José Luis Ábalos, exministre de Transports i exdirigente socialista, afronta esta setmana la seua primera declaració davant el Tribunal Suprem
José Luis Ábalos, exministre de Transports i exdirigente socialista, afronta esta setmana la seua primera declaració davant el Tribunal Suprem després de cinc mesos a la presó preventiva. Arriba el seu torn per a respondre a les acusacions de corrupció per les quals la Fiscalia reclama 24 anys de presó, centrades en presumptes tripijocs en contractes de màscares adjudicats per organismes dependents del seu ministeri a canvi de comissions.
En esta fase del juí prenen la paraula els principals acusats: el propi Ábalos, el seu exasesor ministerial Koldo García i el comisionista Víctor de Aldama. L’acusació sosté que els tres es van concertar per a dirigir adjudicacions de contractes de màscares a determinades empreses, obtenint beneficis econòmics irregulars. La seua compareixença davant el tribunal està prevista per al dimecres, quan hauran d’oferir la seua versió directa sobre els fets que fins ara s’han reconstruït a través de documents i testimonis.
Abans que els acusats declaren, una desena d’agents exposa les claus de la investigació
Abans que els acusats declaren, està previst que una desena d’agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil exposen davant el Suprem les principals claus de la investigació. Amb la seua intervenció, la Sala busca ordenar la ingent documentació recopilada, aclarir el flux de diners sospitosos i detallar les connexions entre els diferents protagonistes del cas, abans d’escoltar les explicacions de cada un d’ells.
Ábalos intenta sacsejar-se les acusacions de corrupció
Després de deu sessions assegut després dels seus advocats, en les quals els somriures inicials han deixat passe a un gest més seriós i contingut, Ábalos es disposa a donar la seua versió davant els magistrats. En la seua declaració intentarà desmuntar la tesi de la Fiscalia, que li atribuïx un tracte de favor a l’empresari Víctor de Aldama a canvi de mossegades i la col·locació de diverses dones vinculades a ell en empreses públiques, aprofitant la seua posició al capdavant del ministeri.
Serà la primera vegada, des que es va decretar el seu ingrés a la presó provisional, que s’escolte completa i públicament la seua versió en seu judicial. Quan va comparéixer davant el jutge instructor ja va negar qualsevol irregularitat en la compra de màscares, operació que va assegurar haver delegat en el seu subsecretari. També va rebutjar haver mediat per a la contractació de la seua exparella Jéssica Rodríguez o de Claudia Montes en entitats públiques, una qüestió que previsiblement tornarà al centre de l’interrogatori.
A més de defendre que els seus ingressos i el seu patrimoni s’ajusten a la legalitat, l’exministre haurà d’aclarir davant el tribunal alguns dels elements concrets que la Fiscalia presenta com a indicis de corrupció. Entre ells figuren el presumpte pagament, per part de la trama, del pis on va residir la seua exparella a Madrid i el lloguer d’un xalet a Cadis. Els dos conceptes s’inclouen entre les suposades mossegades que el Ministeri Públic li atribuïx vinculades a l’activitat empresarial de De Aldama.
La presència d’este empresari en la seu del ministeri quan Ábalos el dirigia, així com els seus contactes reiterats amb Koldo García i altres càrrecs de l’Administració, ja han sigut descrits per diferents testimonis durant el juí. Ara el tribunal espera que l’exministre done explicacions detallades sobre l’objectiu d’eixes visites, la naturalesa de la seua relació amb De Aldama i l’abast real de les gestions que se li atribuïxen.
El paper de Koldo García en la trama
Si Ábalos ha mantingut un perfil més reservat a la sala, la seua exasesor Koldo García s’ha mostrat molt més actiu al llarg de les sessions. Ha seguit amb atenció les declaracions dels testimonis i ha fet arribar constants precisions a la seua advocada, la qual cosa revela la seua implicació en l’estratègia de defensa. El dimecres també defendrà la seua innocència, insistint que mai va cometre cap delicte i que les seues actuacions s’enquadren en les seues funcions polítiques i orgàniques.
En el seu interrogatori està previst que s’aborden de nou les expressions en clau que, segons la Guàrdia Civil, utilitzava en converses amb la seua exparella. Els investigadors interpreten termes com a ‘xistorres’, ‘sols’ i ‘encisams’ com a referències encobertes a bitllets de 500, 200 i 100 euros. Estes converses han sigut posades sota la lupa perquè, segons el parer de l’UCO, apunten a un maneig freqüent de diners en efectiu la procedència i el destí del qual són objecte de sospita.
La Fiscalia sol·licita per a García una pena de 19 anys i mig de presó. Haurà de donar explicacions sobre el volum d’efectiu que movia, que el seu defensa atribuïx al reembossament per part del partit de gastos que ell avançava. Segons esta versió, els diners no sols estaria relacionat amb activitats de l’exministre, sinó també amb la pròpia Secretaria d’Organització, la qual cosa introduïx un debat sobre els mecanismes habituals de finançament intern i la gestió de gastos polítics.
En el juí s’ha presentat a García com una figura molt pròxima al ministre, fins al punt de ser descrit com la seua ombra i com l’intermediari que traslladava la seua voluntat a altres càrrecs. L’encreuament de missatges amb l’empresari De Aldama i amb nombrosos alts responsables de l’Administració s’ha convertit en una peça central per a tractar de delimitar si actuava per compte propi, seguint instruccions o aprofitant la seua proximitat al poder.
Atenuant de confessió i col·laboració en el cas
A diferència de Ábalos i García, l’empresari Víctor de Aldama s’enfronta al tram final del juí amb una estratègia centrada en reforçar la seua col·laboració amb la Fiscalia. Està previst que siga el primer a declarar entre els acusats, amb la intenció d’apuntalar l’atenuant de confessió que ja se l’ha reconegut. El Ministeri Públic demana per a ell 7 anys de presó i destaca com a ‘veraces i rellevants’ les proves que ha aportat sobre el funcionament de la trama.
L’UCO ho assenyala com el ‘nexe corruptor’ de l’entramat, en considerar que va actuar com a intermediari clau entre els interessos privats i els responsables polítics implicats. De Aldama va començar a col·laborar amb la justícia quan estava a la presó preventiva per un frau milionari en el sector dels hidrocarburs, una causa que continua oberta en l’Audiència Nacional i que ha marcat la seua situació processal.
Gràcies a eixa col·laboració, l’empresari va obtindre la llibertat provisional i una petició de condemna més baixa que la dels altres acusats en este juí. No obstant això, reclama un major benefici penal i subratlla que el seu paper ha sigut decisiu per a impulsar i ampliar la investigació. Este argument serà previsiblement un dels eixos de la seua declaració, en la qual tractarà de presentar la seua cooperació com a essencial per a esclarir els fets.
Eixa posició ho ha col·locat en el punt de mira de les defenses de Ábalos i García, que qüestionen obertament la seua credibilitat. Des de l’inici del procés han tractat de desacreditar el seu testimoniatge, en considerar que busca millorar la seua situació judicial a costa de carregar la responsabilitat sobre els altres acusats. En documents processals, la defensa de García va arribar a qualificar-ho de ‘ornitorrinc processal’, mentres que la de Ábalos ho va definir com ‘acusat sobrevingut’, en al·lusió a la forma en què s’ha anat configurant el seu paper en la causa.
