La ruïna de Teresa Rabal, la cantant del ‘Veo veo’

Teresa Rabal és la cantant que més discos infantils ha venut en Espanya  | Cedida

 

Pocs artistes conseguixen que la seua fama perdure. És fàcil que després de tastar l’èxit, tornen a la vida que portaven o, fins i tot, caiguen en la ruïna. La cantant Teresa Rabal, estrela infantil de moltes generacions, no passa per un bon moment i assegura haver perdut gran part del que tenia. Ha explicat en una entrevista en la ràdio que ha hagut de vendre’s la casa per a pagar deutes que havia acumulat durant la crisi i ha tornat a viure en ca sa mare.

 

«¿Qui no ha tingut deutes? Jo en tenia perquè en els moments de crisi treballàvem amb institucions, i es van fer bola», explica la cantant. «Té una casa enorme i està molt major. Al cap i a la fi, sempre ha estat ahí, per tant, n’estic encantada», afig Rabal sobre la idea de conviure amb sa mare.

 

L’econòmic no és l’únic ni el més important dels problemes que ha hagut d’afrontar la cantant en els últims anys. En fa un parell, va superar un càncer de mama, poc després que morira el seu home. 

 

La cantant que ha venut més discos infantils en Espanya

Filla dels actors Paco Rabal i Asunción Balaguer, Teresa s’embarcava de jove en la carrera d’actriu, tot i que el triomf li arribaria com a cantant en els 80. Es va convertir en tot un referent en l’entreteniment infantil amb cançons com ‘Veo veo’. Amb 24 discos a l’esquena, és la cantant que més discos infantils ha venut en Espanya amb un total de 7 milions.

 

I les seues populars cançons per a xiquets li van obrir també les portes de la televisió. Després de protagonitzar durant deu anys la gira ‘El circo de Teresa Rabal’, triomfaria en programes infantils en Telecinco i Antena 3. Una trajectòria d’èxit que acaba en problemes econòmics per a la cantant. 

 

 

Últimes notícies

Set autors espanyols, entre ells la valenciana Laura Pérez, opten als Premis Eisner 2026

Set creadors espanyols, amb la il·lustradora valenciana Laura Pérez com un dels noms destacats, figuren entre els nominats als Premis Eisner 2026 en diverses de les seues categories.

Olasagasti apel·la a l’empenyiment de l’afició del Llevant per a aconseguir la permanència davant el Mallorca

Jon Ander Olasagasti subratlla que el suport de l'afició del Llevant serà clau enfront del Mallorca, rival directe per la permanència, després de l'impuls que va suposar guanyar a Vigo.

La Comunitat Valenciana usarà detectors de radiofreqüència en la pròxima PAU per a frenar el frau

La Comunitat Valenciana implantarà en la pròxima PAU detectors de radiofreqüència per a localitzar dispositius electrònics ocults i exigirà mòbils totalment apagats i sense rellotges a l'aula.

Greu un home atropellat pel tramvia després de caure a la via a Alacant

Un home de 48 anys ha resultat ferit greu en caure de manera accidental a la via del tramvia a Alacant i ser atropellat per un comboi de la línia 2, la qual cosa va obligar a interrompre el servici durant 20 minutos.

El Centre del Carme reivindica a 60 artistes marcats per la dana en la mostra Genealogies del territori

El Centre del Carme presenta l'exposició Genealogies del territori, amb obres de 60 artistes afectats per la dana, que reflexionen sobre el territori, la memòria i la petjada de l'aigua.

Educació cita als sindicats el dilluns per a reprendre la negociació en plena vaga del professorat

La Conselleria d'Educació convoca als sindicats docents el dilluns a les 16 hores per a la segona reunió de la Taula sectorial des de l'inici de la vaga indefinida, després d'una proposta considerada insuficient per les organitzacions sindicals.

El Consell acusa a Arcadi España d’ignorar la carta de Pérez Llorca sobre finançament

El conseller José Antonio Rovira retrau al ministre Arcadi España que no haja respost a la carta enviada per Juanfran Pérez Llorca el 30 de març i dubte que el Govern aprove un nou model de finançament autonòmic.

Vox acusa a la Generalitat de falta de lideratge en la gestió de la dana de 2024

Vox sosté en les seues conclusions a la comissió d'investigació de Les Corts que la gestió de la dana de 2024 va evidenciar greus carències de lideratge i coordinació per part de la Generalitat i del Govern central.