La fiscal superior del TSJCV alerta del ‘preocupant increment’ de delictes sexuals per menors de 14 anys

La fiscal superior del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Teresa Gisbert, ha alertat del “preocupant increment” dels delictes contra la llibertat sexual comesos per menors d’edat, i especialment per menors de 14 anys, un problema comú a tot Espanya i davant del qual ha proposat un pla estatal d’educació.

Així ho ha assenyalat durant la seua compareixença este dilluns a les Corts per exposar la memòria de la Fiscalia del 2023, referida a les dades del 2022, on ha explicat que en els últims anys s’està produint a Espanya un augment dels delictes contra la llibertat i la indemnitat sexual comesos per menors.

La fiscal ha qualificat de preocupants les xifres d’este tipus de delictes comesos pels menors de 14 anys, que segons la memòria van cometre a Alacant 25 delictes d’abús sexual i 15 d’agressió sexual; a València 18 per agressió sexual i 47 per abús, i a Castelló van ser un total de 3.

«En València van cometre més delictes d’abusos sexuals els menors que no havien complert 14 anys que els joves al tram de 16 i 17 anys”, ha destacat Gisbert, per a qui l’educació és “l’única manera de prevenir” este tipus d’actuacions, i és necessari adoptar mesures “molt urgents”.

La fiscal ha atribuït esta situació a la falta d’una adequada formació afectiu sexual i a l’accés precoç a la pornografia, que porta a trivialitzar les conductes violentes i a tindre una concepció equivocada de les relacions sexuals lliures i consentides, davant del que ha proposat que es faça un pla d’educació a nivell estatal.

Preguntada sobre si és partidària de rebaixar l’edat penal del menor, ha considerat que el que hi hauria d’haver és un procediment de protecció reeducatiu per als menors de 14 anys que cometen delictes greus, amb intervenció del fiscal i del jutge de menors i de l’equip tècnic, en què es dicte una sentència de compliment obligatori.

Gisbert ha exposat que també han augmentat els delictes contra la llibertat sexual comesos per majors d’edat sobre menors, i ha indicat que a Alacant han passat de 4 a 12 els delictes d’utilització de menors amb fins pornogràfics.

Pel que fa a la violència de gènere, ha defensat la necessitat d’una especialització de la jurisdicció en esta matèria a tots els estaments, “des de baix fins a dalt”, amb jutjats penals i una sala de l’Audiència, especialitzades en violència contra les dones.

En el cas de la violència domèstica, ha indicat que és preocupant el tracte que reben les persones grans en algunes residències, Així com els comportaments de familiars en les visites a estos centres, on hi pot haver maltractament o coaccions per temes econòmics.

La fiscal ha insistit en la necessitat de comptar amb més recursos, aleshores el 2023 hi ha hagut “un canvi negatiu” en els reforços dels funcionaris i s’ha produït un descens per la reducció del pressupost de la Conselleria, encara que espera que a la comissió mixta del dia 28 es puga pal·liar la situació.

A preguntes de Vox, Gisbert ha explicat que no hi ha registre de les nacionalitats de les persones que cometen delictes, perquè “no hi ha delictes comesos per nacionalitats, hi ha delictes comesos per persones i punt”.

La reunió de la comissió s’ha interromput per guardar un minut de silenci a les portes de les Corts per l’assassinat de dos guàrdies civils a Barbate, sobri el que la fiscal ha dit que calen més mitjans i ha lamentat “el preu que paguen” els agents per servir “a la seguretat de tots els espanyols”. 

Últimes notícies

La pujada d’humitat dona una treva a l’incendi de la Vall d’Uixó però l’oratge empitjora

L’augment d’humitat ha millorat lleugerament les tasques d’extinció de l’incendi de la Vall d’Uixó, encara fora de control, però les previsions de vent de llevant i l’orografia compliquen el treball dels Bombers de Castelló.

Dinou persones ateses per fum en l’incendi de la Vall d’Uixó i reforç sanitari a la zona

Dinou persones han sigut ateses per inhalació de fum en l’incendi de la Vall d’Uixó, set continuen en observació i dos romanen ingressades. Sanitat i altres conselleries han reforçat recursos sanitaris, socials i per a animals davant els desallotjaments.

El Govern descarta causes naturals en l’incendi de la Vall d’Uixó

El Govern ha avançat que l’incendi forestal declarat a la Vall d’Uixó, amb 4.300 hectàrees arrasades i més de 16.000 evacuats, no sembla tindre un origen natural, tot i que la investigació continua oberta.

L’incendi de la Vall d’Uixó arrasa 4.300 hectàrees i manté 16.000 veïns fora de casa

L’incendi forestal declarat dissabte a la Vall d’Uixó ha calcinat unes 4.300 hectàrees en un front de 40 quilòmetres i continua fora de control, amb 16.000 persones desallotjades i confinaments en diversos municipis del sud de Castelló.

Les 16.000 persones evacuades busquen allotjament mentre el foc continua actiu a la Vall d’Uixó

La majoria de les 16.000 persones evacuades per l'incendi de la Vall d'Uixó s'han traslladat a cases de familiars o amics, mentre unes 500 han passat la nit en pavellons i instal·lacions municipals de localitats veïnes.

Els incendis forestals cremen més de 152.000 hectàrees a Espanya, sis vegades més que en 2025

Els incendis forestals han cremat 152.678 hectàrees a Espanya fins al 26 de juliol, sis vegades més que en el mateix període de 2025, i han disparat els grans focs i els anomenats incendis de sexta generació.

Alquiler més barat i més vivenda assequible: així serà el nou decret

El Govern central ultima un decret llei que preveu pròrrogues obligatòries de dos anys als contractes, regula l’alquiler de temporada i d’habitacions i establix incentius fiscals als propietaris que abaixen la renda. El text també puja l’IVA dels pisos turístics al 21 % i inclou canvis en la llei del sòl, encara en debat polític.

Les autonomies es mouen davant la pressió turística i el repunt dels pisos turístics

L’augment del turisme i dels pisos turístics ha intensificat el debat a Espanya, amb protestes més fortes a Balears, Canàries o Barcelona, mentre en la Comunitat Valenciana i altres territoris la contestació és mínima i se centra en l’habitatge.