Espanya no recomanarà la vacuna d’AstraZeneca a les persones majors de 65 anys

 

Este passat dijous, Alemanya anunciava que recomanava no administrar la vacuna d’AstraZeneca als majors de 65 anys. Doncs bé, Espanya, igual que altres països europeus com Suècia o França, tot apunta que farà el mateix a causa de la falta de dades que constaten una eficàcia suficient en este col·lectiu. De fet, està previst que la Comissió de Salut Pública adopte una decisió al respecte, tot i que Sanitat ja va avançar este dimarts que «és molt possible» que s’opte per no recomanar-la en majors de 65 anys.

 

ho va assegurar el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, en la roda de premsa tradicional de cada dilluns per A analitzar la situació de la pandèmia en Espanya. Simón i altres experts consultats per ‘Efe’ creuen que de moment no s’hauria d’administrar la dosi a este col·lectiu.

 

«Encara que l’Agència Europea del Medicament l’haja aprovat a partir dels 18 anys, supose que també en la creació de la fitxa tècnica comptarà amb este aspecte, no és que la vacuna ni molt menys estiga contraindicada, però fins ara l’eficàcia en majors de 65 anys no es pot demostrar», explica el vicepresident de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), Fernando Moraga-Llop, en declaracions a ‘El Periódico’.

 

Per este motiu, l’expert creu que no es pot recomanar fins que hi haja dades estadístiques que constaten la seua eficàcia, com sí que ho han fet les altres vacunes com ara Pfizer/BiNTech i Moderna. «En el seu assaig, Pfizer per exemple no tenia gent major, només un 4%, però almenys els tenia», indica el portaveu de Vacunes de la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (Semfyc). 

 

Segons Aldaz, això no vol dir que la dosi «siga bona o dolenta», només que no hi ha evidència de la seua eficàcia en majors de 65 anys. D’esta manera, la farmacèutica AstraZeneca hauria de plantejar si fa més estudis o assajos al respecte. «Des del punt de vista de la seguretat no creiem que hi haja problema, no hi ha d’haver molta diferència entre una persona de 60 anys i una de 70», assenyala. 

 

Europa preveu tindre prou vacunes per a poc més d’un 45% de la població a finals de juny

Brussel·les preveu tindre suficients vacunes a la primavera per a vacunar un 45,5% de la població a finals de juny. Un portaveu de la Comissió Europea ha reiterat este dimarts que en el primer trimestre de l’any calculen tinrdre uns 106 milions de vacunes i uns 300 milions en el segon trimestre. «Això ens permetria vacunar uns 200 milions de persones», va dir dilluns la negociadora en cap de la CE per als contractes amb les farmacèutiques, Sandra Gallina, avançant estes dades.

 

La Unió Europea té com a objectiu haver vacunat el 70% de la població a finals d’agost i, per tant, hauria d’immunitzar un 25% de la població entre juliol i agost, si es complixen els seus pronòstics. Des de Brussel·les esperen que l‘aprovació d’una tercera vacuna, la de Johnson&Johnson, permeta ampliar encara més la campanya de vacunació a partir de la primavera. Per a esta, només cal una dosi per a conseguir una protecció completa, però encara té pendent rebre l’aval de l’Agència Europea del Medicament.

 

Segons dades de la Comissió Europea, la UE ha rebut 18 milions de vacunes en gener i espera rebre’n 33 milions més al febrer i 55 milions més al març. Per tant, el bloc europeu confia en accelerar la vacunació este mes amb el doble d’entregues per a arribar als 106 milions de dosis en el primer trimestre.

 

De totes maneres, Brussel·les admet que el retard en les entregues inicialment pactades amb AstraZeneca afectarà la campanya de vacunació dels països de la UE fins al març. Dels aproximadament 120 milions de dosis d’AstraZeneca que s’havien de rebre al primer trimestre, només es rebran 40 milions. «L’absència d’estes dosis genera un problema real per als estats membre en el primer trimestre de l’any», reconeixia dilluns la negociadora en cap de la CE per als contractes amb les farmacèutiques, Sandra Gallina.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Detingut a Alacant un fugitiu condemnat a Alemanya a 10 anys per robatoris de cotxes de luxe

Un home de 57 anys buscat per Alemanya ha sigut arrestat a Alacant. Estava condemnat a 10 anys de presó per dirigir una xarxa que robava cotxes d'alta gamma i simulava accidents per a estafar a asseguradores.

Nou detinguts per una onada de robatoris de desfibril·ladors i electrodomèstics a Casinos i altres localitats

La Guàrdia Civil ha detingut a nou persones, entre elles una menor, per una sèrie de robatoris amb força en un centre de dia de Casinos i en naus i comerços de València i Terol, amb un botí valorat en més de 33.700 euros.

Les flames apaguen les minifallas i un any de jocs, riures i somnis infantils a València

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic centrat en l'univers emocional i lúdic de la infància.

Cinc claus de les Falles de València 2026: art per la pau, malestar veïnal i cens en rècord

Les Falles de València de 2026 deixen cinc claus: un poderós missatge artístic per la pau, malestar veïnal creixent, menor tensió política, el plançó de Morrissey i un cens faller en màxims històrics.

València tanca unes Falles històriques amb un clam unànime per la pau i contra les guerres

La Cremà de quasi 770 falles acomiada unes festes marcades pel rècord de cens faller, el debat sobre la gestió d'aglomeracions i un potent missatge pacifista encapçalat per la falla municipal de Chaplin.

La Cremà infantil convertix en cendra més de 380 minifallas plenes de jocs, riures i somnis

Més de 380 falles infantils de València han cremat en la Cremà, culminant un any de treball artístic i emocions per a milers de xiquets, amb la secció Especial i la falla municipal com a grans focus.

Emilio de Just curta l’última orella de la fira de Falles en una vesprada amb opcions de major triomf

Emilio de Justo va tallar l'última orella de la fira de Falles de València després d'una seriosa correguda de Núñez del Cuvillo, marcada pel vent i per bous amb opcions de major èxit.

Les Falles de València s’acomiaden amb la Cremà i obrin el debat sobre el seu futur

Les Falles de València tanquen hui els seus dies grans amb la mascletà i la Cremà de quasi 760 monuments, en una edició massiva i sense incidents rellevants que deixa diversos debats pendents.