17 C
València
Dilluns, 24 novembre, 2025

El govern espanyol apujarà almenys 4 impostos a Espanya

El govern espanyol ho té entre cella i cella: Espanya ha d’augmentar la recaptació fiscal i, per a això, prepara ja una pujada generalitzada d’impostos per als propers exercicis, que afectarà de manera clara sobretot a quatre figures fiscals, però que repercutirà en la pràctica totalitat dels impostos que existeixen ara per ara al nostre país.

 

Anem per parts. L’executiu de Pedro Sánchez ha constatat que hi ha un diferencial d’un 7-8% del PIB entre el qual es recapta en impostos a Espanya i la mitjana de recaptació de la Unió Europea. I ho té clar: vol eliminar este marge.
 

 

El govern espanyol vol recaptar 90.000 milions d’euros més per equiparar-se amb Europa

Per a això, ha de recaptar 90.000 milions d’euros més que els que ara percep l’Estat per la via impositiva i ja dissenya el pla per aconseguir-ho. Hisenda prepara una pujada progressiva d’impostos a Espanya en els propers exercicis fiscals i este dilluns formalitzava la creació d’un grup d’experts que analitzaran quina és la situació del nostre país en matèria tributària i quin és el camí que s’ha d’explorar si el que es desitja és reduir la diferència de recaptació entre Espanya i la mitjana de la Unió Europea.

El comité d’experts farà una valoració global de la situació, de manera que un dels assumptes que estarà sobre la taula són les diferències impositives entre comunitats autònomes: és l’anomenada harmonització fiscal, un altre dels objectius a curt termini d’Hisenda.

Però al marge d’esta qüestió, que el govern espanyol va pactar amb ERC a canvi del seu suport als pressupostos generals de l’Estat 2021, el grup analitzarà amb deteniment quins impostos han de pujar de manera generalitzada al nostre país, a quin ritme i fins a quins nivells. Es prepara, doncs, un augment important de la recaptació fiscal, que es farà per fascicles, és a dir, en un marge de diversos exercicis i de forma progressiva.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat este dilluns que «l‘impost de societats va ser un dels més importants en este primer moment de la reforma fiscal». Una declaració d’intencions, que apunta que el govern central desitja apujar este impost, si pot ser, ja el 2022, de manera que s’hauria d’incloure una previsió d’augment de la recaptació en els propers pressupostos generals de l’Estat.

«El mateix govern de Joe Biden als Estats Units s’està pronunciant al voltant de la necessitat d’obtenir una major eficàcia d’esta figura fiscal que té un baixíssim rendiment a nivell internacional», va apuntar Montero, deixant clar que el debat sobre la pujada impositiva d’esta figura no és exclusiu d’Espanya, sinó que es tracta d’una problemàtica a nivell mundial.

 

Societats, Patrimoni, Successions i Donacions: els quatre impostos principals que s’apujaran

D’esta manera, l‘impost de societats, que grava a les empreses, experimentarà de forma gairebé segura un increment: el govern de Sánchez creu que les persones jurídiques haurien de contribuir més i carregar amb bona part del creixement en recaptació que vol dur a terme l’Executiu central.

Després dels canvis en Societats, Hisenda planeja també increments substancials en matèria dels impostos de Patrimoni, Successions i Donacions, que podrien patir notables creixements, especialment en aquelles comunitats on el tipus impositiu és més baix i on hi ha més i majors bonificacions.

Però estos quatre impostos, a més de ser els que lideraran la pujada que ja planeja el govern espanyol, no seran els únics a través dels quals s’espera aconseguir el necessari increment de 90.000 milions d’euros que s’ha fixat Sánchez. Segons els experts, s’hauran d’endurir la pràctica totalitat de figures tributàries existents el dia de hui. Això inclou els últims impostos que s’han creat al nostre país, com la taxa Google, la taxa Tobin o l’increment de l’IVA per a les begudes edulcorades i ensucrades. Estos tributs també experimentaran pujades, però a més, hauran de crear-se noves figures impositives.

En definitiva, doncs, el govern espanyol es posa a treballar ja per augmentar de manera significativa la pressió fiscal al nostre país. Ara, el comité de 17 experts -professors d’Economia de diverses universitats de tot Espanya- té deu mesos de termini per elaborar una diagnosi completa de la situació i proposar mesures per aconseguir l’increment proposat per l’Executiu de Sánchez, però la ministra Montero té la voluntat de no esperar fins al febrer de 2022, quan el grup ha de lliurar el seu informe, per dur a terme les primeres mesures: l’increment de l’impost de Societats i els primers passos cap a l’harmonització fiscal podrien donar-se ja en els pressupostos generals de l’Estat de 2022.

El que no trigarà a arribar serà el posicionament dels grans grups de l’oposició al nostre país: el PP i, amb encara més contundència, VOX, es mostren fidels a la seua ideologia liberal i reticents, en conseqüència, a la reforma fiscal que prepara el govern de coalició.

Últimes notícies

Morant carrega contra PP i Vox i tatxa de ‘negligents i mentideres’ les seues coalicions

Diana Morant ha acusat PP i Vox de sostindre coalicions 'negligents i mentideres' i ha exigit retornar la veu al poble. Ha criticat la gestió de la DANA i ha assenyalat a Mompó i Camarero per falta d'explicacions i mentides.

PSOE i diversos grups del Congrés acusen a Mompó de contradiccions sobre la DANA

PSOE i diversos grups del Congrés han acusat a Vicente Mompó d'incórrer en contradiccions i llacunes sobre el seu paper durant la DANA del 29 d'octubre de 2024. Han qüestionat la seua memòria i la seua coherència, mentres PP i Vox han centrat el focus en el Govern central.

Investigador de la UPV rep a Brussel·les un dels Premis Jóvens Científics de l’Hidrogen 2025

Marco López Juárez, del CMT-Motors Tèrmics de la UPV, va ser un dels cinc menors de 35 reconeguts per Hydrogen Europe Research a Brussel·les. El seu treball millora l'eficiència, la durabilitat i les emissions de la propulsió amb piles de combustible, amb aplicació en mobilitat terrestre i aèria.

Mompó sosté que va faltar informació per a decidir durant la dana

Mompó ha afirmat davant la comissió del Congrés que el dia de la dana va faltar informació clau i que no es va articular una resposta nacional. Ha defés que el Govern havia d'haver liderat més l'emergència.

La Generalitat va pagar a proveïdors en 31,44 dies al setembre, per damunt de la mitjana

La Generalitat Valenciana va tancar setembre amb un període mitjà de pagament a proveïdors de 31,44 dies, per damunt de la mitjana autonòmica de 27,63 i del límit legal de 30 dies. L'Estat, els ajuntaments i la Seguretat Social van retallar els seus terminis.

Mompó es reafirma davant la comissió de la DANA: ‘Jo no he mentit mai’

El president de la Diputació de València ha defés davant la comissió de la DANA en el Congrés que no ha mentit ni incorregut en contradiccions. Ha negat dirigir l'emergència i ha lamentat el retard en l'enviament del Es-alert.

El CVC recolza l’autonomia i credibilitat de l’AVL davant els intents de desacreditar-la

El ple del CVC ha aprovat una declaració amb 13 vots a favor i un en contra en defensa de l'AVL, criticant retallades i apel·lant a revertir mesures.

Baldoví diu sentir la mateixa vergonya amb Camarero en el Congrés que amb Mazón

Baldoví ha dit que sent la mateixa vergonya en escoltar a Susana Camarero en la comissió de la DANA que la que va sentir amb Carlos Mazón. Li retrau falta de lideratge, coordinació i alertes durant l'emergència.