La Unió de llauradors alerta que les collites valencianes tenen ‘el millor any de floració amb les pitjors condicions per la sequera’

L’excel·lent floració que tenen este any cultius com la vinya, l’oliverar, els ametllers i en general la fruita seca o el cirerer, no es traduirà en bones produccions “si no plou en els propers quinze o vint dies”. Així ho adverteix el Secretari General de la Unió Llauradora i Ganadera, Carlos Peris, a declaracions a Valencia Diari.

Tot i els últims episodis de pluges localitzades estos dies, el perill de com afectarà esta sequera els camps valencians, s’està fent més que evident. De fet, Peris explica gràficament que quan la planta “té una molt bona floració que en condicions normals suposaria una alta productivitat, si no té aigua suficient i pateix el que es coneix com a ‘estrés hídric’ la seua defensa és sobreviure i per això deixa anar flor, de manera que disminueix la producció final perquè fa fora a terra la meitat del que podria ser fruit, o redueix la mida, amb la qual cosa també és negativa”.

El secretari de la Unió, explica com a zones d’ametllers, cirerers, o vinyes, les plantes “ja estan tirant el fruit a terra molts més del que ens agradaria” i es mostra preocupat pel que això suposarà per als agricultors quant a pèrdues. A més lamenta que «en vindre de produccions baixes, el camp tenia més força i ha coincidit que un any molt bo quant a floració, no tindrà els resultats esperats a causa de la sequera».

Com repercutirà als preus finals de consum?

Pel que fa a la mesura en què esta situació es traduirà també en els preus finals al consumidor, Peris assenyala que la situació depén de molts factors atés que una cosa és el que es produeix a la Comunitat i una altra la procedència de tot el que es consumeix. Tot i això, reconeix que en un moment de sequera generalitzada, en algunes campanyes es notarà per un tema d’oferta i demanda.

Li preguntem per l’oli, per exemple, i reconeix que a comarques com El Maestrat, on les oliveres també estan patint les conseqüències que descriu, lògicament la baixa producció, s’encarirà el producte dinal. D’altra banda, la comarca d’Utiel-Requena amb totes les hectàrees dedicades al cultiu de vinya, també minvarà la seua producció si no milloren les condicions, i així successivament amb els llocs productors de cirera o els cultius de secà i de fruita seca escampats al llarg de la Comunitat.

De moment, els que intenten sobreviure del camp estan molt pendents de les properes dos o tres setmanes que per a molts cultius de les campanyes més pròximes marcaran el punt d’inflexió.

D’altra banda, també en el cas del sector de regadiu, la necessitat d’augmentar la freqüència de reg per evitar que passe el que està passant al secà, també suposa uns costos addicionals, de manera que la situació també és similar.

Ramaderia: menys pastures, més pinso i més car

Pel que fa a la ramaderia, un sector gairebé sempre oblidat a la Comunitat, com recorda Peris, des de La Unió expliquen que esta absència de pluges provoca manca de pastures i, per tant, l’augment del cost de l’alimentació animal en haver de comprar més pinso, que, amb la pujada del cereal ja coneguda per les conseqüències derivades dels conflictes bèl·lics, empitjora encara més la situació del sector.

Com explicaven recentment des d’esta mateixa agrupació a les diferents reunions mantingudes amb responsables nacionals, “LA UNIÓ demana que s’adopten mesures urgents que en el cas dels cereals seria poder llaurar la superfície sembrada per deixar-la en guaret abans de finalitzar el període obligatori que s’estableix per complir amb la condicionalitat de les ajudes de la PAC o permetre d’ofici, l’entrada de bestiar a les parcel·les sembrades sense que això afecte el compliment de la condicionalitat.

Sobre la ramaderia extensiva, LA UNIÓ reclama una ajuda directa pels costos addicionals de l’alimentació a conseqüència de la sequera (s’hi inclou l’apicultura) i també una autorització d’ofici per permetre pasturar en parcel·les sense afectar la condicionalitat ni les ajudes PAC.

En línies generals, a banda de les mesures específiques per a estos sectors més amenaçats, LA UNIÓ demana una bateria de mesures per pal·liar els efectes de la sequera i entre elles una línia de suport a les explotacions agrícoles i ramaderes amb pèrdues de producció bruta de, almenys, el 20% de la producció”

Últimes notícies

Les víctimes de la dana de València envien un missatge de suport a Veneçuela pel terratrémol

Les principals associacions de víctimes de la dana de València han mostrat la seua solidaritat amb Veneçuela després del terratrémol, amb un manifest en què compartixen el dolor de les famílies i reclamen més ajuda humanitària internacional.

Mor un jove motorista de 20 anys en un accident a la CV-400 a Paiporta

Un jove de 20 anys ha mort després que el ciclomotor que conduïa ha col·lisionat per abast amb un turisme a la CV-400, a l’altura de Paiporta. El sinistre, ocorregut cap a les 16.40 hores, està sota investigació de la Guàrdia Civil.

Torres defensa Zapatero i reclama no interferir en les investigacions judicials

El ministre Angel Victor Torres assegura en Algemesi que, des que fa politica, no es fica ni prejuzga les investigacions judicials i reclama respectar la separacio de poders arran de la causa sobre les joies de José Luis Rodriguez Zapatero.

La Generalitat critica que els nous fons per a la dependència arriben tard i malament

La consellera de Serveis Socials, Elena Albalat, assegura que els 535 milions d’euros addicionals per a la dependència que rebrà la Comunitat Valenciana entre 2026 i 2027 són insuficients, arriben tard i no garantixen el finançament al 50 % que marca la llei.

Així canviarà el Batxillerat valencià per a adaptar-se a les PAU i a la norma estatal

El Consell ha modificat el currículum de Batxillerat per a harmonitzar-lo amb la normativa estatal i garantir la igualtat en les PAU, amb nous continguts i matèries i una aplicació progressiva a partir del curs 2026-2027.

Pérez Llorca replica que és incongruent exigir-li negociar un model de finançament rebutjat per 16 autonomies

Juanfran Pérez Llorca critica en Algemesí que Arcadi España li exigisca negociar un model de finançament autonòmic que, segons assegura, rebutgen 16 de les 17 autonomies.

El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó per a Marcos Benavent en el primer juí d’Imelsa

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l’Audiència de València que imposa set anys i 10 mesos de presó a Marcos Benavent, l’autodenominat ‘yonqui del dinero’, en el primer juí del cas Imelsa, amb una reducció parcial només de costes i d’una de les penes als condemnats.

Els ajuntaments valencians esperen agilitzar 1.100 milions en obres posdana

El Govern d’Espanya ha validat 1.100 milions d’euros en obres municipals posdana de 2024, però el Consell reclama canvis normatius per a poder executar-les més ràpidament als ajuntaments valencians.