13.2 C
València
Dimarts, 3 febrer, 2026

Un expert adverteix que la immunitat no ens salvarà del virus: «No és suficient»

 

Ara mateix, les esperances de tot el món estan posades en les vacunes. Tots volem tornar a la normalitat, o almenys acostar-nos a les vides que teníem abans de l’arribada de la pandèmia del coronavirus, encara que ara mateix costa creure que això passarà sense més, i ho acabarem oblidant amb el pas dels anys.

La clau està, segons la majoria d’experts, a aconseguir la immunitat de ramat, este punt en el qual la major part de la població compte amb els anticossos necessaris per a véncer al virus, o afeblir-lo considerablement.

 

«No és així com acaba una pandèmia»

I diem la majoria dels experts, perquè també hi ha veus molt crítiques amb esta idea. Una d’estes veus és la del conegut epidemiòleg estatunidenc Larry Brilliant, conegut per haver liderat la lluita de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) contra el virus de la verola en la dècada de 1970.

«La immunitat de ramat està ara fitxada en la societat. Es visualitza com un moment màgic, en el qual la pilota caurà a Times Square i tots ballarem, ens besarem i ens abraçarem, i marxarem cap a la normalitat», lamenta l’expert, que adverteix que «això mai succeirà». «No és així com acaba una pandèmia», insisteix Brilliant.

De pandèmies sap molt, tant que va assessorar els creadors de la pel·lícula «Contagio», l’any 2011, i que molts consideren que va predir l’arribada de la Covid-19, davant els paral·lelismes existents amb la situació actual. L’epidemiòleg, de fet, porta molts anys advertint de la possibilitat real d’una emergència sanitària mundial.

Enmig de l’actual situació d’optimisme per la vacunació, que ha animat fins i tot al fet que alguns governs o institucions s’atrevesquen a posar una data final a la pandèmia i la volta a la normalitat, Brillant i els seus companys incomoden. I ho fan advertint que costarà molt més véncer al virus: «La immunitat de ramat no ens salvarà», sentència el nord-americà.

L’epidemiòleg Larry Brilliant avisa que amb vacunar no és suficient

Això sí, insisteix a deixar clar que no vol dir que els esforços actuals per a vacunar a la població siguen en va, sinó que no és suficient. En una intervenció en el ‘The Wall Strees Journal’ al costat d’altres prestigiosos noms de l’epidemiologia mundial, Brilliant assenyala que, per a recuperar la normalitat, és necessària una «detecció ràpida i sòlida» dels brots, a més d’una «contenció reeixida» d’estos.

És a dir, no és suficient saber quants casos diaris de Covid-19 es detecten, i a més s’han d’usar les vacunes que més s’adapten a les diferents variants que han sorgit, i continuarà sorgint en el futur. És l’única manera, assegura, d’«accelerar el viatge» per a aconseguir el que ell mateix diu «seminormalitat».

Cal prestar moltíssima atenció a les noves variants

En este sentit, critica amb duresa l’«estatus gairebé màgic» que ha aconseguit la desitjada immunitat de grup. «No és així com acabarà este malson», insisteix, perquè considera que és gairebé impossible aconseguir-la amb la Covid-19. «El moment de redoblar els nostres esforços per a acabar amb la transmissió [del virus] és ara», assegura.

«Hi haurà llocs en el món i en la població animal que podrien produir variants que podrien reinfectar-nos contínuament. Planifiquem-ho i deixem de costat suficient vacuna i suficients diners perquè puguem trobar brots ràpidament, respondre a ells just a temps», demana Brilliant, que insisteix que no podem estar tan dependents de les vacunes.

En este sentit, la possibilitat que aparega una nova i forta variant que pose novament al món contra les cordes és molt real, i per això l’epidemiòleg demana moltíssima atenció a les noves variants i els possibles canals d’entrada d’estos. «Hem de ser summament acurats en la vigilància i la detecció ràpida en la interfície animal – humà, perquè probablement d’ací eixiran les noves variants», insisteix.

Últimes notícies

Maig encara el Benidorm Fest amb ‘Toca’m’ i llibertat creativa enfront de OT

Maig porta al Benidorm Fest 2026 'Toca'm' i remarca que, a diferència de 'OT', gaudix de llibertat creativa total. Presentarà un xou dissenyat amb el seu propi equip.

Ratxes molt fortes de ponent a l’interior abans del repunt de les màximes

L'interior de València i Castelló afrontarà de matinada ratxes molt fortes de ponent i un descens tèrmic; el dimecres les màximes repuntaran, sobretot a València.

Dos detinguts pel robatori de material ceràmic en una empresa d’Almassora

La Guàrdia Civil ha arrestat a dos hòmens de 37 i 46 anys per sostraure diverses caixes de material ceràmic després de forçar el perímetre d'una empresa a Almassora. El dispositiu d'investigació va permetre localitzar-los i posar-los a disposició judicial eixa mateixa nit.

L’atur puja al gener en la Comunitat Valenciana i cau l’afiliació, amb millor evolució interanual

La desocupació va augmentar un 0,62% al gener fins a 291.731 persones i l'afiliació va caure un 1,53%. En l'últim any l'atur baixa un 8,43% i l'afiliació puja un 3,63%.

L’Atlètic inscriu a Mendoza sobre la botzina i destaca en un mercat d’hivern auster

L'Atlètic de Madrid va ser protagonista del tancament en registrar a Lookman, Obed Vargas i a Rodrigo Mendoza, confirmat a les 23.57. LaLiga va validar 14 altes en un gener amb 44 operacions i gasto total per davall de 60 milions.

L’Elx reforça el seu centre del camp amb el retorn de Tete Morente fins a 2028

L'Elx ha incorporat a Tete Morente, que torna després d'una etapa en el US Lecce i firma fins a juny de 2028. És el tercer reforç del mercat hivernal.

Expedienten a un funcionari per adjudicar una vivenda social a Alacant a la seua dona

La Conselleria de Vivenda ha obert un expedient amb suspensió cautelar a un tècnic que va validar l'adjudicació d'una vivenda pública al seu cònjuge. El cas va aflorar després d'una segona revisió lligada a altres adjudicacions polèmiques en La Condomina.

La Diputació de València agraïx la solidaritat de les confessions religioses després de la dana

Vicent Mompó s'ha reunit amb una vintena de representants de diferents religions per a reconéixer la seua ajuda després de la dana. Les confessions han demanat més coordinació i ferramentes per a plasmar el pluralisme religiós.