Juanfran Pérez Llorca ha qualificat d’estèril el debat obert entorn de l’anomenada prioritat nacional, concepte inclòs en el pacte de govern entre PP i Vox a Extremadura, i ha demanat rebaixar la confrontació política. El president ha reclamat fugir de la crispació, del fang i de la lluita contínua, subratllant que este tipus de polèmiques només alimenten divisions sense aportar solucions concretes.
Durant una atenció als mitjans després de la seua visita a la solta d’aigües de la Comunitat de Regants i Sindicat de Regs de Sueca, Pérez Llorca ha assenyalat que no hi ha novetats sobre els pròxims pressupostos de la Generalitat. Ha recordat que els comptes encara han de ser negociades entre el PP i Vox per a poder tirar-les avant, però ha evitat entrar en els detalls sobre el contingut d’eixes converses.
En ser preguntat expressament per si acceptaria incorporar la idea de prioritat nacional en els pressupostos autonòmics, el president ha marcat distància amb eixa formulació i ha fixat el seu propi marc: va afirmar que sempre acceptarà la prioritat valenciana, la prioritat d’esta terra i de la Comunitat Valenciana. Amb esta resposta ha volgut centrar el debat en la defensa dels interessos de la ciutadania valenciana, sense assumir com a propi el terme que es discutix a nivell estatal.
Arrelament i criteris de prioritat
Pérez Llorca ha explicat que creu clarament en l’arrelament i en la necessitat de reconéixer-lo en determinades polítiques públiques. Ha posat com a exemple el cas d’un ajuntament que llança una promoció de vivendes i establix que ha d’existir un arrelament en el municipi, de manera que tinguen prioritat o puntuen més aquelles persones que porten més anys residint en eixa localitat. Al seu juí, eixe tipus de criteris s’entenen com una manera de protegir als qui han contribuït durant més temps a la vida del municipi.
Ha insistit que no considera que per aplicar estes condicions es puga qualificar a ningú de racista. Segons ha assenyalat, hi ha els qui tracten de generar un debat que en realitat no existix, exagerant les conseqüències de polítiques d’arrelament que s’han aplicat de manera habitual. En este punt, ha plantejat si els alcaldes són racistes quan, en oferir ajudes locals, establixen que tenen preferència els qui estan empadronats en el municipi, una pràctica que ha descrit com a habitual des de fa anys.
El president ha ampliat eixe raonament a les ajudes de la Generalitat destinades a discriminatoris esportistes d’elit. Ha recordat que, tant en l’actual legislatura com en les de l’anterior govern autonòmic del Botànic, s’exigx que els beneficiaris hagen nascut en la Comunitat Valenciana. Ha qüestionat irònicament si això significa que el Botànic era racista, remarcant així que este tipus de requisits no s’han interpretat fins ara com a discriminatoris, sinó com una manera de donar suport al talent vinculat al territori.
En la mateixa línia, Pérez Llorca ha citat un missatge recent del portaveu socialista a l’Ajuntament de València en la xarxa X, en el qual, segons ha relatat, es proposava prohibir la venda de vivendes a estrangers. A partir d’eixe exemple, el president ha preguntat si eixa postura ha d’entendre’s com a prioritat nacional i si convertix al dirigent socialista en racista. Amb esta comparació ha tractat d’evidenciar les contradiccions que, al seu juí, es produïxen quan s’acusa de xenofòbia només a determinades formacions polítiques mentres es normalitzen altres posicions restrictives.
Amb les seues declaracions, Pérez Llorca ha buscat desactivar la polèmica entorn de la prioritat nacional, presentant el debat com una discussió estèril que desvia l’atenció dels problemes reals. Ha defés la necessitat de centrar l’acció política en mesures concretes que protegisquen la població valenciana i reforcen l’arrelament, sense caure en etiquetes simplistes ni en una escalada d’acusacions de racisme que, en la seua opinió, només contribuïxen a tibar encara més el clima polític.
