Daesh podria estar interessat en captar controladors aeris i pilots per a cometre atemptats

Un controlador aeri radicalitzat podria suposar una gran amenaça | Cedida

 

El gihadisme continua sent una de les majors preocupacions dels diferents departaments de seguretat i policials del món, inclòs el departament de Seguretat Nacional d’Espanya. Al-Qaeda va marcar una fita per a eixa classe de terrorisme amb l’atemptat de Nova York de les Torres Bessones, l’11 de setembre del 2001. Ara, es tem que altres grups com Daesh vullguen repetir la jugada tornant a utilitzar un avió com a arma.

 

Els terroristes han fet una clara amenaça contra el trànsit aeri, fins i tot al del nostre país. És per això que estaria dins de la seua estratègia «la captació i radicalització ideològica dirigides a personal vinculat amb l’entorn aeri». Això inclouria a «tripulacions, controladors aeris i treballadors d’aeroports, per a induir-los o coaccionar-los a participar, planejar i cometre actes terroristes».

 

Altres formes d’atemptar en el nostre espai aeri

No obstant això, eixa no seria l’única manera en què els membres de Daesh s’estarien plantejant diferents atemptats. Seguretat Nacional veu com una clara amenaça l’ús que puguen fer d’aeronaus no tripulades, és a dir, els drons. Els drons poden ser utilitzats per a provocar accidents o per a atacar des de l’aire, tirant explosius o armes químiques o bacteriològiques.

 

En el mateix informe sobre seguretat aeroespacial, es contempla la possibilitat que els grups terroristes duguen a terme alguna classe de sabotatge aeri. A través de programari informàtic, es podria buscar la fallada d’un avió o el boicot a una torre de control.

 

L’ISIS pretén cometre un atemptat en l’aire | Revista Dabiaq

 

Finalment, recorden que eixes cèl·lules gihadistes poden tindre accés a armes de destrucció massiva. Més de 30 països, expliquen, disposen de míssils que els permeten atacar a desenes de quilòmetres del seu objectiu. Que estes armes puguen caure en mans terroristes és una realitat, a més que el mateix Daesh ha confirmat que compta amb els seus propis llançamíssils, tot i que són bastant rudimentaris.

 

Com previndre possibles atemptats d’esta classe

Evitar esta classe d’amenaces terroristes passaria, segons el Departament de Seguretat Nacional, per la coordinació de totes les administracions i departaments que tinguen competències en l’espai aeri. Fa falta una anàlisi de possibles riscos i prendre mesures contra «ciberatacs o actes terroristes» en aeroports o en avions. 

 

Sol·liciten que es creen canals de distribució d’intel·ligència sobre amenaces específiques en el sector aeri espacial i sobre les noves tècniques que preparen els terroristes. Un punt clau ha de ser també l’augment de «la seguretat del personal que treballa o opera en les instal·lacions aeroportuàries», establint uns nivells de seguretat d’accés a les àrees més sensibles.

 

L’objectiu a escala nacional és vetlar per la seguretat dels més de 266 milions de passatgers que volen cada any. És primordial estar preparat contra una amenaça que també perjudicaria un dels nostres motors econòmics com és el turisme, perquè el 80% dels estrangers que ens visiten arriben a Espanya amb avió.

 

També pots llegir…

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Oliu confirma que Banc Sabadell ha eixit enfortit després de l’OPA fallida del BBVA

Josep Oliu ha assegurat que Banc Sabadell ha eixit enfortit després de l'OPA fallida del BBVA i ha fixat com a repte seguir el ritme de la innovació i la IA. També ha defés que la independència preserva la competència per a les pimes i ha reclamat simplificació reguladora a Europa.

Avís groc este dimarts per pluges de fins a 20 l/m² en una hora en la Comunitat Valenciana

Aemet ha establit el nivell groc per precipitacions intenses. Alacant, Castelló i València activen l'avís amb diferents franges i acumulats.

La Generalitat oferix suport a Benidorm per a complir la sentència de la serra Gelada

La Generalitat Valenciana ha oferit suport i ajuda a l'Ajuntament de Benidorm per a complir la sentència que li imposa 350 milions per la serra Gelada. El Consell ha garantit col·laboració per a executar la fallada i ha desvinculat a l'actual govern local de l'origen del conflicte

Catalá critica que Renfe no habilite autobusos des d’Albal durant la mascletà

L'alcaldessa de València ha enlletgit a Renfe que no preveja autobusos llançadora des d'Albal durant les hores de la mascletà. La Delegació del Govern defén la mesura per seguretat i l'atribuïx a instruccions municipals.

La Fiscalia no veu indicis per a imputar a Mazón per la DANA i demana retornar la causa

La Fiscalia Superior valenciana sosté que, ara com ara, no hi ha base sòlida per a imputar a Carlos Mazón per la DANA i sol·licita que el cas torne al Jutjat 3 de Catarroja. El Ministeri Públic deixa oberta la possibilitat de revalorar-lo si la instrucció aporta nous elements.

El Consell insta el Govern a intervindre en totes les platges danyades i ampliar les obres després dels temporals

El Consell ha demanat al Govern ampliar l'abast de les obres d'emergència per a reparar els danys dels últims temporals i actuar en totes les platges afectades. La resolució estatal contempla 12 municipis a Castelló i València, amb terminis d'execució de fins a nou mesos.

Els brigadistes del Consorci de València obtenen el reconeixement de bombers forestals

El Consorci Provincial de Bombers de València ha firmat un marc laboral que regula de manera integral a bombers i brigades. L'acord reconeix als brigadistes com a bombers forestals i ordena jornada, torns, permisos, condicions econòmiques, formació i carrera professional

La degradació dels boscos secs tropicals reduïx la diversitat de carronyers i accelera el consum de carronya

Un estudi liderat per la Universitat d'Alacant revela que la degradació dels boscos secs tropicals simplifica les comunitats de carronyers i accelera la desaparició de les carronyes. Els autors advertixen que esta eficiència en àrees alterades no implica resiliència i reforcen la necessitat de conservar boscos ben estructurats.