Cal ‘desencorsetar’ la nostra llengua

Una lectora prou enterada de les coses del valencià m’anima a reconéixer que tenim una normativa que encorseta la llengua escrita i parlada “formalment”, “com manen els cànons de la normativa consolidada, que diries tu”. Jo, convençut d’això, ho reconec.

Este idioma el teníem (i encara tenim) normativament molt encorsetat. No podíem escriure ni dir de manera formal l’article neutre lo ni donat que, ni degut a, ni baix de. Calia escriure locucions alternatives com ja que/atés que, a causa de i davall de/sota i altres locucions o expressions usuals i normatives també. Sobre les alternatives a l’article neutre lo, les comentarem més avall. Tampoc podíem apuntar de manera escrita ni dir “formalment” que “volem dinar paella”, “berenar dos valencianes” ni “sopar dos ous caiguts” amb un poquet de pa. Només podíem passar un examen de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià i d’altres controls lingüístics si parlant de menjades, escrivíem, o déiem en l’exercici oral, que “per a dinar volem menjar paella”, “per a berenar voldré menjar dos valencianes” i ‘per a sopar menjaràs dos ous caiguts”. Tampoc podíem “almorzar un entrepà de formatge i pernil’. En este cas, ni almorzar podíem. Havíem d’esmorzar només. La frase impol·luta era, i per als “selectes” encara ho és, “Per a esmorzar menjarem un entrepà de pernil i formatge”. I ni pensar-ho es podia escriure o contar formalment que anàvem a la peluqueria o que veníem de parlar amb la metja del poble. Ni que havíem de penjar un quadro. Segons l’ortodòxia lingüística, només anem a la perruqueria, parlem amb la metgessa o la metge i pengem un quadre.

L’estigmatització del lo i la seua exclusió de la “normativa consolidada”, que diu l’integrisme, és un exemple clar d’encorsetament normatiu, que no admet massa eixamples en la vestimenta “reglamentària”. En l’article “Pugem el ‘lo’ neutre al cel normatiu”, publicat en València Diari (11-12-24), ja tractàrem l’anomalia que ha representat i representa l’amputació d’eixe lo del valencià escrit i oral “formal”. Sobre la necessitat de deixar de demonitzar del tot el lo neutre i de la inseguretat i la falta de bona comunicació que provoca evitar-lo, prosseguirem parlant-ne en columnetes posteriors.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha registrat en el Diccionari normatiu valencià, com li correspon perquè és la institució normativa del valencià, totes estes paraules i expressions citades, que tenien, i per a l’elitisme encara tenen, l’estigma de castellanismes, barbarismes o altres rebaixos per a ser usuals en els nostres escrits. Eixes i centenars més.

Però l’encorsetament el seguim tenint en l’exclusió de moltes construccions, paraules, expressions i formes usuals en la parla valenciana i en altres variants d’esta. Un exemple d’això és l’omissió normativa de la preposició a davant de complement directe en frases com “La dona que ha denunciat Carlota és de Dénia”, o “El xic que busca Andrea és arquitecte”. No sabem qui ha denunciat a qui, ni qui busca a qui. Si Carlota és la denunciant, la frase és entenedora, però si és la denunciada, la frase normativament és correcta, però confon i no és comprensible. Igual ocorre amb l’altra frase. Si Andrea és la que busca, l’oració és entenedora, però si és la buscada, la frase és normativa, però no comunica amb precisió què vol dir.

Fixem-nos en este llarg fragment, llegit fa pocs dies: “Irene Urdangarin ha enganyat tota Espanya, també la infanta i el seu pare”. Eixa xica enganya també (a) sa mare i (a) son pare o els tres enganyen (a) Espanya? Són exemples de quan el dogma val més que la claredat i la comunicació.

No és gens rebedor que la a davant de complement directe no s’accepte sempre que faça falta. Eixa exclusió de la a és demostrativa de l’encorsetament i del caràcter dogmàtic d’alguns aspectes de la normativa, que cal desencorsetar i alliberar de lligasses innecessàries.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Morant acusa a Azcón de masclisme pel seu comentari sobre Montero i Alegria

Diana Morant acusa a Jorge Azcón d'evidenciar el masclisme que, al seu juí, persistix en el PP després de comparar físicament a Pilar Alegría i María Jesús Montero, i vincula este tipus de discursos amb el retrocés en igualtat i la violència de gènere.

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons destinats a la investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta ferma del Govern i col·laboració total amb la justícia.

Tercer dia de busca de l’home desaparegut en un llogaret de Requena

L'operatiu per a localitzar a l'home desaparegut en el llogaret de Casas del Riu, a Requena, continua actiu per tercer dia amb reforços de Castella-la Manxa i ampli desplegament d'efectius.

Diana Morant qualifica d’intolerable el veto a les dones en una confraria de Sagunt

Diana Morant considera intolerable el rebuig d'una confraria de Sagunt a la participació de dones i defén que la Setmana Santa ha d'incorporar plenament la seua presència.

Morant veu molt apropiat que la jutgessa de la dana cite a Mazón com a testimoni

Diana Morant considera clau la declaració de Carlos Mazón en la causa penal sobre la gestió de la dana i reclama a l'actual president que ho aparte i li retire l'escó.

Diana Morant agraïx el treball de María Jesús Montero en Hisenda i li desitja sort en el seu salt a Andalusia

Diana Morant reconeix la gestió de María Jesús Montero al capdavant d'Hisenda, subratlla el seu paper en diverses crisis i li desitja sort com a candidata del PSOE en les eleccions andaluses.

Morant garantix una resposta contundent davant qualsevol malversació en el CNIO

Diana Morant assegura que qualsevol malversació de fons d'investigació contra el càncer en el CNIO tindrà una resposta contundent del Govern i reivindica la col·laboració amb la justícia per a aclarir les irregularitats.

Morant acusa a Azcón de masclisme pel seu comentari sobre María Jesús Montero

Diana Morant afirma que el comentari de Jorge Azcón sobre el físic de Pilar Alegría i María Jesús Montero reflectix el masclisme encara present en el PP i el vincula amb el qüestionament de la violència de gènere.