Rendiment del Llevant com a local i opcions perdudes fora de casa
Luis Castro, entrenador del Llevant, va assegurar en fer balanç del tancament de temporada que el rendiment de l’equip com a local va ser una de les grans claus per a aconseguir la permanència i va defendre que, si el grup haguera sigut igual de sòlid fora de casa, hauria tingut opcions reals de barallar per llocs europeus.
Castro va recordar que, en els últims set partits disputats en el Ciutat de València, el Llevant només va cedir un empat i, a més, en inferioritat numèrica i en l’últim minut. El tècnic va remarcar que jugar amb deu va condicionar eixe resultat i va posar en valor la dificultat que va tindre el rival per a aconseguir la igualada malgrat comptar amb superioritat.
També va destacar que l’equip va firmar remuntades i va saber refer-se de situacions complexes, com a partits en els quals es va passar de manar 2-0 a arribar al descans amb 2-2, mantenint en la segona part la mateixa mentalitat guanyadora.
En eixe context, va resumir que, si hagueren disputat tots els partits del curs en el seu estadi, haurien tingut opcions d’aconseguir Europa. Amb eixa reflexió va voler subratllar la fiabilitat de l’equip davant la seua afició i la importància d’haver convertit el feu granota en un camp molt difícil per als rivals durant el tram decisiu del campionat.
Castro va posar el focus també en l’ambient que envolta al club i en com li ha sorprés des de la seua arribada. Va explicar que la intensitat amb la qual es viu el futbol en l’estadi ha superat les seues expectatives i va destacar que l’afició i el propi camp generen un entorn molt exigent però, al mateix temps, molt positiu per a l’equip.
Segons va relatar, fins i tot en el seu dia a dia fora del club percep un sentiment levantinista molt fort quan es creua amb seguidors, alguna cosa que considera un reforç constant per a la plantilla.
Creixement col·lectiu i confiança
L’entrenador va valorar igualment el creixement del grup al llarg de la temporada i va subratllar que els jugadors van anar guanyant confiança a mesura que avançaven les jornades des de la seua arribada a la banqueta per Nadal. Segons va explicar, el treball diari va ser clau perquè la plantilla demostrara la qualitat que ja tenia i la capacitat competitiva que ell veia des del principi.
Castro va assenyalar que, en creure fermament en el potencial dels seus jugadors, li va resultar més senzill transmetre’ls les seues idees. Considera que, quan el cos tècnic està convençut del pla, el missatge arriba amb més força i s’acaba reflectint en el camp.
Alixí, amb el pas de les setmanes, l’equip va anar evolucionant, assimilant els conceptes i reforçant la seua autoestima, fins que els resultats van començar a arribar amb major naturalitat.
El tècnic portugués va destacar a més la implicació del vestuari en la construcció del model de joc. Va insistir que, si els futbolistes no creuen en el que se’ls proposa o s’asseguen obligats a complir-ho sense comprendre-ho, mai podran rendir al cent per cent. Per això, va explicar que el diàleg constant ha sigut una de les bases del rendiment del Llevant.
Segons va detallar, el cos tècnic i els jugadors analitzen situacions, debaten solucions i proven alternatives en els entrenaments, ja siga carregant el joc per una banda o una altra o ajustant moviments per a trobar la millor versió de l’equip. D’esta manera, les decisions finals són fruit d’un treball compartit entre el staff i la plantilla, que participen junts en l’elecció d’allò més important per a cada partit.
Castro va recalcar que els futbolistes perseguixen els mateixos objectius que el cos tècnic i el club: guanyar i portar al Llevant el més amunt possible. Per això considera lògic que s’involucren en tot el procés, des de la preparació de les trobades fins a l’execució en el terreny de joc, alguna cosa que, en la seua opinió, s’ha notat en l’evolució de l’equip.
Orgull per la plantilla i compromís total
El preparador lusità va afirmar que se sent plenament satisfet amb el compromís mostrat pels seus jugadors durant tota la temporada. Va explicar que, fins i tot en el cas de no haver aconseguit la permanència per un marge mínim, el seu orgull hauria sigut el mateix, perquè valora sobretot l’esforç i el lliurament diari del vestuari.
Va recordar que, quan va arribar al club, va fer una promesa clara: els futbolistes anaven a donar el màxim i, si no ho feien, no jugarien. Al seu juí, eixa exigència interna ha marcat la línia del grup i ha permés que la plantilla mantinguera un nivell d’implicació molt alt en cada entrenament i en cada partit.
Per a Castro, el reeixit este curs és molt important, però el verdader motiu de satisfacció és comprovar que l’equip ha competit fins al final fidel a eixa idea de compromís absolut.
