17.9 C
València
Dijous, 15 gener, 2026

El govern espanyol apujarà almenys 4 impostos a Espanya

El govern espanyol ho té entre cella i cella: Espanya ha d’augmentar la recaptació fiscal i, per a això, prepara ja una pujada generalitzada d’impostos per als propers exercicis, que afectarà de manera clara sobretot a quatre figures fiscals, però que repercutirà en la pràctica totalitat dels impostos que existeixen ara per ara al nostre país.

 

Anem per parts. L’executiu de Pedro Sánchez ha constatat que hi ha un diferencial d’un 7-8% del PIB entre el qual es recapta en impostos a Espanya i la mitjana de recaptació de la Unió Europea. I ho té clar: vol eliminar este marge.
 

 

El govern espanyol vol recaptar 90.000 milions d’euros més per equiparar-se amb Europa

Per a això, ha de recaptar 90.000 milions d’euros més que els que ara percep l’Estat per la via impositiva i ja dissenya el pla per aconseguir-ho. Hisenda prepara una pujada progressiva d’impostos a Espanya en els propers exercicis fiscals i este dilluns formalitzava la creació d’un grup d’experts que analitzaran quina és la situació del nostre país en matèria tributària i quin és el camí que s’ha d’explorar si el que es desitja és reduir la diferència de recaptació entre Espanya i la mitjana de la Unió Europea.

El comité d’experts farà una valoració global de la situació, de manera que un dels assumptes que estarà sobre la taula són les diferències impositives entre comunitats autònomes: és l’anomenada harmonització fiscal, un altre dels objectius a curt termini d’Hisenda.

Però al marge d’esta qüestió, que el govern espanyol va pactar amb ERC a canvi del seu suport als pressupostos generals de l’Estat 2021, el grup analitzarà amb deteniment quins impostos han de pujar de manera generalitzada al nostre país, a quin ritme i fins a quins nivells. Es prepara, doncs, un augment important de la recaptació fiscal, que es farà per fascicles, és a dir, en un marge de diversos exercicis i de forma progressiva.

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat este dilluns que «l‘impost de societats va ser un dels més importants en este primer moment de la reforma fiscal». Una declaració d’intencions, que apunta que el govern central desitja apujar este impost, si pot ser, ja el 2022, de manera que s’hauria d’incloure una previsió d’augment de la recaptació en els propers pressupostos generals de l’Estat.

«El mateix govern de Joe Biden als Estats Units s’està pronunciant al voltant de la necessitat d’obtenir una major eficàcia d’esta figura fiscal que té un baixíssim rendiment a nivell internacional», va apuntar Montero, deixant clar que el debat sobre la pujada impositiva d’esta figura no és exclusiu d’Espanya, sinó que es tracta d’una problemàtica a nivell mundial.

 

Societats, Patrimoni, Successions i Donacions: els quatre impostos principals que s’apujaran

D’esta manera, l‘impost de societats, que grava a les empreses, experimentarà de forma gairebé segura un increment: el govern de Sánchez creu que les persones jurídiques haurien de contribuir més i carregar amb bona part del creixement en recaptació que vol dur a terme l’Executiu central.

Després dels canvis en Societats, Hisenda planeja també increments substancials en matèria dels impostos de Patrimoni, Successions i Donacions, que podrien patir notables creixements, especialment en aquelles comunitats on el tipus impositiu és més baix i on hi ha més i majors bonificacions.

Però estos quatre impostos, a més de ser els que lideraran la pujada que ja planeja el govern espanyol, no seran els únics a través dels quals s’espera aconseguir el necessari increment de 90.000 milions d’euros que s’ha fixat Sánchez. Segons els experts, s’hauran d’endurir la pràctica totalitat de figures tributàries existents el dia de hui. Això inclou els últims impostos que s’han creat al nostre país, com la taxa Google, la taxa Tobin o l’increment de l’IVA per a les begudes edulcorades i ensucrades. Estos tributs també experimentaran pujades, però a més, hauran de crear-se noves figures impositives.

En definitiva, doncs, el govern espanyol es posa a treballar ja per augmentar de manera significativa la pressió fiscal al nostre país. Ara, el comité de 17 experts -professors d’Economia de diverses universitats de tot Espanya- té deu mesos de termini per elaborar una diagnosi completa de la situació i proposar mesures per aconseguir l’increment proposat per l’Executiu de Sánchez, però la ministra Montero té la voluntat de no esperar fins al febrer de 2022, quan el grup ha de lliurar el seu informe, per dur a terme les primeres mesures: l’increment de l’impost de Societats i els primers passos cap a l’harmonització fiscal podrien donar-se ja en els pressupostos generals de l’Estat de 2022.

El que no trigarà a arribar serà el posicionament dels grans grups de l’oposició al nostre país: el PP i, amb encara més contundència, VOX, es mostren fidels a la seua ideologia liberal i reticents, en conseqüència, a la reforma fiscal que prepara el govern de coalició.

Últimes notícies

La Aemet advertix d’un temporal al Mediterrani al començament de la setmana vinent

La Aemet ha avisat d'un temporal al Mediterrani amb dilluns i dimarts com a dies més intensos, amb pluges persistents, vent molt fort i temporal marítim. Es preveuen acumulats importants en àrees a sobrevent i risc en rambles i capçaleres de rius.

Pérez Llorca rebutja demanar l’acta a Mazón i recorda que la decidixen els electors

Pérez Llorca ha sostingut que les actes no les donen ni les lleven els polítics, sinó els electors, en ser preguntat per una possible petició de renúncia a Mazón. Ha defés que el expresident ja va assumir la seua responsabilitat en dimitir.

Sagunt encara 2026 com a any clau i reclama avanços en vivenda, transport i educació

L'alcalde ha situat 2026 com un any clau: l'expansió industrial seguix el seu curs, però demana avanços reals en vivenda, transport, sanitat i educació. Després d'un 2025 de creixement i consolidació, el Consistori lliga desenrotllament econòmic i reforç de servicis.

Morant demana als presidents autonòmics no torpedinar un model on ningú perd

Morant ha defés que el nou sistema manté l'statu quo, sense perdedors, i ha destacat que aportaria 3.700 milions anuals a la Comunitat. Agents socials han recolzat la reforma mentres reclamen un fons d'anivellament i condonació de deute per l'infrafinançament.

Cultura anuncia candidatura de Potries i altres huit ciutats a Capital Europea de la Cultura 2031

Nou ciutats espanyoles, entre elles Potries i Toledo, optaran a la Capital Europea de la Cultura en 2031. Cultura ha fixat el calendari: finalistes al març i decisió al desembre.

Pérez Llorca recorda que l’acta de Mazón la decidixen els votants

Preguntat per si el PP demanarà l'acta de diputat a Carlos Mazón, Pérez Llorca ha subratllat que l'atorga i la quitació l'electorat. Ha defés que Mazón ja va assumir responsabilitats en dimitir.

Morant compartix que cal baixar la crispació, però no amb la ‘recepta’ de Jordi Sevilla

Diana Morant ha recolzat la idea de reduir la crispació política, però ha rebutjat la 'recepta' proposada per Jordi Sevilla. Defén que el Govern sí que aplica polítiques socialdemòcrates.

Aemet denuncia el degoteig constant d’atacs i desinformació contra divulgadors climàtics

Aemet ha lamentat l'augment sostingut d'atacs i desinformació contra divulgadors i organismes científics. Advertix que minar la confiança debilita la resposta ciutadana.