La ruïna de Teresa Rabal, la cantant del ‘Veo veo’

Teresa Rabal és la cantant que més discos infantils ha venut en Espanya  | Cedida

 

Pocs artistes conseguixen que la seua fama perdure. És fàcil que després de tastar l’èxit, tornen a la vida que portaven o, fins i tot, caiguen en la ruïna. La cantant Teresa Rabal, estrela infantil de moltes generacions, no passa per un bon moment i assegura haver perdut gran part del que tenia. Ha explicat en una entrevista en la ràdio que ha hagut de vendre’s la casa per a pagar deutes que havia acumulat durant la crisi i ha tornat a viure en ca sa mare.

 

«¿Qui no ha tingut deutes? Jo en tenia perquè en els moments de crisi treballàvem amb institucions, i es van fer bola», explica la cantant. «Té una casa enorme i està molt major. Al cap i a la fi, sempre ha estat ahí, per tant, n’estic encantada», afig Rabal sobre la idea de conviure amb sa mare.

 

L’econòmic no és l’únic ni el més important dels problemes que ha hagut d’afrontar la cantant en els últims anys. En fa un parell, va superar un càncer de mama, poc després que morira el seu home. 

 

La cantant que ha venut més discos infantils en Espanya

Filla dels actors Paco Rabal i Asunción Balaguer, Teresa s’embarcava de jove en la carrera d’actriu, tot i que el triomf li arribaria com a cantant en els 80. Es va convertir en tot un referent en l’entreteniment infantil amb cançons com ‘Veo veo’. Amb 24 discos a l’esquena, és la cantant que més discos infantils ha venut en Espanya amb un total de 7 milions.

 

I les seues populars cançons per a xiquets li van obrir també les portes de la televisió. Després de protagonitzar durant deu anys la gira ‘El circo de Teresa Rabal’, triomfaria en programes infantils en Telecinco i Antena 3. Una trajectòria d’èxit que acaba en problemes econòmics per a la cantant. 

 

 

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Anabel Alonso rebrà el Pi d’Honor 2026 en la 24 Mostra de Teatre de l’Alfàs

Anabel Alonso rebrà el Pi d'Honor 2026 el 29 de març en la 24 Mostra de Teatre de l'Alfàs del Pi. El municipi aprofitarà el festival per a presentar L'Alfàs 2026. Any Cultural

Jarillo-Herrero demana ambició i risc perquè Espanya atraga als millors científics

El físic del MIT reclama un sistema més meritocràtic, amb salaris competitius i carreres estables, per a captar talent global i fer ciència de primer nivell.

València Basket busca vols per al retorn a Espanya del seu júnior des d’Abu Dhabi

El València Basket intenta assegurar un vol perquè el seu equip júnior torne des d'Abu Dhabi després del tancament de l'espai aeri per la tensió regional. El club coordina amb Exteriors, ambaixades i aerolínies i evita rutes per carretera per la saturació de fronteres

EVAP llança EXPERTA, la xarxa que connecta i dona visibilitat a dones en tecnologia

EVAP ha llançat EXPERTA, una plataforma per a identificar i promoure professionals femenines d'innovació i tecnologia. El directori connectarà talent amb esdeveniments, mitjans i institucions per a augmentar la seua presència en panells i espais de decisió.

3i4 publica tres poemaris inèdits de Vicent Andrés Estellés

Edicions 3i4 ha inclòs 'Homenatges', 'Homenatge a Ronsard' i 'Pinacoteca' en el Volum 13 de l'Obra Completa revisada. El pla passa a 14 toms amb un últim dedicat a la prosa memorialística.

L’IVF reedita en 2026 la línia per al sector agroalimentari i amplia els terminis fins a 10 anys

El programa compta amb 2,2 milions per a subvencionar interessos i facilitar finançament en condicions avantatjoses

Chiva ha completat la rehabilitació del barri de Bechinos i reforça la seua protecció enfront de riuades

Chiva ha culminat la revitalització del barri de Bechinos, el nucli més antic del municipi, amb obres per a resistir futures riuades sense perdre el seu caràcter. El projecte, finançat amb fons estatals després de la DANA de 2024, inclou millores de drenatge, repavimentació i reforços estructurals.

Naixen els primers pollets d’òbila comuna del programa de Bioparc València

Bioparc València ha acollit les primeres eclosions d'òbila comuna dins del seu programa de conservació. La cria se supervisa per cambres per a evitar empremta humana i preparar la reintroducció en zones periurbanes.