La setmana passada es va produir una bona notícia sobre el valencià. A vore si les bones informacions sobre la nostra llengua arriben a superar de bon tros les males, que també n’hi ha, de ‘desprotecció’, de diferents formes, a la parla nostrada.
La bona nova que comentem ha consistit en l’anunci de la ministra de Ciència i d’Innovació i secretària general del PSPV, Diana Morant, que el seu ministeri, per tant, el govern d’Espanya, aprovarà pròximament una subvenció directa, de 200.000 euros a l’Acadèmia Valencià de la Llengua (AVL), per a pal·liar la retallada de recursos econòmics al pressupost de la institució normativa del valencià, efectuada pel govern autonòmic. La ministra informà en un acte públic que eixa ajuda augmentarà fins a 338.000 euros.
Molt bona iniciativa de Diana Morant i molt útil per a neutralitzar el colp assestat al funcionament normal de l’AVL per part del Consell Generalitat, auspiciat per Vox, partit que té com a objectiu estrangular el referit organisme estatuari, i aprovat pel partit governant, el PP. També va ser una bona notícia, fa dos setmanes, l’anunci del compromís de la Diputació de València d’aprovar un protocol per a ajudar la mateixa AVL amb 200.000 euros, després de la retallada comentada del govern autonòmic. Fet anunciat per la vicepresidenta, Natàlia Enguix, del partit Ens Uneix, i confirmat pel president, Vicent Mompó, ajuda comentada en este mateix diari el passat dia 9 de setembre en l’article “Que condisca l’exemple de la Diputació de València”.
Estes ajudes suposen un reconeiximent en certa manera transversal de l’AVL. Alguns grups i conreadors particulars de la nostra llengua hem criticat algunes de les seues decisions i n’hem alabat moltes més, però el que no s’ha de posar en qüestió és la seua condició d’autoritat lingüística del valencià, ni la seua existència, com pareix que és una de les finalitats del partit d’extrema dreta al reduir els seus ingressos.
La coincidència entre el Ministeri de Ciència i d’Innovació espanyol i la Diputació de València per l’ajuda a l’AVL és demostrativa que es pot tornar a un nou pacte pel valencià com el que es va iniciar amb l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, de 1983, de la mà del socialista Ciprià Ciscar, i va continuar amb la creació de l’AVL, en 1998, governant el Partit Popular, i en altres acords, com anem dient en estes pàgines.
Un pacte que blinde el valencià d’utilitzacions partidistes i apropiacions indegudes, que és urgent acordar-lo pel baix l’ús públic i formal i la baixada en la transmissió generacional, que es va produint a poc a poc, però sense parar. I que cal que tinga caràcter transversal, amb firma i compromís de compliment de partits de dreta i d’esquerra. Si no és aixina, esta llengua seguirà anant arrere en tots els seus usos. I el valencià és de tots o no serà de ningú.
Cal un acord permanent que reivindique un tractament constitucional no marginal del valencià i les ‘altres llengües espanyoles, que diu la Constitució, respecte al castellà, i basat en un patró lingüístic natural i més acostat a la parla valenciana, que ens faça pujar l’autoestima per la nostra llengua, entre altres accions, com algunes de les que s’han practicat ja i altres de noves.
I com deia, dos bones notícies, les del anuncis de l’ajuda a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per part del Govern d’Espanya i de la Diputació de Valencia. Que bé que fora el preludi del consens permanent per esta llengua.