L’assassí confés de Laura Luelmo, Bernardo Montoya, ha escrit una extensa carta a ‘El Programa de Ana Rosa‘ per parlar sobre per què va canviar la seua versió dels fets, ja que en un principi va confessar el crim i ara defén que és innocent i que la veritable culpable dels fets és la seua exparella Josefa. En la carta enviada a El Programa de Ana Rosa, Montoya ha insistit que és innocent i ha explicat, en una carta de huit fulls d’extensió, que «vaig presenciar el tràgic succés: Josefa va acabar amb la vida de Laura. Fins ací puc explicar per no fer mal a la seua família».
Segons explica a la carta, es va culpar ell en lloc de la seua exparella per amor i ha assegurat que «no sóc l’assassí de Laura, només ho vaig ocultar per amor a Josefa. D’aquesta manera Montoya acusa la seua exparella de ser la culpable del brutal assassinat de la jove professora de Zamora. Cal remarcar que Bernardo i Josefa es van conéixer a la presó de Puerto 3, a Cadis, i van estar junts per un temps, en el qual ell li donava la meitat de la nòmina, però ho van deixar a causa de les adicions a les drogues que ella tenia.
En el seu moment, Montoya va canviar la seua versió dels fets al·legant que realment la seua exparella era l’assassina de Laura, ja que la dona es va presentar a sa casa el dia de la mort de la jove, de 26 anys, perquè estava gelosa i la va colpejar amb un martell. Montoya ha explicat que «després de meditar-ho durant les seues hores de soledat, he decidit canviar la versió», ja que assegura que no vol carregar amb les culpes d’una altra persona. En la carta enviada a El Programa de Ana Rosa, Montoya ha adaptat els detalls perquè encaixe amb les dades que coneix sobre la investigació del cas.
Els investigadors no donen credibilitat a aquesta versió
Tot i la carta de huit pàgines i el nou testimoni que Bernardo Montoya presentarà davant del jutge, els investigadors continuen donant credibilitat únicament a la seua primera declaració, en la qual va confessar haver matat a Laura a la població del Campanillo, a Huelva. En el seu primer relat, Montoya havia colpejat a la jove amb una pedra a l’interior del maleter del seu vehicle: «Vaig veure que estava viva i es queixava de dolor i li vaig donar un cop amb una pedra perquè deixara de patir».
