ALACANT, 8 (EUROPA PRESS)
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha censurat les que ha anomenat «lleis antimemòria» impulsades pel PP i Vox en diverses comunitats autònomes per considerar que són «un atac al dret internacional i un atemptat contra la democràcia i enfront de la dignitat de les víctimes». «Mai es pot dir concòrdia. Es diu revisionisme històric», ha asseverat.
Així s’ha expressat hui el president a Casa Mediterrani a Alacant, durant l’acte institucional amb motiu del Dia d’homenatge a les víctimes de l’exili, que se celebra el 8 de maig segons la Llei de Memòria Democràtica, coincidint amb el 85 aniversari de l’exili republicà al Nord d’Àfrica i la partida de l’Stanbrook cap a Orà, on va partir amb 2.638 persones, el 28 de març del 1939.
A l’acte també han assistit el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, i el director de Casa Mediterrani, Andrés Perelló.
Durant la seua intervenció, Sánchez ha criticat les lleis de Concòrdia impulsades per PP i Vox a la Comunitat Valenciana, Castella i Lleó i Aragó i ha sostingut que «mai ha d’utilitzar-se la història com a tàctica política».
«Pensàvem que, l’any 2024, la dreta espanyola tindria superats alguns debats, com dir dictadura a un règim com el franquista. Açò es diu de moltes maneres, però mai es pot anomenar concòrdia. Es diu revisionisme històric», ha sostingut.
En la mateixa línia, ha ressaltat que «equiparar víctimes amb botxins és el contrari a la concòrdia», per la qual cosa ha insistit que recorreran «a tots els mitjans de l’Estat de Dret per a protegir la memòria democràtica i la dignitat de les víctimes del franquisme».
«Les paraules no canvien de signe, però es tergiversa la seua trajectòria i també el seu significat, així com es tergiversen les paraules dels poetes o dels intel·lectuals que van morir víctimes del feixisme», ha afirmat.
Així mateix, ha citat l’informe del relator de Nacions Unides sobre les lleis de Concòrdia i ha recordat les «violacions de drets humans durant la guerra civil espanyola i durant la dictadura franquista».
«El dolor, i ho sabeu molt bé les famílies dels exiliats i exiliades, dels desapareguts, de les desaparegudes, dels represaliats, no prescriu mai. Per tant, defensar la nostra memòria és una obligació», ha subratllat Sánchez, dirigint-se a familiars dels exiliats en l’Stanbrook.
«DEURE RECORDAR»
El cap de l’Executiu ha posat en valor el «deure recordar» les víctimes i els exiliats. «Recordar és una obligació. Sabem que, amb tots ells, Espanya hauria sigut, sens dubte, un país millor», ha ressaltat, al mateix temps que ha posat l’accent en la importància de retre tribut a «aquells espanyols i espanyoles privats de pàtria, exiliats i els qui, en temps de violència, s’arrisquen per a posar fora de perill als altres».
Ha assenyalat que, en temps de «negacionisme i manca de memòria» a Europa i alguns territoris d’Espanya, «aquest persones anònimes que lluiten contra la tirania i la barbàrie són exemple de dignitat i de resistència».
«No podem mitigar el sofriment de les 3.000 persones que fa 85 anys van abandonar aquest port amuntegats en un vaixell. I no podem evitar el dolor dels milions que es van haver de quedar en un país devastat. Però sí podem, hem i ho continuarem fent, preservar la seua memòria, per la seua dignitat i la nostra dignitat. Pel respecte a la veritat i pel que exigeix de defensa dels valors democràtics encarnats en la nostra Constitució», ha asseverat.
