‘Valencià i català: noms i acadèmies per a una llengua’ (3)

Ejemplo de shortcode con estilo
L’acadèmic Abelard Saragossà reflexiona sobre les relacions entre l’AVL i l’IEC | Àrbena   Com a continuació de l’article anterior, el llibre que presentem aporta proves que fonamenten la sospita. Entre els fets puntuals, citarem l’adjectiu ‘ningun’, que ha desaparegut de Catalunya, però que és el clàssic, el manté la major part del valencià, és literari i […]
Discover Abelard Saragossà

L’acadèmic Abelard Saragossà reflexiona sobre les relacions entre l’AVL i l’IEC | Àrbena

 

Com a continuació de l’article anterior, el llibre que presentem aporta proves que fonamenten la sospita. Entre els fets puntuals, citarem l’adjectiu ‘ningun’, que ha desaparegut de Catalunya, però que és el clàssic, el manté la major part del valencià, és literari i està en la gramàtica de l’Acadèmia. En ‘Assumiràs la veu del teu poble’, Vicent Andrés Estellés afirma: «Diràs la teua paraula honestament, / iradament, sense pensar / en ninguna posterioritat, / com no siga la del teu poble». I bé, la Filològica recorre a una paraula clàssica, valenciana, literària i de la gramàtica de l’Acadèmia com a eixemple d’incorrecció.

 

Mirem ara actuacions molt més importants. Un lingüiste català de la Universitat de Girona, August Rafanell, ha mostrat que, durant quatre segles, els intel·lectuals catalans, els valencians i els balears varen anomenar la llengua compartida com a llemosí, terme que tenia l’avantatge de no supeditar ningú a ningú. Però Catalunya el canvià, unilateralment, per català, nom que posteriorment intentà aplicar al balear i al valencià. Finalment, la vinculació que hi ha entre llengua i política porta a les expressions «Catalunya Gran, Països Catalans i Catalanofonia». El canvi de Catalunya Gran a Països Catalans primer i a Catalanofonia actualment busca reduir el rebuig dels balears i, sobretot, dels valencians.

 

Cal dir que totes les opcions polítiques són adequades si les busquem d’una manera ètica i democràtica. Però no és eixe el camí de «la Catalunya Gran», «els Països Catalans» i «la Catalanofonia». El llibre que presentem mostra un escrit sobre la Catalanofonia que ridiculitza els partits polítics valencianistes (com ara el Bloc), ignora la legalitat valenciana, i presenta actituds poc democràtiques com a democràtiques (i, correlativament, mostra actituds autoritàries com a democràtiques). Realment, eixe camí i eixes actituds no fan bé ni als valencians, ni als catalans ni a la relació constructiva entre els dos pobles. Cal dir que el llibre que presentem també mostra que hi han catalans que actuen adequadament davant del valencià i davant de l’Acadèmia.

 

Descriurem un altre fet significatiu de presentar els interessos catalans com a generals, i els valencians com a locals. Està en el model lingüístic. Al principi del segle xx, Catalunya es separà del model de la Renaixença per a aconseguir un model més identificador per als catalans. Eixa actuació comportava que els valencians hauríem d’haver actuat de la mateixa manera (és a dir, acostar-nos més al valencià viu per a augmentar la identificació). En canvi, hi han hagut intel·lectuals catalans que ens han demanat als valencians que ens acostem al model de Catalunya i que no tingam en compte el valencià viu. Per cert, eixe camí no es presenta com és (com a una supeditació). Es presenta com a una «convergència» entre els valencians i els catalans.

 

Si prescindim de les operacions ideològiques descrites i mirem la realitat lingüística, constatarem que el balear, el valencià i el català tenen moltes coincidències; i que també tenen divergències. Davant d’eixa realitat (que no és monocolor), si girem la vista cap al futur convindrem que la coordinació lingüística és beneficiosa per als tres pobles (com ho és tota coordinació humana). Per a assegurar-se que el benefici serà per a tots, el llibre que presentem proposa dos principis bàsics. El primer és no separar-nos innecessàriament del valencià viu (cosa que significaria actuar com els catalans quan abandonaren el model de la Renaixença). El segon principi que asseguraria un bon resultat és procurar practicar un model lingüístic valencià que siga identificador, assimilable i practicable en la comunicació pública per als valencians de cultura mitjana.

 

Cal dir que eixa proposta no és nova, ja que d’una manera implícita la formulà Pompeu Fabra en un escrit de 1918. Les seues paraules sobre els valencians i sobre els balears són un efecte de redactar les seues gramàtiques pensant només en Catalunya. Però, dins del valencianisme autoanomenat «unitariste i convergent», molt pocs li han fet cas: bàsicament, Sanchis Guarner i Josep Giner (que són dos autors units al valencianisme de la república, que és anterior a les idees que desplegà Joan Fuster en els 60).

 

Per a mostrar efectes negatius del valencianisme que ha predominat en la segona mitat del segle xx, i per a mostrar la necessitat de partir del valencià viu i buscar la identificació dels valencians, el llibre nota que els estudis de què disposem fan pensar que la incidència de l’escola valenciana en els alumnes és baixa, així com la lectura en valencià (que és cap al 2%, enfront d’un 12% en les Illes Balears, i un 28% en Catalunya: un 2% contra un 28%). Realment, el valencianisme necessita rectificar errors de la segona mitat del segle xx si vol ser assumit majoritàriament entre els valencians. Continuarem en l’article següent…

Últimes notícies

Arcadi España assegura que Yolanda Díaz era una magnífica candidata per a dirigir l’OIT

Arcadi España ha considerat que Yolanda Díaz era una magnífica candidata per a dirigir l’OIT. També ha defensat la presència espanyola en organismes internacionals.

Les assemblees docents demanen reunir-se amb Educació per a abordar els assumptes pendents

La coordinadora docent ha sol·licitat una trobada amb Educació per a revisar les negociacions i avançar en les reivindicacions pendents.

Xest esgota les entrades per a MotoGP

El Circuito Ricardo Tormo ha esgotat les localitats per al Gran Premi, que es disputarà del 27 al 29 de novembre.

Investiguen un home per emmagatzemar etanolamina sense permís a l’Alcúdia

Un home de 26 anys està sent investigat per emmagatzemar uns 8.000 quilos d'etanolamina sense autorització en una nau de l'Alcúdia. Les instal·lacions no tenien les mesures de seguretat necessàries.

Valencia Basket recupera la seua equipació de 1986

Valencia Basket vestirà els seus primers equips amb una equipació inspirada en 1986. La iniciativa forma part dels actes de celebració del 40é aniversari del club.

Ajornat fins divendres el desnonament d’un home de 63 anys a València

El llançament de José María, una persona vulnerable de 63 anys, s’ha ajornat fins al 20 de novembre. La PAH demana una nova concentració.

La Comunitat Valenciana superarà els 25 graus este dimecres

La Comunitat Valenciana viurà este dimecres un episodi càlid, amb màximes de fins a 28 graus i mínimes de 17 a 20 al litoral. L’anomalia tèrmica arriba després de deu dies de vent de ponent.

Vox pot tindre la clau del govern després del 29N

Vox aspira a ser decisiu en els comicis generals del 29 de novembre i tancarà la campanya a València. Els sondejos li atribuïxen entre 62 i 72 escons.