Aquest dimarts una tempesta solar podria impactar amb la Terra. Així ho adverteix un model de predicció de la NASA aplicat per la científica Tamitha Skov, qui va compartir a través de xarxes socials la previsió d’aquest «colp directe«. Tal com ha avisat l’experta, aquest «filament amb forma de serp» provinent del Sol podria ocasionar interferències en els senyals de radi i GPS.
Així mateix, la coneguda com a ‘Dona del clima espacial‘ s’ha aventurat a predir la direcció i força de l’impacte, atesa l’orientació de la flamerada.
Les diem tempestes solars, però en termes científics és més correcte dir tempestes geomagnètiques. Es tracta d’un augment brusc de les partícules emeses en les erupcions del Sol que aconsegueixen la nostra magnetosfera i provoquen pertorbacions del camp magnètic de la Terra.
Cada vegada que s’anuncia una tempesta solar es disparen els temors i les suposicions més alarmistes. Ens agrada témer a les amenaces exteriors, mentre anem acabant solets amb el planeta.
Compte en xarxes socials la científica i assessora de la NASA Tamitha Skov que hi ha en el sol «un filament en forma de serp llançat com una gran tempesta solar» i que està «en la zona d’impacte amb la Terra«. Segons ella, «els usuaris aficionats de radi i GPS esperen interrupcions del senyal en la part de la Terra en què siga de nit«.
Ja el passat 3 de juliol una tempesta solar va impactar sobre el nostre planeta i va provocar una apagada momentània de les ones de ràdio, encara que només sobre l’Atlàntic. Però ja ho ha dit la NASA altres vegades, davant altres tempestes: «Ací, en la Terra, estem protegits de la radiació de les flamerades per la nostra atmosfera, encara que poden afectar els senyals de comunicació».
Efectivament, una tempesta geomagnètica pot provocar que tota la nostra xarxa de comunicacions i energia quede fora de servei. El gran problema d’una tempesta d’aquest tipus és que té un caràcter global i que comença «simultàniament en tots els punts de la Terra«, explica l’Institut Geogràfic Nacional (IGN).
Força moderada
«Poden ocórrer condicions de nivell G2 (possiblement G3) si el camp magnètic d’aquesta tempesta està orientat cap al sud!«, ha alertat Skov en un tuit en el qual fa referència a l’escala mitjançant la qual es mesura la força d’aquests fenòmens, la potència dels quals s’ordena de l’u al cinc. Així doncs, estaríem davant una tempesta de força moderada.
Malgrat que la científica ha utilitzat un model de predicció de la NASA, ella mateixa reconeix que «l’orientació magnètica d’aquesta tempesta solar dirigida a la Terra serà difícil de predir«.
Un dels efectes provocats per les tempestes solars és l’aparició d’aurores. Aquests fenòmens són provocats per la interacció entre les partícules acomiadades pel Sol amb les molècules de l’atmosfera concentrades entre els 95 i els 750 quilòmetres d’altura, on la densitat és suficient per a fer apreciable aquesta radiació lluminosa.
A més, a les flamerades provinents de l’astre s’afigen els raigs X que les acompanyen. Si bé és cert que normalment aquests raigs solen absorbir-se en la primera capa de l’atmosfera, en cas de comptar amb l’energia suficient per a distorsionar la ionosfera, es podrien generar interferències en la propagació de les ones de ràdio. També, les partícules que componen aquest filament viatgen a velocitats d’entre 300 i 1.000 quilòmetres per segon, motiu pel qual poden registrar-se danys en els sistemes de comunicacions, xarxes de distribució elèctrica i altres equips.
En la Terra estem protegits de la radiació de les flamerades per la nostra atmosfera, encara que poden afectar els senyals de comunicació.
No obstant això, l’experta reconeix que «l’orientació magnètica d’aquesta tempesta solar dirigida a la Terra serà difícil de predir«. Per a fer-nos una idea de la immediatesa de les seues conseqüències una vegada aqueixes flamerades extraordinàries tinguen lloc en el Sol, la llum tarda 8 minuts a arribar a la Terra des de la nostra estrela.
