En el llibre recentment publicat Descobrint Magenti (Reclam 2025) els autors, Amparo Giménez i Manuel Olmos relaten la història del famós músic alberiqueny, Leopoldo Magenti, a través de la conversa d’un xiquet, Nelet, i la seua iaia, Empar, que comença quan ell troba un llibre titulat Estampas Mediterráneas, que era la partitura d’una obra musical del mateix nom, composta per Leopoldo Magenti, que l’àvia coneixia bé i que havia format part de les lliçons musicals, assajades i tocades per Empar quan era joveneta i alumna del referit compositor.
Eixa troballa es produïa mentres el xiquet, sa iaia i sa mare, Rosa, retiraven trastos d’un quarto a on tenia l’àvia molts objectes antics. Operació que feien per a deixar espai lliure per a instal·lar, des d’eixe lloc que buidaven d’atifells, un ascensor muntacàrregues, perquè a la velleta se li feia difícil cada dia pujar escales amunt.
Esta, com hem dit, havia sigut deixebla de Magenti i era una experimentada pianista. En la conversa que emprenen Nelet i Empar sobre el compositor, esta explica al seu net les passes que l’artiste va haver de fer fins a arribar a ser un dels grans músics valencians. També li feu saber els seus orígens. Son pare, de Gandia i el seu iaio, del poble català de Campodron. També li aclarí que el primer cognom del pianiste era Magentí, amb l’accent en la i, però quan començava a ser conegut, la gent, pensant que era italià, li canvia la pronunciació i a partir d’aleshores va ser famós com a Magenti.
La mare del compositor alberiqueny era pianista i d’ella rebé les primeres lliçons d’eixe instrument. Son pare era tenor amateur. Son tio Modesto Perales va ser director de la banda d’Alberic. Una família que feia bona la dita “Som fills d’una terra que sona”. I tant, com deia fa uns quants dies el periodiste Vicent Palasí, en Levante-EMV.
En les converses, la iaia cita al seu net les principals obres compostes per Magenti, entre elles, a més la citada, Estampas Mediterráneas, li menciona El amor està en peligro, El ruiseñor de la huerta, la cotorra del mercat, La portuguesina o Las chicas del Music-Hall. També apareixen figures importants d’Alberic, com Antonio Lloret, Rafael Comenge i Francesc Badenes Dalmau
En el llibre Descobrint Magenti, Amparo Giménez i Manuel Olmos tenen la virtut, a més de descriure molt pedagògicament la història de Leopoldo Magenti, fusionar la realitat històrica i la ficció i de retratar llocs molt representatius d’Alberic, com el carrer Sant Llorenç, la plaça Magenti, el Musical, la Glorieta, l’estació del trenet, que es deia aleshores, el Camí del Calvari, l’Ermita de Santa Bàrbara, el Silló de la Reina, la urbanització de Sant Cristòfol i altres. I com no podia ser d’altra manera, la Muntanyeta, en l’excursió que iaia i net fan a eixe lloc tan emblemàtic d’eixe poble. I, òbviament, no podia faltar les referències a la Mona de Pasqua i de tot l’any, icona d’Alberic. El relat s’acaba en el començament del curs escolar, amb el compromís del mestre i els escolars del grup de Nelet de muntar una obra de teatre sobre l’admirat Leopoldo Magenti.
També és un relat on, com també en moltes altres obres de Reclam, s’empra un model lingüístic valencià aperturiste, entenedor i normatiu, que posa en valor moltes paraules, formes, expressions o construccions genuïnes o usuals en la parla valenciana, admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com este, tindre, vindre, vore, vos (“vos podem acompanyar”) i molts altres exemples.
En definitiva, Descobrint Magenti ens parla de Leopoldo Magenti, a partir d’un velll llibre deixat oblidat en una cambra, que representa una història apassionant. La curiositat d’un xiquet. Nelet portarà la seua iaia Empar a revelar-li la figura d’un dels músics valencians més destacats del segle XX i una vertadera institució per al poble d’Alberic, com és Leopoldo Magenti.
A través dels records d’una antiga deixebla, Nelet descobrirà també la història d’Alberic i la del pianista, crític musical, compositor i professor que va deixar una empremta inesborrable en la València musical, sempre amb la passió artística com a guia d’una vida fascinant.
Nota biogràfica
Leopold Magenti i Chelvi (Alberic, 25 d’agost de 1894 – València, 22 de juliol de 1969) va ser un compositor valencià.
La facilitat de Magenti en la interpretació pianística, sumada a la seua creativitat, van fer possible que debutara a molt curta edat com a compositor de l’obra per a banda La muntanyeta d’Alberic, també coneguda com a Alberic.
Estudià a València amb Juan Cortés, a Madrid amb Joaquín Turina i a París amb Joaquim Nin. Realitzà, des dels 21 anys, importants gires per Europa, acompanyant solistes de la talla de Gaspar Cassadó, Costa i Andrés Segovia. Com a pianista solista destacà en la interpretació de l’obra de Frédéric Chopin i Isaac Albéniz.
El seu propòsit era convertir-se en pianista, instrument en què havia demostrat les seues condicions de virtuós, però desgraciadament una lesió al canell dret li ho va impedir. Com a cronista musical va treballar a La Voz Valenciana. La seua crítica es va centrar en tres aspectes bàsics: els concerts organitzats per la Societat Filharmònica, el concerts als Jardins del Real i el Certamen de Bandes Civils de la Fira de Juliol.
L’any 1924 estrenà la seua primera obra lírica, El amor está en peligro. En aquesta etapa de la seua vida va alternar el seu treball com a telegrafista amb la composició d’obres líriques. Obres com El ruiseñor de la huerta, La labradora i La barbiana foren els seus primers grans èxits com a compositor de sarsuela.
Magenti visqué a Madrid des del 1931 fins a la guerra, quan, junt amb la seua família, tornà a València per a dedicar-se a l’ensenyança i a la composició.
Formà una companyia lírica amb la qual va fer gira per diferents ciutats d’Espanya. Va ser catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música de València fins a l’any 1964. L’any 1946 compongué La cotorra del Mercat, revista musical de gran èxit i derivà la seua obra a la música simfònica, tot component, entre altres peces, Estampas Mediterráneas.
En la seua última etapa va compondre també himnes molt populars a València, com l’Himne de la Coronació de la Mare de Déu del Puig, l’Himne al Primer Marqués del Túria, i l’Himne a l’Artista Faller.
El 22 de juliol de 1969 va morir a l’edat de 74 anys.
Amparo Giménez Ortiz és mestra i amb estudis de Psicologia. Mestra de valencià i titulada en Lingüística Valenciana. Estudis de francés i anglés en les EOI. Ha exercit la seua labor docent a Alberic, Tous i a El Puerto de Tazacorte a l’illa de La Palma
Titulada també en Innovació tecnològica administrativa per a centres i alumnat. Programa ÍTACA.
Ha exercit nombrosos càrrecs relacionats amb l’educació o amb la cultura, com cap d’estudis i directora del CEIP “Rafael Comenge”. Ponent al CEFIRE de València en temes de conducta pro social i mediació. Formació en l’Ensenyament de Ciències Naturals al Cicle de Secundària.
Primer reconeixement a la labor docent concedida per Director Territorial Ismael Martínez. Curs 2011-2012
La seua labor com a activista cultural fa que siga una autèntica alma mater de les activitats culturals i educatives d’Alberic
Forma part del Consell Assessor de Cultura de l’Ajuntament d’Alberic, del Jurat Premis Literaris Ajuntament d’Alberic i de Tous. col·laboradora habitual a Alberic Informa i BIM d’Alberic. També és membre del Comité organitzador municipal de l’Assemblea d’Història de la Ribera.
Ha sigut coautora de diferents libres o relats com
“Guia d’Alberic”. Coautora 2015. “Collita del 52”. Coautora. 2017. “A D. Rafael, un hombre fascinante”. Coautora. 2021. “El millor d’Alberic. Premis d’Octubre d’Alberic”. Coautora. 2024. “Descobrint Magenti”. Coautora 2025.
Prologista de “L’anell de l’Almogàver” d’Artur Richart. 2021 i “La mona d’Alberic”d’Alfons Alborch. 2023.
Transcripció de “El Roder”. Cotranscriptora.
Poemes III concurs de poesia Alfara del Patriarca. 2024. Finalista.
Poemes I Concurs exprés de poesia de Massamagrell. 2025. Finalista.
Premi 9 d’Octubre de Cultura d’Alberic 2025.
Manuel Olmos Gil (València, 1982) és Doctor en Història i Ciències de la Música, mestre, compositor i pianista. Compagina la seua tasca docent al col·legi Maristes de València amb la investigació i la promoció musical. La recuperació de la vida i l’obra del músic Leopoldo Magenti i la composició de diferents musicals i obres corals són algunes de les seues aportacions més destacables. Ha col·laborat en la Real Academia de Historia en l’elaboració del Diccionario Biográfico Español. És fundador i director de l’Acadèmia d’Arts Educartis València i director coral dels cors Stringendo i Staccato de la Schola Cantorum Marista de València. Ha col·laborat a la universitat VIU com a director de TFM. Recentment ha publicat la seua primera novel·la:
_Panis angelicus. L’enigma del Calze. Una de les novetats editorials de la temporada.
