La decisió de Rocío Carrasco amb llàgrimes als ulls el dia que la seua filla la va agredir

 

El 27 de juliol de 2012, Rocío Carrasco va ingressar a l’Hospital Sanchinarro per les ferides que li havia provocat la seua filla, Rocío Flores. El comunicat revelava lesions compatibles amb els maltractaments, així que els metges li van dir que havien de denunciar. Rociíto va haver de prendre aquell dia una decisió molt difícil, però no va dubtar ni un instant i va demanar que no ho feren.

La filla de Rocío Jurado va voler evitar des d’un principi que l’hospital denunciara els maltractaments als quals va ser sotmesa. Fonts mèdiques del centre asseguren que li van plantejar esta possibilitat, però que ella va voler protegir la seua filla adolescent.

 

L’experiència de Rocío Carrasco a l’hospital

Rocío Flores va propinar a la seua mare diversos cops i fins i tot va arribar a tirar-la al sòl on va continuar colpejant-la i donant-li puntades. Segons el comunicat mèdic, patia «policontusions amb hematomes a la regió frontal dreta, amb edemes en les dos nines, en cuixa dreta, a l’antepeu dret i un hematoma en el segon dit del peu dret».

Rocío va arribar a l’hospital acompanyada del seu xofer i després va arribar el seu marit, Fidel Albiac, que no es va separar d’ella ni un instant. Va estar en observació en la zona d’urgències, i després de diverses proves la van pujar a planta. Un dels metges que la va visitar revela que «estava totalment destruïda psicològicament». Segons el relat dels metges, en estos moments s’estava sotmetent a un tractament per depressió i patia trastorns psicològics que l’estaven deteriorant.

Va ser després quan li van traslladar la seua intenció de notificar les agressions a la Guàrdia Civil: «Quan l’informem que havíem de donar part, com qualsevol altre cas que tenim de maltractament, ella es va negar rotundament al fet que res de l’ocorregut eixira del centre. Li vam dir que estàvem obligats i que havíem de fer-ho, però ella no parava d’insistir que, perfavor, no s’enviés este fax a cap lloc perquè no volia perjudicar la seua filla».

Els metges recorden que «si per ella hagués estat, este comunicat mai haguera eixit de l’hospital» i que «tenia llàgrimes en els ulls». Des que va arribar a l’hospital i durant tot el temps que va estar ingressada, el seu gran temor sempre va ser que allò arribés a la policia. Per això anava demanant als metges si havien enviat algun paper, i demanant-los que no ho feren: «Que ningú sàpiga res».

«Estava en un estat d’atordiment mental molt lamentable i volia evitar costara el que costara que ningú de la premsa s’assabentés, i que el succés no transcendira als mitjans de comunicació per res del món», expliquen en el centre.
 

Com va succeir tot

 

Tot va començar a primera hora del matí d’aquell divendres, 27 de juliol, mentre mare i filla esmorzaven a la cuina. L’adolescent es preparava per a anar a un curset quan es va iniciar una discussió entre mare i filla. Més tard van declarar en el jutjat que havia estat per una nectarina. El cas és que dels crits van passar als cops i Rocío mare va acabar en el sòl amb diverses lesions que després va testificar el comunicat mèdic.

Segons la sentència del Jutjat de Menors número 4 de Madrid, la primera vegada que Rocío Carrasco cau a terra és en la cuina, i la segona en el passadís en intentar impedir que la seua filla se n’anara. Rocío Flores, que en aquells moments tenia 15 anys, va eixir corrent i li va dir al xofer que la seua mare estava tirada a terra.

La menor va cridar al seu pare, Antonio David Flores, perquè la portés davant la Guàrdia Civil per a denunciar a la seua mare per maltractaments. Esta denúncia va motivar una recerca que va acabar en dos causes penals. Rocío Carrasco va ser absolta, mentre que Rocío Flores va ser condemnada. Des de entonces, mare i filla no es parlen.

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.