El exgerente del PSOE, Mariano Moreno, ha negat que les xistorres, sols i encisams a les quals es referia Koldo García en converses amb la seua exmuller anaren bitllets de 500, 200 i 100 euros procedents de la caixa del partit. Segons el seu testimoniatge davant el Tribunal Suprem, el funcionament intern de la tresoreria socialista feia inviable que circulara eixe tipus d’efectiu d’alta denominació vinculat a fons orgànics.
Moreno ha declarat com a testimoni en el juí que se seguix en el Tribunal Suprem contra el exasesor ministerial Koldo García, l’exministre de Transports i ex número tres del PSOE, José Luis Ábalos, i el comisionista Víctor de Aldama per presumptes tripijocs en contractes de subministrament de màscares durant la pandèmia. La investigació de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil sosté que l’ús d’eixos termes culinaris amagava un llenguatge en clau per a referir-se a diners en efectiu i el considera un indici de l’interés dels implicats a ocultar l’existència de fons en metàl·lic.
Control de l’efectiu en el PSOE
El que fora gerent del PSOE en l’etapa en la qual Ábalos va ocupar la Secretaria d’Organització ha explicat que, quan el partit necessitava efectiu, el sol·licitava a l’entitat bancària amb la qual treballava i els diners arribava mitjançant una empresa de seguretat. Ha subratllat que en eixes peticions no es reclamaven bitllets de 500 ni de 200 euros, i fins i tot ha remarcat que tampoc es demanaven específicament de 100, insistint que el partit no operava amb grans bitllets.
Moreno ha detallat que la caixa del partit, que ha descrit com l’única caixa existent, es nodria exclusivament dels ingressos procedents del compte de funcionament de la formació. D’eixe compte eixia l’efectiu que ell mateix demanava al banc per a nodrir la caixa i afrontar reintegraments de gastos avançats per responsables i càrrecs del partit en viatges, menjars, desplaçaments o altres conceptes relacionats amb l’activitat política i orgànica. D’esta manera, l’efectiu servia per a reembossar desemborsaments ja realitzats, no per a generar un circuit paral·lel de diners.
Segons la seua declaració, el 99,4 per cent dels gastos anticipats es retornaven per transferència bancària i només una fracció molt minoritària s’abonava en metàl·lic. Este esquema, ha explicat, permetia deixar rastre bancari de quasi totes les operacions i reduïa al mínim l’ús d’efectiu. A més, ha recordat que, ja en plena pandèmia, des de la direcció d’administració i finances es va impulsar una instrucció interna per a limitar encara més els pagaments en efectiu, en considerar que el context sanitari i les futures exigències legals anaven en la mateixa direcció.
Eixa instrucció, la tramitació de la qual va quedar temporalment paralitzada pel confinament, va ser finalment aprovada a la fi de 2020. Segons Moreno, el PSOE es va avançar així a la posterior reforma de la llei contra el frau fiscal, fixant un límit de 1.000 euros per als pagaments en metàl·lic. Amb esta decisió es buscava reforçar el control de les operacions, reduir l’exposició a riscos d’irregularitats i adaptar el funcionament del partit a un entorn cada vegada més restrictiu amb l’ús de l’efectiu.
Preguntat pel paper de Ábalos en el dia a dia de l’organització, Moreno ha reconegut que, pel seu càrrec, era un dels dirigents amb més activitat dins de la Executiva socialista i, en conseqüència, acumulava més gastos de representació i de funcionament que altres responsables. Ha explicat que, com ocorria amb altres secretaris d’àrea, podia autoritzar els gastos vinculats a la seua pròpia Secretaria d’Organització, un procediment habitual en l’estructura interna del partit per a agilitzar la gestió, sempre dins dels controls posteriors.
El exgerente ha afegit que, encara que Ábalos firmara l’autorització, era possible que Koldo García arreplegara en mà els diners assignats a l’equip de la Secretaria d’Organització. Eixe repartiment s’acreditava mitjançant un vaig rebre, document amb el qual quedava constància de qui retirava l’efectiu. A partir d’ací, segons ha assenyalat, el propi equip s’encarregava de distribuir els diners entre els seus integrants per a atendre pagaments derivats de l’activitat política.
Moreno ha insistit que tots els gastos que es reclamaven al partit havien d’estar recolzats per justificants, com a resguards o tiquets, i que es verificava tant la naturalesa del gasto com l’adequació de l’import. El departament d’administració revisava de forma més detallada les liquidacions de major quantia, mentres que ell realitzava una supervisió visual general. Quan alguna partida li generava dubtes, demanava aclariments abans de donar el seu vistiplau.
Com a exemple d’estos controls, ha relatat el cas d’un menjar durant una campanya electoral a Vigo per un import de 700 euros. En un primer moment, eixa xifra li va cridar l’atenció pel seu volum, però després de comprovar que en el menjar havien participat 14 persones, va considerar que el cost era raonable en funció del nombre d’assistents i va acabar aprovant el gasto. Amb esta mena de comprovacions, ha defés, es tractava de garantir que els diners del partit s’utilitzava per a fins justificats i transparents, la qual cosa, al seu juí, reforça la idea que no existia una caixa paral·lela amb grans sumes en bitllets d’alta denominació procedents de l’organització socialista.
