Vius en una gran ciutat i passes molta calor per les nits? T’expliquem el perquè

 

Les ciutats tenen tendència a tindre unes temperatures més elevades que les zones menys urbanitzades, especialment durant la nit. Esta diferència de temperatura és el que s’anomena efecte ‘illa de calor‘. Els edificis i carrers alteren la temperatura, la radiació solar, la humitat i els materials de construcció tenen unes propietats que absorbixen i emmagatzemen la calor que posteriorment, durant la nit, es va alliberant en l’atmosfera.

 

Diferència de fins a 10ºC superiors entre el centre i les afores

La temperatura de l’aire en les grans ciutats poden ser de 3 a 8 ºC més elevades que les dels seus entorns rurals. La zona més calenta acostuma a situar-se en el centre del nucli urbà, però la meteorologia, l’orografia o les característiques de l’entramat urbà poden desplaçar este nucli càlid de l’illa de calor.

 

La distribució i alçada dels edificis, factor important

La forma en què es disposen els edificis afecta directament a la calor que els materials han anat absorbint del sol durant les hores del dia. L’alçada dels edificis també afecta directament i fa de ‘tap’ de manera que a la calor li costa més ‘escapar’ creant un nou fenomen que se suma a l’illa de calor urbana. Per tant, les grans ciutats són els entorns amb major probabilitat d’ocurrència d’este altre fenomen conegut en anglès com a ‘Sky View Factor‘, que és el factor de la proporció de cel visible des d’un carrer.

 

Greus problemes per a les ciutats a llarg termini

La formació d’illes de calor urbanes té diferents efectes en la ciutat, en el consum de recursos, en la salut dels habitants i en el conjunt de l’ecosistema urbà. En ser un fenomen de distribució irregular i heterogeni tant en l’espai com en el temps, és fa difícil definir exactament quina és la magnitud d’estos impactes, i en alguns casos fins i tot establir una relació directa amb el fenomen.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Pérez Llorca enaltix el talent de Generació Espontània en la UPV com a motor del futur tecnològic

Cotxes de Fórmula 1, coets i càpsules d'alta velocitat són alguns dels projectes de Generació Espontània de la UPV, que Pérez Llorca ha posat com a model de talent, formació pràctica i connexió amb el teixit empresarial.

Alacant aprova una ajuda de 300 euros per naixement o adopció des de 2026

L'Ajuntament d'Alacant aprova una ajuda de 300 euros per cada fill nascut o adoptat en 2026, duplicant el pressupost total i donant prioritat a les sol·licituds pendents de 2025.

Les víctimes de la DANA confien que Mazón diga la veritat davant la jutgessa

Les víctimes mortals de la DANA del 29 d'octubre confien que Carlos Mazón, citat com a testimoni per la jutgessa de Catarroja, diga tota la veritat i aporte llum sobre la gestió de la tragèdia.

Un home ferit d’un tret en el coll després d’una discussió en un barri d’Alacant

La Policia Nacional investiga un tiroteig en el barri Verge del Carmen d'Alacant en el qual un home resulta ferit en el coll durant una discussió, possiblement d'origen familiar.

Dos guàrdies civils reanimen a un veí amb RCP i un desfibril·lador a Alfafar

Dos guàrdies civils de la caserna d'Alfafar reanimen a un veí que va patir un infart a l'eixida del poliesportiu gràcies a les maniobres de RCP i a l'ús d'un desfibril·lador.

Alvise defén davant el Parlament Europeu mantindre la seua immunitat enfront de la causa del Suprem

La comissió d'Assumptes Jurídics del Parlament Europeu ha escoltat a Luis 'Alvise' Pérez abans de decidir si demana retirar la seua immunitat per una investigació del Tribunal Suprem per assetjament a una fiscal de delictes d'odi.

Alemanya vincula a un detingut a Elda i a una dona en Rheine amb un suposat espionatge per a Rússia

La Fiscalia alemanya atribuïx a un ucraïnés detingut a Elda i a una romanesa arrestada en Rheine labors de seguiment contra una persona vinculada a l'enviament de drons a Ucraïna.

El sector aeroespacial valencià es reforça amb un pla estratègic fins a 2030

El sector aeroespacial valencià, amb un creixement pròxim al 50% en el numere d'empreses i una facturacion anual de 735 milions, es recolza en un pla estrategico fins a 2030 per a guanyar posicion internacional. El full de ruta es basara en innovacion, sostenibilitat i colaboracion publique-privada, encara que fins i tot no té pressupost ni terminis tancats.