La decisió de Rocío Carrasco amb llàgrimes als ulls el dia que la seua filla la va agredir

 

El 27 de juliol de 2012, Rocío Carrasco va ingressar a l’Hospital Sanchinarro per les ferides que li havia provocat la seua filla, Rocío Flores. El comunicat revelava lesions compatibles amb els maltractaments, així que els metges li van dir que havien de denunciar. Rociíto va haver de prendre aquell dia una decisió molt difícil, però no va dubtar ni un instant i va demanar que no ho feren.

La filla de Rocío Jurado va voler evitar des d’un principi que l’hospital denunciara els maltractaments als quals va ser sotmesa. Fonts mèdiques del centre asseguren que li van plantejar esta possibilitat, però que ella va voler protegir la seua filla adolescent.

 

L’experiència de Rocío Carrasco a l’hospital

Rocío Flores va propinar a la seua mare diversos cops i fins i tot va arribar a tirar-la al sòl on va continuar colpejant-la i donant-li puntades. Segons el comunicat mèdic, patia «policontusions amb hematomes a la regió frontal dreta, amb edemes en les dos nines, en cuixa dreta, a l’antepeu dret i un hematoma en el segon dit del peu dret».

Rocío va arribar a l’hospital acompanyada del seu xofer i després va arribar el seu marit, Fidel Albiac, que no es va separar d’ella ni un instant. Va estar en observació en la zona d’urgències, i després de diverses proves la van pujar a planta. Un dels metges que la va visitar revela que «estava totalment destruïda psicològicament». Segons el relat dels metges, en estos moments s’estava sotmetent a un tractament per depressió i patia trastorns psicològics que l’estaven deteriorant.

Va ser després quan li van traslladar la seua intenció de notificar les agressions a la Guàrdia Civil: «Quan l’informem que havíem de donar part, com qualsevol altre cas que tenim de maltractament, ella es va negar rotundament al fet que res de l’ocorregut eixira del centre. Li vam dir que estàvem obligats i que havíem de fer-ho, però ella no parava d’insistir que, perfavor, no s’enviés este fax a cap lloc perquè no volia perjudicar la seua filla».

Els metges recorden que «si per ella hagués estat, este comunicat mai haguera eixit de l’hospital» i que «tenia llàgrimes en els ulls». Des que va arribar a l’hospital i durant tot el temps que va estar ingressada, el seu gran temor sempre va ser que allò arribés a la policia. Per això anava demanant als metges si havien enviat algun paper, i demanant-los que no ho feren: «Que ningú sàpiga res».

«Estava en un estat d’atordiment mental molt lamentable i volia evitar costara el que costara que ningú de la premsa s’assabentés, i que el succés no transcendira als mitjans de comunicació per res del món», expliquen en el centre.
 

Com va succeir tot

 

Tot va començar a primera hora del matí d’aquell divendres, 27 de juliol, mentre mare i filla esmorzaven a la cuina. L’adolescent es preparava per a anar a un curset quan es va iniciar una discussió entre mare i filla. Més tard van declarar en el jutjat que havia estat per una nectarina. El cas és que dels crits van passar als cops i Rocío mare va acabar en el sòl amb diverses lesions que després va testificar el comunicat mèdic.

Segons la sentència del Jutjat de Menors número 4 de Madrid, la primera vegada que Rocío Carrasco cau a terra és en la cuina, i la segona en el passadís en intentar impedir que la seua filla se n’anara. Rocío Flores, que en aquells moments tenia 15 anys, va eixir corrent i li va dir al xofer que la seua mare estava tirada a terra.

La menor va cridar al seu pare, Antonio David Flores, perquè la portés davant la Guàrdia Civil per a denunciar a la seua mare per maltractaments. Esta denúncia va motivar una recerca que va acabar en dos causes penals. Rocío Carrasco va ser absolta, mentre que Rocío Flores va ser condemnada. Des de entonces, mare i filla no es parlen.

Últimes notícies

L’Estat eleva a 170.300 milions les transferències a comunitats i reforça el finançament autonòmic

L'Estat transferirà este any 170.300 milions a les comunitats autònomes, un 7,7% més, i 29.247 milions a les entitats locals, en màxims històrics, mentres diverses autonomies del PP rebutgen les reunions bilaterals propostes per Hisenda.

Díez reclama traure a l’AVL de la disputa política mentres el seu pressupost puja un 5,1% en 2026

El vicepresident segon José Díez defén en Les Corts que el pressupost de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua augmente un 5,1% en 2026 i reclama mantindre-la al marge de la confrontació partidista.

Compromís reclama en el Congrés que Marlaska explique l’actuació policial en la vaga docent valenciana

Compromís i altres grups demanen que Marlaska rendisca comptes en el Congrés per l'actuació policial durant la vaga docent en la Comunitat Valenciana i per l'agressió a una professora.

Els Premis Rei Jaume I reconeixen avanços en economia de gènere, fotònica i biomedicina

La 38 edició dels Premis Rei Jaume I reconeix investigacions capdavanteres en economia de gènere, fotònica, canvi climàtic, biomedicina, noves tecnologies, empresa i salut pública, amb set guardons dotats amb 100.000 euros cada un.

Docents bloquegen accessos al Palau en protesta durant els premis Rei Jaume I

Diversos grups de docents en vaga indefinida han bloquejat els principals accessos a la plaça de Manises, enfront del Palau de la Generalitat, coincidint amb l'acte de proclamació dels premis Rei Jaume I 2026.

El Marató bp Castelló fixa data per a 2027 i llança les inscripcions

El Marató bp Castelló se celebrarà el 14 de febrer de 2027 i ja ha obert inscripcions per a la seua 17a edició, avalada per la Road Race Label de World Athletics.

València Basket obri a casa els quarts davant un Bilbao en ratxa

València Basket inicia en el Roig Arena la seua eliminatòria de quarts de final de la Lliga Endesa davant un Surne Bilbao Basket perillós, en bona dinàmica i amb recent precedent ajustat en el mateix escenari.

Mig centenar de docents passa la nit acampat en la plaça de la Verge de València

Uns 50 docents mantenen una acampada amb 31 botigues en la plaça de la Verge de València en plena quarta setmana de vaga indefinida per a exigir a Educació voluntat negociadora.