Quasi nou de cada deu abusos sexuals contra la infància en la Comunitat Valenciana els comet algú conegut per la víctima, i en un 35% dels casos l’agressor pertany a l’entorn familiar. La conclusió forma part d’una anàlisi de Save the Children basat en 88 sentències amb 118 víctimes dictades entre 2019 i 2024, que dibuixa un problema molt estés i en gran manera ocult. La proximitat facilita l’accés de l’agressor i prolonga el silenci per por, dependència o culpa.
L’organització advertix que els xiquets, xiquetes i adolescents s’enfronten a processos llargs que reobrin ferides i dificulten la recuperació. Reclama ampliar la justícia especialitzada en violència contra la infància en tot el territori: malgrat el Reial decret 422/2025, que crea les primeres seccions específiques a Barcelona, Madrid i Màlaga, no es preveu cap en la Comunitat Valenciana. També demana aclarir competències amb jutjats de família i de violència contra la dona i menors, i crear fiscalies i equips tècnics multidisciplinaris, com a marca la LOPIVI.
Víctimes, edats i entorn
Segons l’estudi, el 65% de les víctimes són xiquetes o adolescents i l’edat més freqüent d’inici dels abusos se situa entre els 11 i els 12 anys. És una franja en la qual la dependència de l’agressor i la por de trencar vincles o patir represàlies dificulten demanar ajuda, mentres que l’entorn pot tardar a detectar senyals. En quasi 9 de cada 10 casos l’agressor és conegut; només en el 14% no hi ha relació prèvia, i la majoria de perpetradors són hòmens. La proximitat facilita l’accés, la manipulació i el silenci.
Processos i models de protecció
L’anàlisi constata que el 41% dels procediments s’allarga més de tres anys i en un 6% supera els cinc. Eixa dilació obliga les víctimes a reviure els fets en diferents fases i entorns, amb el desgast emocional que comporta i el risc que el seu testimoniatge es deteriore pel pas del temps. Encara que la prova preconstituida —la gravació del testimoniatge per a evitar que es repetisca en el juí— s’esmenta en el 23% dels casos, el seu ús continua sent insuficient per a reduir la revictimització.
Com a referent, Save the Children impulsa la implantació del model Barnahus, cases de la infància on totes les institucions implicades treballen sota un mateix sostre i amb protocols coordinats. L’experiència a Catalunya mostra el seu potencial: prop de 3.000 casos atesos en 2024 i, en el pilot de Tarragona, procediments que es reduïxen de quasi tres anys a poc més d’un, major taxa de condemnes —del 65,9% al 84,5%— i millor experiència per a les víctimes en disminuir les repeticions del testimoniatge. L’entitat defén posar en marxa un pilotatge en la Comunitat Valenciana.
En paral·lel, en 2023 es van registrar 1.090 denúncies per delictes contra la llibertat sexual amb víctimes menors en la Comunitat Valenciana, una xifra que l’organització considera només la punta de l’iceberg: la majoria de casos no arriba a denunciar-se, i quasi la mitat de les denúncies per delictes sexuals a Espanya afecta a xiquets, xiquetes i adolescents, segons el seu director territorial Rodrigo Hernández. Sense una justícia especialitzada i recursos estables, conclou l’entitat, la resposta continuarà sent lenta i fragmentària.
