La Conselleria de Justícia ha assegurat que el jutjat de Catarroja que instruïx la causa penal sobre la gestió de la dana de 2024 mantindrà el mateix nombre de funcionaris una vegada s’aplique al juliol el procés d’estabilització de la plantilla de Justícia. El departament insistix que la magistrada responsable de la investigació disposarà en tot moment del personal necessari per a avançar en la causa sense que es ressenta el ritme de la instrucció.
La consellera de Justícia, Nuria Martínez, s’ha reunit amb el president del Tribunal d’Instància de Catarroja, David Castellá Fernández, a qui ha traslladat el compromís de la Generalitat de garantir que la jutgessa de la dana compte amb cobertura suficient. Segons ha destacat, l’objectiu és que puga continuar avançant en la investigació amb els mitjans humans precisos, malgrat els canvis que implicarà la reordenació d’efectius prevista per a l’estiu.
Compromís amb l’estabilitat en el jutjat de la dana
Martínez ha recalcat que en els jutjats de Catarroja no es produirà la situació que es quede una cadira buida durant el procés d’estabilització. La consellera sosté que la Generalitat vol que la jutgessa de la dana, Nuria Ruiz Tobarra, dispose de tots els recursos necessaris per a la instrucció, la qual cosa inclou mantindre la dotació actual de personal encara que canvie la naturalesa administrativa dels llocs.
La visita de la responsable autonòmica es produïx després que la jutgessa de la dana advertira en un acte, el passat 10 d’abril, que la supressió dels llocs ocupats per quatre de les cinc funcionàries assignades a la causa des de març de 2025 suposaria una gran dilació en la instrucció. En eixa resolució, la magistrada subratllava que la lletrada de l’Administració de Justícia i les funcionàries afectades coneixen el procediment detalladament i treballen com un equip, per la qual cosa la seua eixida de l’òrgan judicial podria frenar l’avanç del cas.
Davant este escenari, la Conselleria afirma que s’està treballant per a compatibilitzar el compliment de la normativa sobre estabilització de l’ocupació pública amb la necessitat de preservar la continuïtat del personal que ja està format en la causa. D’esta manera, s’intenta evitar que la investigació sobre la gestió de la dana de 2024 s’alentisca per la pèrdua d’experiència acumulada, un factor especialment rellevant en procediments complexos i de llarga duració.
Segons ha explicat el departament, la consellera s’ha interessat per les necessitats materials del jutjat instructor amb la finalitat d’atendre-les al més prompte possible, dins de les seues competències i una vegada reba la comunicació formal del Lletrat d’Administració de Justícia. La intenció és que l’estabilitat del personal vaja acompanyada dels mitjans tècnics i logístics que requerix un procediment amb un elevat volum de documentació i de parts implicades.
Durant la trobada, Martínez ha detallat el procés d’estabilització de places en l’Administració de Justícia autonòmica. En total, estructurals 200 dels 438 reforços judicials distribuïts en els 36 partits judicials de la Comunitat passaran a ser estructurals a partir de l’1 de juliol. Amb esta mesura es pretén consolidar un model de Justícia més modern, àgil i eficient, enfocat a oferir un millor servici a la ciutadania i a reduir la dependència de figures de reforç temporals.
La consellera ha defés que este procés respon al compliment de la normativa vigent i a la prioritat de reduir la temporalitat en l’Administració, a més de reforçar l’estabilitat de les plantilles i millorar les condicions laborals del personal de Justícia. També ha assenyalat que es tracta d’una reivindicació històrica de les organitzacions sindicals, que reclamaven des de fa anys que molts reforços es transformaren en places fixes.
La transició, ha afegit, es gestionarà de forma ordenada per a garantir la continuïtat del servici i minimitzar qualsevol impacte tant en els professionals com en la ciutadania. Per a seleccionar les 200 places que es consoliden s’ha aplicat un criteri objectiu d’antiguitat, donant prioritat a aquells llocs en els quals les renovacions s’han anat encadenant amb el temps, la qual cosa evidenciava una necessitat permanent.
Martínez ha recordat que en l’última dècada s’ha passat de comptar en 2015 amb 38 reforços, als quals es destinava 1,45 milions d’euros, a preveure en 2025 un total de 438 reforços, amb un cost de 17 milions d’euros. Al seu juí, este increment configura un escenari insostenible que derivava en una anomalia del sistema públic de Justícia, ja que estructures senceres se sostenien sobre personal temporal concebut inicialment per a atendre pics puntuals de treball.
En les dos legislatures del Botànic, el nombre de reforços pràcticament es va multiplicar per deu, en passar de 38 en 2015 a 350 en 2023, exercici en el qual la Conselleria de Justícia va destinar quasi 14 milions d’euros a esta figura. Segons la Generalitat, des de 2015 l’Administració de Justícia ha recorregut al personal de reforç per a cobrir necessitats conjunturals, com a sobrecàrregues de treball, acumulació d’assumptes, macrocauses o implantació de noves tecnologies.
No obstant això, la persistència i reiteració d’estos reforços ha posat de manifest que moltes d’eixes necessitats són estructurals i permanents. Per això, la Generalitat defén la reconversió de bona part d’estos llocs en places estables, en entendre que recursos creats com a solucions temporals s’han convertit de fet en un suport imprescindible per al funcionament quotidià de jutjats i tribunals. Esta transformació, conclouen, ha de permetre al mateix temps assegurar que procediments sensibles, com la investigació de la dana de 2024 a Catarroja, no vegen compromesa la seua continuïtat per canvis en les plantilles.
