La Unió de llauradors alerta que les collites valencianes tenen ‘el millor any de floració amb les pitjors condicions per la sequera’

L’excel·lent floració que tenen este any cultius com la vinya, l’oliverar, els ametllers i en general la fruita seca o el cirerer, no es traduirà en bones produccions “si no plou en els propers quinze o vint dies”. Així ho adverteix el Secretari General de la Unió Llauradora i Ganadera, Carlos Peris, a declaracions a Valencia Diari.

Tot i els últims episodis de pluges localitzades estos dies, el perill de com afectarà esta sequera els camps valencians, s’està fent més que evident. De fet, Peris explica gràficament que quan la planta “té una molt bona floració que en condicions normals suposaria una alta productivitat, si no té aigua suficient i pateix el que es coneix com a ‘estrés hídric’ la seua defensa és sobreviure i per això deixa anar flor, de manera que disminueix la producció final perquè fa fora a terra la meitat del que podria ser fruit, o redueix la mida, amb la qual cosa també és negativa”.

El secretari de la Unió, explica com a zones d’ametllers, cirerers, o vinyes, les plantes “ja estan tirant el fruit a terra molts més del que ens agradaria” i es mostra preocupat pel que això suposarà per als agricultors quant a pèrdues. A més lamenta que “en vindre de produccions baixes, el camp tenia més força i ha coincidit que un any molt bo quant a floració, no tindrà els resultats esperats a causa de la sequera”.

Com repercutirà als preus finals de consum?

Pel que fa a la mesura en què esta situació es traduirà també en els preus finals al consumidor, Peris assenyala que la situació depén de molts factors atés que una cosa és el que es produeix a la Comunitat i una altra la procedència de tot el que es consumeix. Tot i això, reconeix que en un moment de sequera generalitzada, en algunes campanyes es notarà per un tema d’oferta i demanda.

Li preguntem per l’oli, per exemple, i reconeix que a comarques com El Maestrat, on les oliveres també estan patint les conseqüències que descriu, lògicament la baixa producció, s’encarirà el producte dinal. D’altra banda, la comarca d’Utiel-Requena amb totes les hectàrees dedicades al cultiu de vinya, també minvarà la seua producció si no milloren les condicions, i així successivament amb els llocs productors de cirera o els cultius de secà i de fruita seca escampats al llarg de la Comunitat.

De moment, els que intenten sobreviure del camp estan molt pendents de les properes dos o tres setmanes que per a molts cultius de les campanyes més pròximes marcaran el punt d’inflexió.

D’altra banda, també en el cas del sector de regadiu, la necessitat d’augmentar la freqüència de reg per evitar que passe el que està passant al secà, també suposa uns costos addicionals, de manera que la situació també és similar.

Ramaderia: menys pastures, més pinso i més car

Pel que fa a la ramaderia, un sector gairebé sempre oblidat a la Comunitat, com recorda Peris, des de La Unió expliquen que esta absència de pluges provoca manca de pastures i, per tant, l’augment del cost de l’alimentació animal en haver de comprar més pinso, que, amb la pujada del cereal ja coneguda per les conseqüències derivades dels conflictes bèl·lics, empitjora encara més la situació del sector.

Com explicaven recentment des d’esta mateixa agrupació a les diferents reunions mantingudes amb responsables nacionals, “LA UNIÓ demana que s’adopten mesures urgents que en el cas dels cereals seria poder llaurar la superfície sembrada per deixar-la en guaret abans de finalitzar el període obligatori que s’estableix per complir amb la condicionalitat de les ajudes de la PAC o permetre d’ofici, l’entrada de bestiar a les parcel·les sembrades sense que això afecte el compliment de la condicionalitat.

Sobre la ramaderia extensiva, LA UNIÓ reclama una ajuda directa pels costos addicionals de l’alimentació a conseqüència de la sequera (s’hi inclou l’apicultura) i també una autorització d’ofici per permetre pasturar en parcel·les sense afectar la condicionalitat ni les ajudes PAC.

En línies generals, a banda de les mesures específiques per a estos sectors més amenaçats, LA UNIÓ demana una bateria de mesures per pal·liar els efectes de la sequera i entre elles una línia de suport a les explotacions agrícoles i ramaderes amb pèrdues de producció bruta de, almenys, el 20% de la producció”

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Antonio Tejero ha mort en el seu domicili d’Alzira als 93 anys

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira, on rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera. Tenia 93 anys.

Mor en Alzira Antonio Tejero, figura del 23F, als 93 anys

Antonio Tejero ha mort a Alzira als 93 anys. El decés arriba l'endemà passat del 45 aniversari del 23F i coincidix amb la desclassificació de documents.

Antonio Tejero ha mort als 93 anys en el seu domicili d’Alzira

L'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort este dimecres a la seua casa d'Alzira als 93 anys. Rebia hospitalització a domicili de l'Hospital de la Ribera.

Mor Antonio Tejero als 93 anys el mateix dia de la desclassificació del 23F

Antonio Tejero ha mort als 93 anys a Alzira. La seua defunció coincidix amb la desclassificació dels documents del 23F, que detallen la temptativa i el seu paper.

Mor Antonio Tejero als 93 anys a Alzira, figura del 23F

L'extinent coronel de la Guàrdia Civil ha mort als 93 anys a Alzira. El decés ha coincidit amb la desclassificació de documents del 23F.

El PSPV obri expedient a l’alcalde d’Almussafes per amenaça vetlada a Diana Morant

El Comité d'Ètica del PSPV ha obert expedient a Toni González per una amenaça vetlada a Diana Morant i deslleialtat. L'alcalde nega assetjament i denúncia una guerra interna.

Set anys i mig de presó per a un septuagenari per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys

L'Audiència d'Alacant ha condemnat a un home a set anys, sis mesos i un dia per agredir sexualment a la seua neta de quatre anys a San Miguel de Salinas. La sentència es recolza en testimonis, agents i restes biològiques, i imposa a més allunyament i llibertat vigilada.

Aena destina 402,1 milions a l’aeroport de València entre 2027 i 2031

Aena preveu invertir 402,1 milions en l'aeroport de València entre 2027 i 2031, molt per damunt dels 60,1 milions de 2022-2026. El pla amplia terminal, seguretat i accessos i contempla una pujada mitjana de tarifes de 35 cèntims.