Com diu el refrany, per Sant Antoni, un pas de dimoni. Una dita que explica l’allargada del dia en aquest temps hivernal. Fa uns anys vaig fer una recopilació de les festes popular a Morvedre i una de les curiositats que vaig veure és que la de Sant Antoni era la festa que més se celebrava a la capital i pobles del Camp de Morvedre.
Rebuscant vaig veure que a nivell del País Valencià també ho era – us recomane el llibre anomenat ‘Les nostres festes’, escrit per Sergi Durbà que va publicar la GVA.
Pense que les festes, totes les festes, s’han de mirar des d’una perspectiva tant cultural, social com turístic, i hem de ficar el focus en aquelles que uneixen tot el territori.
Som molt de festes de foc, falles, dimonis, fogueres, així com de festes religioses com la Mare de Déu de la Salut, Misteri d’Elx, Setmana Santa, moltes d’elles reconegudes a nivell internacional, estatal i nacional, així com de bous al carrer.
Festes on hem de complir i fer complir la legalitat vigent intentant fer-la millor. Hem de tindre clar que no sempre plou a gust de totes i tots, i que una de les accions polítiques que hem de fer és intentar, dins del que podem, és potenciar tots els aspectes de les festes i tota l’economia que hi ha al voltant d’elles.
Tots aquests aspectes s’han de tindre en compte i això actualment en el Botànic pareix que ho tenen clar. Però pot ser que tinguem que veure no sols l’aspecte turístic, que és el que actualment es valore, i també valorar altres aspectes com el cultural i social, i que altres Conselleries prenguen part de les decisions perquè les festes son Patrimoni Cultural Immaterial i aquesta catalogació parteix des de Cultura.
I què és Patrimoni Cultural Immaterial?, els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus reconeguen com a part integrant del seu patrimoni cultural. Un patrimoni que es transmet de generació en generació i que des de les institucions hem de protegir per a no perdre’l.
#eslhora #festes
