Puig defensa davant el sector de la construcció habitatges assequibles i sostenibles

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha defensat en l’III Congrés Nacional d’Habitatge que se celebra aquest dimecres 21 de setembre a València la “conjunció d’interessos” entre sector públic i privat. Ha advocat per un acord per a agilitar “la capacitat de construir i al mateix temps de rehabilitar i fer-ho d’una manera sostenible perquè és evident que necessitem uns habitatges adaptats a l’emergència climàtica i també l’emergència social”.

En el congrés, organitzat per l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCEspaña), ha apostat per un habitatge “més assequible” i eficient energèticament així com el suport de la Generalitat al sector per a aconseguir aquesta eficiència energètica i la descarbonització dels processos constructius.

Referent a això, el president ha assenyalat com a objectiu del Consell aconseguir que edificis i barris “ens ajuden davant la dependència energètica” i ha advocat per instal·lar renovables en cada edifici”, tant públic com privat. El debat sobre els preus dels habitatges és també de candent actualitat, tant en la compravenda com en el lloguer, amb dades com els que ahir feia públics la plataforma digital Idealista sobre arrendament.

També ha ressaltat la necessitat d’impulsar el sector de la construcció com a “motor d’ocupació, riquesa i sostenibilitat”. I ha incidit en la importància de llançar un missatge que genere també il·lusió en el mercat de treball perquè “és un sector que està patint també problemes en el mercat de treball, de falta de treballadors. Nosaltres apostem per la Formació Professional, per millorar aqueixa aliança amb el sector de la construcció”.

De la mateixa manera, el cap del Consell ha advocat per la digitalització a través de la tecnologia BIM; la transferència de coneixement des de la universitat o els instituts tecnològics, per a treballar nous materials o processos; la implementació de nous itineraris formatius per a revertir la falta de mà d’obra; i la compra pública d’innovació, des de l’Agència Valenciana de la Innovació.

Ximo Puig ha assegurat que la Comunitat Valenciana ha sigut una “terra líder” en el sector de la construcció, i ha apostat per liderar ara “la transició cap a un nou paradigma”. En aquest sentit, ha mostrat el compromís de la Generalitat per ser una “aliat facilitador”, i agilitar iniciatives que beneficien a aquest sector.

Iniciatives en matèria d’habitatge

En el transcurs de l’acte, el president s’ha referit a l’oportunitat que suposen els fons europeus i ha recordat que la Comunitat Valenciana ha sigut una de les primeres a posar en marxa el Pla de Recuperació Transformació i Resiliència, amb més de 200 milions, dels quals 124 milions s’han destinat a rehabilitació en entorns construïts, 54 milions a construcció d’habitatges en lloguer social en sòl autonòmic, i altres 51 per a rehabilitació d’edificis públics.

A més, s’ha referit al Pla Habitatge 2022-25, que contempla més de 240 milions, i a l’execució de noves línies com el Pla Conviure, Recuperem Llars i el Pla Irta.

Finalment, ha valorat la designació de la Comunitat Valenciana com a Regió Europea Innovadora en Edificació, i ha assegurat que es tracta del reconeixement a un “ecosistema públic-privat que avança en bones pràctiques”.

La Comunitat lidera la compravenda d’habitatges per cada 100.000 habitants

Precisament aquest dimecres, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha donat a conéixer les dades de transmissió patrimonial i compravenda d’habitatges d’aquest juliol passat. La Comunitat Valenciana és la tercera darrere d’Andalusia i Catalunya quant a finques transmeses inscrites en els registres i compravendes d’habitatges registrats. A més encapçala el nombre d’habitatges venuts per cada 100.000 habitants, amb 205 transaccions.

En total es van registrar 177.692 transmissions de finques, de les quals 25.152 van ser a la regió valenciana, amb un descens interanual del 0,2%. Respecte als habitatges, les compravendes a Espanya van ser 53.720, d’elles 8.271 en la Comunitat.

‘La fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig’, ‘no es pot fugir de la reforma fiscal’

El president de la Generalitat ha respost categòric sobre el debat que van generar ahir les paraules del ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, en una entrevista en Onda Cero, sobre la recentralització fiscal. Un dia després que el president d’Andalusia, Juanma Moreno, anunciara que eliminaria l’Impost sobre el Patrimoni per a “competir” amb la Comunitat de Madrid i atraure talent. Les paraules del titular del Govern han generat reaccions de rebuig categòric en la presidenta madrilenya.

Ximo Puig ha expressat obertament que “la fiscalitat no pot ser permanentment un mercadeig” i que “no es pot fugir de la reforma fiscal”. Demana una reflexió profunda concorde a la Constitució per a “que paguen aquelles persones que tenen més capacitat i que siga realment progressiva la fiscalitat”.

Considera que “hi ha molts forats” i impostos que s’han de revisar “des de l’impost de Societats fins a l’impost de Patrimoni”. Però també assenyala que en parlar de fiscalitats de Comunitats Autònomes “partim de situacions ben diferents” que requereixen “aplicar fórmules que generen major equitat”.

Puig eludeix la recentralització i parla d’“harmonitzar” en alguns àmbits. “Jo crec que hi ha impostos que tenen una derivada local important i ací sí que pot haver-hi una corresponsabilitat fiscal. Hi ha uns altres que tenen altres circumstàncies que faciliten la deslocació i que no és clar que poden ser eficaces”. És conscient que cal prendre decisions a curt termini sobre fiscalitat però demana no “oblidar” de nou la reforma fiscal.

Últimes notícies

Arcadi España reclama deixar la crispació per a pactar un finançament autonòmic històric

El ministre d’Hisenda, Arcadi España, insta els partits a aparcar la crispació i negociar al Congrés el nou model de finançament autonòmic, que qualifica d’oportunitat històrica, clau per a territoris com la Comunitat Valenciana i Múrcia.

Jeff Jones dirigirà la nova empresa conjunta de Ford i Geely a Almussafes

Ford ha designat Jeff Jones, directiu amb 30 anys d’experiència, com a president de la futura empresa conjunta Ford-Geely que operarà des de la planta d’Almussafes a partir de 2027.

La Comunitat Valenciana rep molts fons per a lectura però cau al fons del PISA

La Comunitat Valenciana és una de les autonomies que més diners rep per a reforçar la comprensió lectora i les matemàtiques, però ha registrat una forta caiguda en els resultats de PISA 2025, tant en lectura com en competència matemàtica.

Una fallada en la xarxa informàtica paralitza durant una hora diversos centres de salut

Una incidència en la connexió de la xarxa informàtica ha deixat durant quasi una hora sense servici diversos centres de salut dependents de la Conselleria de Sanitat. El tall ha afectat aplicacions clau com GVASalut i el sistema de gestió sanitària Abucasis, encara que la comunicació ja s’ha restablit.

Baldoví dona per fet que serà candidat de Compromís a la Generalitat

Joan Baldoví dona per fet que serà el candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat com a síndic del grup a Les Corts, i preveu una ratificació interna prompte. El dirigent critica Juanfran Pérez Llorca i rebutja unes primàries obertes amb Podem perquè defensa que la realitat valenciana és distinta.

La Universitat de València inicia el curs amb 50.000 estudiants i quasi totes les places cobertes

La Universitat de València ha arrancat el curs 2026-2027 amb quasi totes les 9.019 places de nou ingrés cobertes i una previsió global de 50.000 estudiants, inclosa la mobilitat internacional.

El PSOE reclama al Suprem que agilite el recurs contra l’absolució de Camps

El PSOE ha demanat al Tribunal Suprem que done un impuls processal al recurs presentat contra la sentència que va absoldre Francisco Camps en l’últim serrell del cas Gürtel, després de més de díhuit mesos sense resolució sobre l’admissió.

El macrojudici per Grand Coral arranca amb acords de conformitat de diversos acusats

El judici per l’operació Grand Coral a Mèxic, que hauria causat un perjuí de 750 milions, ha arrancat amb acords de conformitat de diversos acusats, entre ells l’exconseller delegat de Banco de Valencia i els principals promotors del projecte.