El filòleg Abelard Saragossà i Alba es jubila com a professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València (UVEG) després de 28 anys de docència. Saragossà, nascut en Silla (l’Horta) el 1954 és autor d’una quinzena de llibres, centrats sobretot en els problemes que presenta la normativa lingüística pel que fa a la sintaxi, l’ortografia i la gramàtica.
Però, a banda dels treballs acadèmics, també ha escrit sobre aspectes ideològics de la llengua per a donar, com diu ell, «més autoestima al valencianisme», com l’exitós ‘El valencià del futur: una contribució ideològica’ (2000). Fruit de tot este mestratge, va ingressar com a membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en abril del 2016.
El filòleg, tot i tindre suport social, de vegades ha nadat contracorrent, com per exemple en la publicació del seu primer llibre, ‘Problemes bàsics de la teoria sintàctica generativista (1957-1986)’ (1992), on demostrava la inconsistència pràctica de l’aplicació de la sintaxi generativa.
El seu activisme per la llengua, reconegut amb alguns premis, no només queda reflectit en les seues publicacions, sinó també en la creació d’entitats i, el 2011, de la revista anual ‘Aula de Lletres Valencianes’, de gran nivell, i en la col·laboració en revistes com ‘Saó’ i la ‘Revista de Catalunya’, entre altres.
Els qui l’hem tractat sempre l’hem vist treballant per fer efectiu un model de llengua genuí del territori valencià, en què el model parlat i l’escrit siguen adequats, assimilables i pròxims entre si.
L’amic Abelard té molts projectes de futur, entre els quals la confecció d’una gramàtica valenciana exhaustiva. Ell és un mestre del valencianisme. És sabut que els alumnes han agraït la seua passió en l’aula i la seua voluntat pedagògica i divulgativa –alhora que aprofundida– en l’estudi de la llengua. Confiem, Abelard, que continues actiu, ja que la normalització i normativització del valencià et necessiten. Bona faena!
