Mastodon
23.6 C
València
Diumenge, 14 setembre, 2025

El valencià del futur: confiança, satisfacció i identitat (12)

Abelard Saragossà, membre de l'AVL, en una conferència

L’acadèmic Abelard Saragossà ha dedicat la vida a l’estudi del valencià | Àrbena

 

Després dels parlants, el valencià del futur depén dels professionals de la llengua, integrats sobretot pels lingüistes, pels docents i per qui té la potestat legislativa segons les lleis valencianes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. ¿Com hauríem d’actuar els lingüistes valencians (que hauríem d’estar coordinats amb l’Acadèmia)?

 

La primera obligació que tenim és mirar de conservar les particularitats que definixen el valencià (especialment, les estructurals). En la societat actual, el valencià és la llengua dominada, i el castellà és la dominant. Els idiomes supeditats tendixen a perdre particularitats seues i canviar-les per les particularitats de la llengua dominant. Al castellà, li passa això en Puerto Rico (davant de l’anglés), i al valencià li passa ací. Com ara, fa unes dècades la paraula aixeta predominava, mentres que grifo té ara una gran extensió. O fa poc esclafar era general, mentres que ara una part dels jóvens diuen aplastar.

 

La segona obligació dels lingüistes és elaborar treballs (sempre argumentats) per a arribar a un model lingüístic que tinga estes dos característiques: en primer lloc, que siga identificador com a valencians; en segon lloc, que siga assimilable per als parlants de cultura mitjana i, com a conseqüència, que siga practicable en la comunicació pública. Recordem que la personalitat del valencià aplana el camí per a arribar a eixe model.

 

La tercera obligació de l’Acadèmia i dels lingüistes valencians deriva de l’autocrítica, que és consubstancial de les societats civilitzades, de la ciència i de l’humanisme. En canvi, l’elitisme evita l’autocrítica, ja que qüestionaria la seua hipotètica superioritat. L’elitisme es decanta cap a la vanaglòria (que practica sovint sibil·linament, expressada amb guant blanc).

 

La reflexió crítica sobre la normativa lingüística consistix en mirar si hi han actuacions de la llengua escrita que no són assimilables per als parlants de cultura mitjana, que són els primers destinataris de la normativa en una concepció humanista (o democràtica). Un exemple: ¿és assimilable (i positiu per a la llengua) l’ús de perquè amb el valor de per a que (és a dir, canviar la forma viva ‘Ho he dit per a que m’escolteu’ per ‘Ho he dit perquè m’escolteu’)?

 

Un altre exemple: ¿és adequat el sufix derivatiu –itzar (real / realitzar)? ¿Què passa quan algun jove valencià pronuncia la tz de realitzar? ¿Fa una pronunciació homogènia amb dotze, tretze i setze, o fa un so que no existix en l’estructura fonològica del valencià? La pronunciació realitzar ¿en quin segle passà a realisar en els parlars balears, en els valencians i en molts catalans? ¿Qui va proposar la grafia -itzar, en què es fonamentava i quines respostes va tindre? ¿Com han actuat les llengües de síl·laba consonàntica (com ara el francés i l’anglés)? Com podem comprovar, tenim davant una investigació ampla i suggestiva.

 

En el cas nostre, l’autocrítica té una segona concreció. Els lingüistes valencians hauríem d’evitar l’error de no ser prou conscients de les diferències que hi han entre el valencià i el castellà, i buscar-ne a on no n’hi han. En la sintaxi, un exemple són les preposicions per i per a. Un altre exemple és la proposta de canviar l’article neutre (lo) per l’article general (el). U dels efectes de crear diferències inexistents és l’aparició de normes que els parlants no assimilen. En algun sector, eixe camí fa despreciar la llengua que u parla, actitud que està a la vora de l’autoodi (Sòria 1991: 244-245).

 

Acabaré este apartat amb una nota negativa sobre el present. Els valencians no hem canviat particularitats estructurals del valencià per les especificitats del castellà mentres no hi han hagut mitjans de comunicació (o mentres tenien poca força). Actualment, en les emissores de ràdio, en les televisions, en els periòdics, en els films…; en tots eixos camps, la desproporció entre les dos llengües és tan forta, que és factible sentir que un valencià de cinquanta anys que sempre havia dit N’hi han que tenen sort canvia la construcció a Els hi ha que tenen sort (substitució del pronom i canvi en la concordança).

 

Ara: també és cert que els alumnes assimilen moltes propietats estructurals del valencià si les tractem bé en classe, tant en la fonètica com en la flexió, tant en la semàntica com en la sintaxi. Per tant, la resposta que els lingüistes valencians hauríem de tindre davant del domini social del castellà és saber presentar d’una manera estructurada, entenedora i assimilable cada una de les particularitats estructurals del valencià.

 

La meua experiència al llarg de la vida és que el valencià històric té una personalitat que seguix sent atractiva i identificadora per als jóvens valencians, de manera que tenim futur en el camp lingüístic. Els professionals de la llengua hauríem de saber canviar els planys inútils (i perjudicials) per les propostes fonamentades, estructurades, pedagògiques i assimilables, de manera que impulsem els alumnes a aplicar-les en la seua vida quotidiana. No cal dir que, quan un parlant aplica una construcció en la seua comunicació quotidiana, fa créixer l’idioma. Continuarem en l’article següent.

Últimes notícies

Parell lamenta la falta de punteria del Vila-real i l’eficàcia de l’Atlètic

El migcampista del Vila-real atribuïx la derrota davant l'Atlètic (2-0) a la falta d'encert pròpia i a la màxima eficàcia rival. El segon tant, obra de Nico González, va arribar quan millor estaven.

La pegada de l’Atlètic alleuja a Simeone: 2-0 al Vila-real

L'Atlètic va aconseguir la seua primera victòria de la temporada amb un 2-0 al Vila-real. Barris i Nico González van capitalitzar la pressió alta davant un rival en forma.

Manifestació massiva a València exigix l’embargament d’armes a Israel

Milers de persones van recórrer el centre de València per a exigir l'embargament d'armes a Israel i la ruptura total de relacions. La marxa va concloure amb la lectura de manifestos i suport a la flotilla que intenta portar ajuda a Gaza.

Barris avança a l’Atlètic al descans (1-0) davant el Vila-real

L'Atlètic marxa al descans 1-0 davant el Vila-real gràcies a una miqueta de Pablo Barrios en el 9. Pepe va fregar l'empat amb una falta al travesser.

Desenes de milers marxen per València per a exigir l’embargament d’armes a Israel

Una marxa va recórrer el centre de València per a reclamar l'embargament d'armes a Israel i la ruptura de relacions amb eixe país. Els organitzadors parlen de desenes de milers d'assistents i demanen protecció per a la flotilla que intenta portar ajuda a Gaza.

Dos ferits per cremades en cremar un matalàs en una vivenda de Mislata

Dos hòmens de 61 i 75 anys van resultar ferits per cremades a Mislata en declarar-se un foc en un matalàs. Van ser atesos per SVB i SAMU i traslladats a València.

Una dona de 70 anys, ferida en ser atropellada per un patinet a Torrent

La víctima va patir un traumatisme cranioencefàlic després de ser atropellada al carrer Jutge Ángel Querol. Va ser atesa pel SAMU i traslladada a l'Hospital General de València.

Antony s’estrena en el Betis davant un Llevant sense punts

Llevant arriba amb tres derrotes i la necessitat de puntuar; Betis busca el seu primer triomf a domicili amb el retorn d'Antony i diversos dubtes en l'onze.