L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere ha elaborat un estudi, el primer d’estes característiques, sobre el centenar de sentències dictades el 2020 pel Tribunal Suprem en casos relacionats amb delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual comesos tant contra persones adultes com contra menors d’edat.
Entre altres conclusions, l’informe revela que en set de cada deu casos (el 68,1% dels analitzats) la víctima de l’agressió sexual era una xiqueta o un xiquet. També, que la pràctica totalitat de les víctimes adultes eren dones (el 97,7%), mentre que en el cas dels menors este percentatge disminueix fins al 68,4% en ser també els xiquets objecte d’este tipus de delictives.
Una part de l’informe, la publicació del qual es realitza coincidint amb el Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, ha estat elaborada per Miguel Lorente, forense, professor titular de la Universitat de Granada i membre del grup d’experts de l’Observatori i consisteix en un estudi medicolegal i forense dels casos (*). S’hi afegirà en pròximes dates l’anàlisi jurídica de les sentències.
En els 30 casos de violència sexual sobre persones adultes es van comptabilitzar 44 víctimes. D’estes, 43 eren dones, xifra que dona una ràtio d’1,5 dones víctimes per cada cas, i l’última, un home. Una de cada quatre d’estes agressions (26,7 %) van ser grupals. Els dinou implicats en els 8 casos d’estes característiques donen una mitjana de 2,4 agressors a cada agressió múltiple.
Els supòsits amb víctimes menors van sumar 64, amb un total de 95 víctimes: 65 xiquetes i 30 xiquets. Un element distintiu de la violència sexual exercida sobre menors són els temps de durada, element sobre el qual es recull informació a 49 sentències.
En un terç d’estos casos (30,6%), la situació de violència es va allargar durant mesos; al 14,3 %, durant un any i al 12,2 %, dos anys. L’estudi revela que les agressions es van prolongar durant 5 i 6 anys en un 10,2% de casos i fins a 7 o més anys en un 12,2% més.
Tipus de delicte
Pel que fa al tipus de delicte comés, va ser el d’agressió sexual a sis de cada deu casos en què la víctima era una dona adulta (60,3 %); els abusos sexuals van suposar l’11,1% i l’assassinat el 3,2%. Quan les víctimes són menors d’edat, el delicte predominant és l’abús sexual, comés quasi a la meitat dels casos (48,6%), dels quals van ser abusos sexuals continuats el 57,7%.
El segon delicte més comés sobre xiquetes i xiquets va ser l’agressió sexual, amb un 28,1%, sent continuades el 53,6%. Els delictes relacionats amb la pornografia van representar el 6,5%, mentre que els vinculats a la prostitució de menors van ser el 4,7% dels analitzats.
Característiques de l’agressor
L’agressor és majoritàriament un home, tant quan les víctimes són adultes (100%) com quan són menors (93,8%), encara que en este darrer tipus de violència sexual s’han donat supòsits de dones agressores (1,5%) i agressors mixtos (4,7 %).
L’agressor és, a més, una persona coneguda per la víctima, situació que es produeix al 65,7 % de les agressions sexuals comeses sobre dones adultes i al 75,3 % de les comeses sobre xiquetes i xiquets, si bé la procedència de la relació és diferent segons el tipus de víctima.
Així, els agressors de les víctimes adultes són majoritàriament amics o persones conegudes en ambients de lleure (42,8 % dels casos), familiars (20 %) o coneguts entorn de les xarxes socials (5,7 %) . En un de cada tres casos (34,3%), l’agressor era desconegut.
Quan les víctimes són menors d’edat, la diferència és que, en este cas, la majoria dels agressors (37,7 %) formen part de la família; són coneguts a través de les relacions familiars i de veïnatge (31,2%) o coneguts de l’àmbit educatiu, de lleure o esports (24,7%). En un 7,8% dels casos, el contacte entre l’agressor i el menor es va produir a través de les xarxes socials.
Una anàlisi més profunda del grup d’agressors de menors que formen part de la família revela que més de la meitat (54,5 %) tenien una relació biològica amb la víctima, eren pares, avis, oncles, etc.; i que en el 45,5 per cent d’estos casos de violència domèstica, l’agressor era el pare biològic del menor o la parella actual de la mare.
Tipus de conducta delictiva
Les diferents característiques de les víctimes a cadascun dels grups (adults i menors), especialment per la seua capacitat per enfrontar-se a l’agressió, es posa de manifest en les conductes utilitzades per consumar els fets delictius.
En el cas de víctimes adultes predomina l’ús de la força, utilitzada en el 49,1% dels supòsits analitzats; segueix la intimidació, que va ser utilitzada en el 43,8 % de les agressions. L’ús de substàncies tòxiques o l’abús en una situació d’intoxicació voluntària de la víctima (especialment begudes alcohòliques) va ser el medi al 7,1% dels casos.
A set de cada deu agressions (68,6 %), l’autor del delicte va utilitzar més d’un mecanisme, habitualment una combinació de l’ús de la força física i la intimidació.
Les conductes predominants en les agressions sexuals sobre xiquetes i xiquets van ser el prevaliment, que apareix en el 44,3% dels casos i, no obstant, no es produeix quan la víctima és adulta; i la intimidació (21,5%). En el 14,1% dels casos es va donar una combinació de totes dos.
Quant al tipus d’agressió, la patida més freqüentment per les víctimes adultes va ser la penetració vaginal (43,1%), seguida per la penetració oral (29,4%), els tocaments (17,6%) i la penetració anal (7,8%). En un terç dels fets violents (34%) es va fer servir més d’una forma d’agressió.
A la violència sexual exercida sobre menors d’edat, l’agressió més freqüent van ser els tocaments (33,6%), seguits de penetració vaginal (24,3%), oral (19,3%) i anal (10,7%). L’estudi revela que en el 12,1% d’este tipus d’agressions apareixen com a conducta integrada els enregistraments en vídeo i la presa de fotografies inexistents en els casos de víctimes adultes. A la meitat dels supòsits analitzats, es van emprar diversos tipus de conducta delictiva alhora.
Lloc dels fets
El domicili de l’agressor va ser l’escenari del delicte a sis de cada deu agressions sexuals comeses contra víctimes majors (63,3 %). El 32,7% restant van tenir lloc al carrer, un portal, un parc o un vehicle.
Quan les víctimes són xiquetes i xiquets, el domicili de l’agressor torna a aparèixer com el lloc més freqüent i ho fa en un nombre més gran de casos: huit de cada deu (83,6 %). Carrers, cotxes o altres espais públics van ser l’escenari de l’11,5% de les agressions; llocs relacionats amb activitats educatives, esportives o de lleure apareixen en el 4,9% dels casos.
Conseqüències sobre les víctimes
Un terç de les dones víctimes de violència sexual (31,1%) van patir lesions físiques lleus; un 27,9%, lesions psicològiques greus i un 26,2%, lesions psicològiques lleus. Les lesions físiques greus van estar presents a l’11,5% de les víctimes i en dos dels casos (3,3%), a la violència sexual el va seguir l’homicidi de la dona. En conjunt, les lesions psicològiques són més freqüents que les físiques i suposen el 54,1 % del total.
Igual que en els adults, les conseqüències més freqüents de la violència sexual a les víctimes menors d’edat són les del plànol psíquic, que afecten 8 de cada 10 nens i nenes (84,1 %).
Entre elles, les predominants (59,1% dels casos) van ser de caràcter greu, probablement com a conseqüència de la llarga durada de les situacions de violència, la repetició dels fets, les amenaces utilitzades perquè no expliquen el que els està succeint i el consegüent aïllament de la víctima. El segueixen les lesions psicològiques lleus (25%), les lesions físiques lleus (6,8%) i les lesions físiques greus (4,4%).
En un dels casos analitzats, la violència sexual va conduir a l’homicidi d’una xiqueta i va representar el 2,3% de les víctimes menors.
