El deute de la Comunitat arribà als 53.820 milions al tancament de 2021, xifres que representen el 47,8% del PIB. L’augment del dèficit en aquest exercici és de 1.292 milions d’euros, segons les dades publicades pel Banc d’Espanya.
Segons aquestes dades, la Comunitat Valenciana encapçala la llista d’autonomies més endeutades amb relació a la seua riquesa -per percentatge del producte interne brut- seguida de Castella-la Manxa, Catalunya i la Regió de Múrcia. En termes absoluts, presenta el segon deute més elevat, només per darrere de Catalunya (82.369 milions d’euros). Aquestes xifres es reduirien a 53.170 milions (47,2% del PIB) si es descompta l’efecte temporal del FLA React.
D’altra banda, en xifres absolutes, el superàvit el va liderar Madrid amb 735 milions d’euros, seguida del País Basc amb 602 milions i Balears (338 milions) A més, deu comunitats van tancar aquest exercici amb superàvit, amb Navarra (1,30% del PIB) i Balears (1,17%) al capdavant. Set ho van fer amb dèficit.
L’infrafinançament valencià
Una vegada conegudes aquestes dades, el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler ha insistit en «la urgència d’aprovar un nou model de finançament autonòmic que acabe amb l’infrafinançament crònic de la Comunitat Valenciana».
A més, Soler ha recordat que les últimes anàlisis de Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) «evidencien que d’almenys el 73,6% es deu a l’infrafinançament que ve patint la Comunitat Valenciana de manera que si es descomptara aquest efecte, el deute de l’Administració Valenciana se situaria entorn dels 13.500 milions».
«Les dades situen que des de 2001, la falta de recursos ha generat prop de 26.600 milions de deute, al que se suma l’encariment de la prestació de serveis i l’increment de la població, que segueix sense actualitzar-se i també el cost financer del deute», ha apuntat Soler, qui ha reconegut que «és una realitat que fa molt de mal contemplar, com a conseller i com a ciutadà valencià, i a la qual urgeix posar-li una doble solució: la del propi sistema de finançament, però també -com es va comprometre la ministra d’Hisenda- la del deute històric».
De fet, tal com ha reconegut el responsable d’Hisenda, «si la Comunitat Valenciana no haguera estat infrafinançada, el deute se situaria en el 12% del nostre PIB en lloc d’en el 47%. Per això quan la societat valenciana reclama de manera unànime un nou model estem legitimats per la força que ofereixen dades, que són irrefutables», ha indicat Soler.
«L’infrafinançament ha fet que per a mantindre el nivell de prestació de serveis públics fonamentals, el Consell s’haja vist obligat a endeutar-se. La nostra prioritat, a diferència del que ocorria en l’anterior etapa de Govern, ha sigut sempre garantir una millor sanitat augmentant l’oferta de centres públics, una millor educació amb més professors de suport i uns millors serveis socials, garantint la dependència a milers de valencians, per posar alguns exemples», segons el conseller.
«Si el deute augmenta en aquesta etapa és perquè en un context d’infrafinançament i, sobretot de pandèmia, invertim més en la ciutadania i a millorar la seua qualitat de vida diària», ha conclós Soler.
