L’origen del brot d’hepatitis aguda en xiquets, que ja s’estén per 30 països, continua sent una incògnita per resoldre per a la comunitat científica. Després de vincular-ho a l’adenovirus F41 i un possible origen animal, un recent estudi realitzat per investigadors del Regne Unit, el país on es va originar aquesta malaltia, apunta a una relació directa amb el Covid-19.
Almenys dos estudis que han vist la llum recentment recolzarien la tesi del coronavirus, cap d’ells revisat encara per parells. Segons el primer, un treball publicat dissabte passat en medRxiv, els xiquets amb COVID-19 tenen un risc significativament major de desenvolupar una disfunció hepàtica.
En el segon estudi, els investigadors especulen amb la possibilitat que els menors afectats, molts dels quals són massa joves per a ser vacunats contra la COVID-19, poden haver tingut símptomes lleus o infeccions asimptomàtiques d’aquesta malaltia que van passar desapercebuts. És la principal hipòtesi amb la qual treballa l’equip que ha publicat el seu treball en The Lancet Gastroenterology & Hepatology.
Nueva hipótesis para las hepatitis infantiles, relacionada con #COVID19 : los niños enferman de covid, se les quedan proteínas del virus en el tracto intestinal; dichas proteínas tienen una secuencia (superantígeno) que se parece a otra presente en estafilococo; después…🧵👇
— Matilde Cañelles (@CanellesMatilde) May 15, 2022
La investigació assenyala que alguns dels xiquets del Regne Unit i Israel diagnosticats amb l’hepatitis aguda tenen o van tindre covid. A més, la majoria d’ells no comptaria amb cap protecció vacunal, ja que a causa de la seua curta edat no entren dins del rang establit per les agències reguladores i els departaments de salut pública.
Segons l’estudi, el Covid-19 s’hauria identificat en el 18 per cent dels casos notificats al Regne Unit. En concret, s’estableix que 11 dels 97 menors ingressats a hospitals van donar positiu en SARS-CoV-2 mentre que altres tres havien superat la infecció huit setmanes abans de presentar símptomes de l’hepatitis. Mentre que a Israel la relació encara és major. Segons recullen els investigadors, 11 dels 12 xiquets diagnosticats amb l’hepatitis aguda havien tingut Covid-
Com destaquen els investigadors, la majoria dels menors amb hepatitis aguda presenten inicialment símptomes gastrointestinals i després progressen a icterícia, la qual en alguns casos arriba a convertir-se en una insuficiència hepàtica aguda. “Fins al moment, no s’han trobat exposicions ambientals comunes i un agent infecciós continua sent la causa més plausible”, expliquen els científics.
Un procés on la infecció prèvia per Covid-19 provocaria la formació d’un “reservori viral”. “La persistència viral del virus en el tracte gastrointestinal pot conduir a l’alliberament repetit de proteïnes virals a través de l’epiteli intestinal, la qual cosa dona lloc a una activació immunitària”, explica l’estudi.
Una “activació” que els investigadors consideren que és un mecanisme causal de la síndrome inflamatòria multisistèmica en xiquets, mateixa que donaria pas a l’hepatitis aguda, ja que els menors diagnosticats presenten aquesta síndrome.
Un reservori viral per a l’hepatitis aguda en xiquets
Davant aquestes correlacions, els investigadors plantegen la hipòtesi que els casos d’hepatitis aguda greu en xiquets d’origen desconegut podrien ser conseqüència de la infecció per adenovirus “amb trofisme intestinal en xiquets prèviament infectats per covid i portadors de reservoris virals”.
A més, els investigadors fan al·lusió a altres estudis on es vinculava l’origen de l’adenovirus f41 com la possible causa d’hepatitis infantil greu. No obstant això, reivindiquen que “no s’ha informat prèviament que l’adenovirus 41 cause hepatitis aguda greu”.
Sis xiquets han mort i 26 han necessitat trasplantament de fetge
Continua augmentant el nombre de casos d’hepatitis aguda d’origen desconegut diagnosticada en xiquets i ho fa fins als 429 casos, segons les últimes xifres aportades per l’Organització Mundial de la Salut.
L’OMS ha informat de la mort de sis xiquets per aquest motiu i el trasplantament de fetge que han precisat altres 26 xiquets. També ha indicat que la gran majoria de casos d’hepatitis infantil s’han registrat en països europeus.
Altres 40 casos estan pendents de confirmació, tal com ha informat l’Organització Mundial de la Salut. A més, fins a tres de cada quatre xiquets afectats tenen menys de cinc anys.
Un 15% dels pacients d’hepatitis aguda infantil va necessitar vigilància intensiva, mentre que ja sumen 22 els països que han registrat diferents casos de la malaltia, segons dades de l’OMS.
