu per responsabilitat patrimonial

El Consell Jurídic Consultiu ha aprovat 900 dictàmens en 2025, la xifra més alta entre els òrgans consultius de l’Estat, amb un 60 % relacionats amb reclamacions de responsabilitat patrimonial, sobretot en sanitat i ajuntaments.

Ajudes de la Diputació de Castelló per a Soneja i Azuébar després de l’incendi forestal

La Diputació de Castelló ha activat la línia de catàstrofes del pla Diputació Respon per a ajudar Soneja i Azuébar a fer front als danys causats per l’incendi forestal originat diumenge passat.

Fins a 58 nous jutges en la Comunitat Valenciana amb les 500 places aprovades pel Govern

El Consell de Ministres ha aprovat la creació de 500 places de jutges, 58 d’elles en la Comunitat Valenciana, i 200 de fiscals, amb una ampliació rècord de la planta judicial i fiscal gràcies al nou model de tribunals d’instància.

Onze morts atribuïbles a la calor en només sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana

El sistema MoMo ha estimat onze morts atribuïbles a la calor en els primers sis dies de juliol a la Comunitat Valenciana, una xifra molt inferior a les 54 defuncions del mateix període de 2025.

Cullera recupera el búnquer del Faro de la Guerra Civil i l’obrirà a visites

Cullera ha restaurat el búnquer del Faro, construït en 1938 durant la Guerra Civil, i prepara ara la seua musealització per a obrir-lo a les visites públiques.

Compromís acusa l’Ajuntament de València d’un contracte ‘a mida’ per als Bombers

Compromís assegura que l’Ajuntament de València ha adjudicat un contracte ‘a mida’ per a equipar camions de Bombers amb tabletes, amb el preu inflat i irregularitats assenyalades per l’Agència Valenciana Antifrau.