Investigadors de l’Institut de Recerca Sanitària i Biomèdica d’Alacant (ISABIAL) i de la Universidad Miguel Hernández d’Elx (UMH) han aplicat per primera vegada un anàlisi molecular de cèl·lula única en sang per a estudiar la malaltia de Huntington, amb l’objectiu de trobar biomarcadors que permeten seguir la seua evolució d’una manera mínimament invasiva.
Esta tècnica, basada en la seqüenciació d’ARN de cèl·lula única, permeta analitzar una a una les cèl·lules sanguínies per a identificar alteracions moleculars associades a la malaltia. Segons ha informat la Conselleria de Sanitat, estes modificacions poden resultar difícils de detectar amb mètodes d’anàlisi convencionals, que treballen amb mostres més barrejades.
L’estudi s’ha publicat en la revista científica ‘Scientific Reports‘ i és fruit de la col·laboració entre ISABIAL i l’Institut d’Investigació, Desenvolupament i Innovació en Biotecnologia Sanitària d’Elx (IDiBE UMH). Segons expliquen els autors, esta estratègia permet manejar la gran complexitat cel·lular de la sang, que sol ocultar els rastres d’esta patologia neurodegenerativa.
Gràcies a este enfocament, la recerca obri una nova via per a avançar en la busca de biomarcadors sanguinis de la malaltia de Huntington. A llarg termini, estos indicadors podrien contribuir a monitorar el curs de la malaltia i avaluar el dany de manera repetida, sense procediments invasius per als pacients.
Què és la malaltia de Huntington
La malaltia de Huntington és un trastorn hereditari, altament incapacitant i letal. Les persones que la patixen desenvolupen moviments involuntaris, postures corporals anormals i un deteriorament mental progressiu que desemboca finalment en la mort.
Esta patologia la provoca una mutació en el gen que produïx la proteïna ‘huntingtina’. Quan este gen està alterat, la proteïna es torna tòxica per a les neurones i desencadena un dany cerebral progressiu. Açò es traduïx en símptomes motors, cognitius i emocionals cada vegada més greus.
El investigador principal del grup en genètica, epigenètica i transcripció en neuropatologies d’ISABIAL i líder del treball, Luis Miguel Valor, ha assenyalat que, ‘mentres es treballa en el descobriment d’una teràpia efectiva, les persones portadores d’esta mutació necessiten ferramentes específiques per a avaluar el seu estat real, predir l’aparició dels símptomes i mesurar la progressió del deteriorament’.
Valor ha recordat que l’anàlisi de sang és un dels mètodes de cribratge i monitorització més adequats, ja que és mínimament invasiu i es pot repetir amb facilitat. No obstant això, ha remarcat que la identificació de biomarcadors específics en sang presenta grans reptes.
D’una banda, les variacions naturals entre persones, com ara l’edat, l’estil de vida o les interaccions genètiques, enmascaren les alteracions subtils que produïx la malaltia. D’altra banda, la sang conté molts tipus de cèl·lules diferents i la senyal molecular de la patologia pot quedar diluïda quan s’analitza la mostra com un conjunt.
Un model en ratolins confirma el dany cerebral
Per a superar part d’estos obstacles, l’equip ha utilitzat models de ratolí amb malaltia de Huntington. L’objectiu era comprovar si les alteracions moleculars detectades en la sang reflectixen amb fidelitat el dany cerebral.
Els resultats han mostrat una connexió rellevant entre els canvis en sang i l’afectació neurològica. Els ratolins amb pitjor coordinació motora presentaven una alta activitat del gen Irf7, relacionat amb la resposta immunitària i la inflamació de l’organisme.
Esta observació suggerix que l’activació d’Irf7 podria estar vinculada al progrés del dany en el sistema nerviós. Per tant, este gen es convertix en un candidat d’interés com a possible biomarcador, encara que seran necessaris més estudis per a confirmar-ho en humans.
A més del mateix Luis Miguel Valor, en l’estudi han participat Paula Martín, investigadora de la Universidad de Navarra i del Centro de Investigación Biomédica en Red de Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición (CIBEROBN), organisme que depén de l’Institut de Salut Carlos III. També han col·laborat les investigadores d’ISABIAL Samanta Ortuño i Silvia Martí, i el científic de l’IDiBE UMH Juan Gallego.
Esta recerca s’ha pogut dur a terme gràcies al suport econòmic de diverses institucions públiques d’àmbit autonòmic, estatal i europeu. En concret, ha comptat amb finançament de l’Institut de Salut Carlos III i del Fons Europeu de Desenvolupament Regional, així com de programes del Ministeri de Ciència i Innovació vinculats als fons NextGenerationEU.
