Fixen l’edat mínima per a posar-se la vacuna contra el coronavirus

 

Una comissió d’experts del Centre de Control i Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units ha posat l’edat dels 16 anys com a llindar mínim que recomanen per a començar a posar la vacuna del Covid-19, el mateix dia que ha començat la distribució de la vacuna de Pfizer en el país americà.

 

Al principi, el mateix grup d’experts havia valorat els 18 anys com a edat mínima, però després debatre han decidit optar pels 16 anys com a edat mínima per a posar-se la vacuna.

 

El comitè sol reunir-se habitualment per a determinar el calendari anual de vacunes en els menors i revisar si fa falta. Esta volta s’ha reunit per a valorar la vacuna de Pfizer / BioNTech, a la que han donat el vistiplau per a administrar-la a jóvens de 16-17 anys després que rebera llum verda per a partir del regulador del medicament dels Estats Units, la FDA.

 

Tot i haver rebut la doble aprovació, els centres mèdics estan a l’espera que el director de la CDC, Robert Redfield, corrobore la decisió i done permís als centres per a fer les injeccions des d’este dilluns, 14 de desembre, després que este cap de setmana ja començara a distribuir-se per tot el país la primera remesa de vacunes rebuda.

 

A l’espera que també es done llum verda a la vacuna de Moderna, probablement la setmana que ve, els dos laboratoris — Moderna i Pfizer — estan fent actualment assajos clínics de la vacuna en infants i adolescents per a determinar si té en ells la mateixa eficàcia que s’ha demostrat amb els adults, i determinar si té efectes secundaris.

 

Dubtes sobre les embarassades i els al·lèrgics greus

Este mateix comitè ha debatut també si és idoni que s’administre la vacuna a les dones embarassades o les persones amb un historial d’atacs anafilàctics i de greus reaccions al·lèrgiques a altres medicaments, que recentment van ser alertats per no rebre la vacuna després dels primers problemes en Regne Unit.

 

El doctor Peter Marks, responsable d’este comitè que va autoritzar la vacuna divendres, ha explicat que no es té constància d’efectes secundaris de la vacuna en dones embarassades, ja que no han participat en els assajos. Arribat el cas, seran els metges els que decidisquen, cas per cas, si les dones embarassades l’han de rebre o no.

 

Pròximament s’espera que la CDC emeta noves guies que ajuden els metges a saber a quins col·lectius se’ls ha d’injectar la vacuna i amb quines classes de persones cal analitzar més detingudament esta idoneïtat.

 

De moment, Pfizer, en col·laboració amb les empreses de missatgeria Fedex i UPS, i amb el govern dels Estats Units, ja ha començat a distribuir els 2,9 milions de dosis que han arribat al país en esta primera remesa, i que s’administraran a la població en 600 punts de vacunació que estan repartits per tot el territori.

 

Als Estats Units, cada estat serà l’encarregat de demanar les dosis i d’administrar-les a la població, seguint una guia de grups de prioritat que establirà la CDC.

 

Les vacunes arriben als països occidentals

Ja són diferents els països del món que estan començant a vacunar la població contra el  Covid-19, en un últim intent de frenar una pandèmia que ha posat al món en escac en els últims nou mesos, i a la que , segons els experts, encara li queda corda.

 

Regne Unit va ser el primer país d’Europa en distribuir i administrar la vacuna de Pfizer, avançant-se als desitjos de la UE, que buscava una estratègia de vacunació comuna a tot el continent.

 

Va ser allà a on van eixir els primers problemes, ja que persones amb historial d’al·lèrgies severes a altres medicaments van mostrar les primeres reaccions adverses a la vacuna, i el Sistema de Salut Britànic (NHS) va emetre un avís demanant a la població d’este grup que no es posen encara la vacuna.

 

Rússia també va començar a vacunar a la seua població i ja ho ha fet amb unes 150.000 persones, de moment sense que es coneguen greus reaccions a la vacuna Sputnik. De fet, la universitat d’Oxford va anunciar que han començat a fer assajos clínics que combinen la vacuna russa amb la d’AstraZeneca per a comprovar si, juntes, tenen millor eficàcia contra el Covid-19.

 

Els Estats Units també començarà este dilluns la vacunació i s’espera que la majoria de països europeus s’unisquen a la llista a principis de gener de 2021, una volta l’Agència Europea del Medicament done llum verda a les vacunes i la Comissió Europea permete la seua comercialització.

Últimes notícies

Deting a València el jove que buscaven per matar a colps el seu padrastre

La Policia Nacional ha detingut a València un jove de 23 anys, fugit des del 8 de setembre, acusat de matar a colps amb una mancuerna el seu padrastre al barri de Sant Isidre.

València reobri el Jardí del Túria excepte el tram del Palau de la Música

L'Ajuntament de València ha reobert el Jardí del Túria després del temporal, però manté tancat el tram del voltant del Palau de la Música per treballs de neteja i manteniment després del desbordament d'un col·lector.

Una empresa del Parc Científic d’Alacant crea una tecnologia per a blindar arxius 3D industrials

Curial, empresa vinculada al Parc Científic de la Universitat d’Alacant, ha desenvolupat una tecnologia pròpia que marca de forma indetectable cada arxiu 3D per a reforçar-ne la protecció i rastrejar possibles fugues en projectes industrials d’I+D+i.

Rescaten un voltor que havia caigut a l’aigua a l’embassament de Cirat, a Montanejos

Bombers del Consorci Provincial de Castelló han rescatat un voltor que havia caigut a l’aigua a l’embassament de Cirat, a Montanejos, i també han auxiliat un motorista accidentat en una pista forestal entre Adzaneta del Maestrat i Llucena.

Per què Aemet no activa l’avís roig per les últimes pluges a València

Aemet defensa que l’avís roig per pluges a València s’ha de limitar a episodis realment extraordinaris i que els llindars varien segons la freqüència d’estos fenòmens a cada territori.

Més de 3.200 llamps colpegen la Comunitat Valenciana en una vesprada de fortes tempestes

Les tempestes del 16 de setembre han deixat 3.258 llamps núvol-terra a la Comunitat Valenciana i fins a 113,6 l/m2 a L'Eliana, segons Meteorage i Avamet.

Condemnat a més de huit anys de presó per agredir sexualment la seua exparella a Cox

L’Audiència d’Alacant ha condemnat a huit anys i mig de presó un home per agredir sexualment la seua exparella a Cox en 2022. La sentència imposa també 16 anys i mig d’allunyament, huit de llibertat vigilada i una indemnització de 10.120 euros.

Catalá es pregunta si l’alerta taronja hauria d’haver sigut roja per la intensitat de la pluja a València

María José Catalá ha posat en dubte si l’alerta taronja per les pluges a València hauria d’haver sigut roja i ha qüestionat la gestió de la CHJ i del Govern en el desallotjament de l’estadi d’Orriols.