Paris 2024: El ‘Team Espanya’, la Foto i el sostre de cristall

Ejemplo de shortcode con estilo
Espanya amb la delegació més paritària de la història (192 dones, 190 homes) aspira a superar les 22 medalles de Barcelona'92 en els Jocs Olímpics de Paris 2024, destacant l'auge de l'esport femení i la forta presència en esports d'equip.

Espanya viatja als Jocs amb la segona delegació més nombrosa (382) de la història amb un repte: batre les 22 medalles de Barcelona’92

Per vegada primera, hi haurà més dones (192) que homes (190) i s’igualarà la plusmarca d’equips (11) que van competir a la Ciutat Comtal

PARÍS, 22 (de l’enviat especial d’EUROPA PRESS, Gaspar Díez)

L’Espanya olímpica més paritària de la història -192 dones, 190 homes- viatja als Jocs de Paris 2024, que es disputen del 26 de juliol a l’11 d’agost, abanderada pel llustre d’un cicle d’èxits en Mundials i Europeus i la convicció que Barcelona’92, i la repetida plusmarca de les 22 medalles, passarà a la història.

«Per primera vegada he dit que anem a superar les 22 medalles de Barcelona, i no em penedisc», va apuntar fa un parell de setmanes en els Esmorzars d’Europa Press el president del COE, Alejandro Blanco, tradicionalment caut en les càbales, però assentat el seu pronòstic en les matemàtiques: 34 medalles en grans campionats l’any preolímpic 2015; 41, el 2019 i 67, el 2023.

Absents Mireia Belmonte, no classificada, i Lydia Valentín, retirada, la campiona olímpica en bàdminton en Rio 2026 Carolina Marín, després de la seua absència per la lesió del genoll trencat a Tòquio 2020, simbolitza el poder emergent de l’esport femení espanyol, que, per vegada primera, superarà en nombre (192) al masculí (190) en la història dels Jocs.

Espanya igualarà el rècord d’equips en uns Jocs, amb 11 -dos més que a Tòquio-, entre ells els dos de futbol, junt amb handbol, hoquei herba, waterpolo i bàsquet, també en les versions masculina i femenina, i el bàsquet 3×3 femení. «Espanya és una potència mundial en esports d’equip», subratlla Blanco.

Esta metamorfosi de l’esport espanyol es pot explicar per dos raons: una inversió milionària després de la crisi sanitària per la pandèmia de la COVID-19 i el canvi de mentalitat dels esportistes. Poc després de Tòquio 2020, el president del Govern, Pedro Sánchez, ja va anunciar una inversió «històrica» d’1.000 milions per al cicle 2019-23, un 40 per cent més que en l’anterior, un mannà que es pretén mudar ara en forma de medalles.

La injecció multimilionària procedent dels fons europeus postpandèmia, i el suport de les beques ‘CSD Team Espanya’ per a completar un esgotat pla ADO, han permès als olímpics nacionals pagar les competicions en l’estranger, ampliar els seus cossos tècnics i disposar, fins i tot, de ‘espàrrings’ com va confessar Carolina Marín en el seu pla per a aconseguir el doble or olímpic.

‘LA’ FOTO: L’ÚLTIM ‘VAMOS’ DE NADAL?

La de Rafa Nadal i Carlos Alcaraz, el (gloriós) passat i el (prometedor) present del tennis espanyol, serà ‘la’ foto dels Jocs. Això va augurar el president més longeu (des que va guanyar a Mercedes Coghen el 2005) del COE sobre el possible ‘últim ball’, i el seu postrero ‘vamos’, del millor esportista espanyol de la història sobre l’argila parisenca.

El dobles de Nadal, alimentat el seu ànim per la final a Basteu, i Alcaraz encarna el relleu d’una Generació d’Or de l’esport espanyol a una altra que s’entrelluca encara més lluminosa. Pot ser ‘la’ foto dels Jocs per a Espanya, o potser la que arreplegue les llàgrimes de l’incombustible Rudy Fernández en la seua sisena participació olímpica.

Candidats a esta instantània immortal són igualment els atletes Jordan Díaz, Ana Peleteiro, Álvaro Martín i María Pérez; el K4-500 liderat per Saúl Craviotto, qui podria desempatar amb David Cal com l’espanyol amb més medalles (6) en uns Jocs, i el femení; i el C2-500 d’Antía Jácome i María Corbera.

El futbol masculí i el femení ambicionen allargar la ‘festa’ després de la recent Eurocopa d’Alemanya, les Lligues de Nacions d’ambdues seleccions o el Mundial de les pupil·les de Montse Tomé; i el waterpolo culminaria sengles generacions de llegenda com a subcampiones olímpiques i després de ser campions del món i d’Europa.

Els regatistes del 470 mixt Jordi Xammar i Nora Brugman a la recerca de la ‘Triple Corona’ en apenes sis mesos; Carolina Marín; el nadador Hugo González; els judocas Fran Garrigós i Niko ‘Shera’; la gimnàstica rítmica i Ray Zapata; la subcampiona olímpica de taekwondo Adriana Cerezo; les regatistes Támara Echegoyen i Paula Barceló; la natació artística; el primer campió olímpic en escalada Alberto Ginés; els or en tir Fátima Gálvez i Alberto Fernández; l’eterna Maialen Chourraut; el golfista Jon Rahm; i els ‘Hispans’ cotitzen per a pujar al podi amb el vistós xandall de Joma, la multinacional toledana que vestirà al 15 per cent dels olímpics en Paris 2024.

Amb la incertesa resolta de l’estat de les aigües del Sena, la capital francesa es prepara per a albergar, blindada per un dispositiu de seguretat sense precedents -amb la presència fins i tot de militars, policies i guàrdies civils espanyols-, els Jocs de després de la pandèmia, i els ‘de casa’ per a una afició, un ‘team’ i un país, Espanya, que pot batre les 22 medalles de Barcelona’92.

Sense lletra en l’himne encara resten opcions alternatives per a celebrar els èxits del ‘Team Espanya’: onejar una de les 28.000 banderes reciclades pel COE i Santander i ballar al són de ‘La Gravedad’ interpretada pels finalistes d’OT per a festejar que, per fi, es va fer miques el sostre de cristall de Barcelona’92.

Últimes notícies

Las Hogueras de Alicante inicien els tràmits per a ser Patrimoni de la Humanitat

La Federación de las Hogueras de San Juan s’ha reunit amb el Ayuntamiento de València per a impulsar la inclusió de la festa alacantina en l’expedient de les Fallas de la UNESCO.

Oriola registra la cinquena temperatura més alta d’Espanya

Oriola ha registrat 30,7 graus, la màxima més alta de la Comunitat Valenciana i la cinquena d’Espanya. Dijous s’espera una baixada de les temperatures.

Els sindicats reclamen l’alliberament del vaguista empresonat a Castelló

Les organitzacions convocants de la vaga general denuncien que Óscar continua en presó preventiva pels aldarulls de l’11 de novembre a Castelló. Cinc detinguts més han quedat en llibertat amb càrrecs.

Les 333 esmenes retarden la votació de la llei del sòl

La comissió debatrà les 333 esmenes el 23 de novembre i la llei passarà a un ple de desembre. El PP demana poder substituir la secretària si no exercix les seues funcions.

La costa valenciana registra nits de més de 20 graus

La costa mediterrània ha arribat als 30 graus este dimecres. A la província de València, Miramar ha registrat una mínima nocturna de 22,4 graus.

Un home rep 21 mesos de presó per agredir sexualment un menor

Un home de 34 anys ha sigut condemnat per agredir sexualment un menor a qui havia convidat a jugar a bàsquet a La Nucia. La pena queda suspesa durant dos anys, amb condicions.

L’oposició reclama que Les Corts recuperen el premio Guillem Agulló

Els grups de l’oposició demanen recuperar el guardó contra la xenofòbia i els delictes d’odi, eliminat en 2024. La petició arriba després del reconeixement de Guillem Agulló com a víctima del terrorisme.

La condemna d’Alfonso Rus: cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació

El Tribunal Supremo ha confirmat cinc anys de presó i catorze d’inhabilitació per a Alfonso Rus pel cas Imelsa. El PP diu que no comenta sentències, però el seu síndic ha comparat la condemna amb la de José Luis Ábalos.