El preu dels aliments, les begudes i el tabac puja un 3% a l’abril
El preu dels aliments, les begudes i el tabac va pujar un 3% a l’abril respecte al mateix mes de l’any anterior, després d’avançar un 0,2% en comparació amb març, segons l’avanç de l’índex de preus de consum (IPC) d’abril publicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Este comportament mostra que, encara que la inflació general s’alentix, la cistella de la compra continua encarint-se a un ritme significatiu.
Dins del grup d’alimentació, a l’abril els productes sense elaboració van augmentar un 4,6% en taxa anual després de registrar una alça mensual del 0,7%. Este tipus d’aliments, com a frescos o amb escàs processament, solen reaccionar amb rapidesa a les variacions de costos energètics i de transport, per la qual cosa la dada reflectix que l’alleujament en altres components de la inflació encara no es trasllada plenament a estes productes bàsics.
Per contra, els aliments amb elaboració, juntament amb les begudes i el tabac, van registrar increments més moderats: un 2,4% en taxa anual i a penes un 0,1% en termes mensuals. Esta diferència entre aliments elaborats i no elaborats suggerix que els productes que requerixen més fases industrials o comercials estan esmorteint part de l’impacte dels costos, mentres que els frescos mantenen una major volatilitat de preus.
Inflació general i impacte de l’energia
En el conjunt de l’economia, la taxa anual de la inflació es va moderar dos dècimes a l’abril, fins al 3,2%. Esta desacceleració es deu, principalment, al descens del preu de l’electricitat, que contraresta en part l’encariment dels carburants. La caiguda del rebut elèctric té un efecte directe en la factura de les llars i, de manera indirecta, alleuja els costos de producció de molts béns i servicis.
La comparació mensual enfront de març reflectix un abaratiment més intens de l’electricitat, al mateix temps que els combustibles tornen a pujar. Així, l’evolució dels preus energètics continua sent determinant per a explicar el comportament general de la inflació, amb moviments en sentit contrari entre llum i carburants.
El Govern va aprovar a la fi de març, en un context de repunt de la inflació fins al 3,4%, un paquet de rebaixes fiscals en llum, gas i combustibles per a fer front a l’encariment energètic associat a la guerra a Orient Mitjà. Estes mesures busquen frenar la transmissió del xoc energètic al conjunt de preus i contindre l’impacte en la butxaca dels consumidors.
Segons l’avanç de l’INE, a l’abril els preus de l’electricitat van disminuir més que en el mateix mes de 2025 i també es van moderar els preus dels paquets turístics, mentres que van pujar els combustibles i lubrificants per a vehicles personals. D’esta manera, part de l’oci i els servicis relacionats amb el turisme contribuïxen menys a la inflació, mentres que el transport privat seguix pressionat a l’alça pel cost dels carburants.
La inflació subjacent, que exclou els aliments no elaborats i els productes energètics per la seua major volatilitat, va disminuir una dècima i es va situar en el 2,8% en taxa anual. En termes mensuals, els preus van pujar un 0,4% respecte a març, la qual cosa indica que la pressió inflacionista estructural se suavitza lleugerament, si bé encara roman per damunt de l’objectiu del 2% a mitjà termini.
Quant a l’indicador harmonitzat de preus de consum (IPCA), la referència que s’utilitza per a comparar la inflació entre països de la zona euro, va augmentar una dècima i va aconseguir el 3,5% a l’abril. Este comportament reflectix que, malgrat la moderació observada, la inflació continua en nivells elevats en comparació amb els objectius d’estabilitat de preus.
Valoració del Ministeri d’Economia i rebaixes fiscals
El Ministeri d’Economia ha assenyalat que la moderació de la taxa d’inflació a l’abril s’explica, sobretot, per la baixada de la factura de la llum. Segons les seues valoracions, Espanya és, des de l’inici del conflicte, el tercer país d’Europa on menys han crescut els preus del mercat majorista d’electricitat. Per al departament econòmic, este resultat posa de manifest el paper de l’actual mix energètic, amb una elevada presència de renovables, com a element de sobirania energètica i de protecció enfront dels vaivens del mercat internacional.
El Ministeri també subratlla que els carburants continuen sent el producte que més tira de la inflació a l’alça, en reflectir la persistència del xoc extern provocat per la guerra a l’Iran. No obstant això, considera que el seu impacte es compensa parcialment amb el comportament de l’electricitat i amb les mesures fiscals aprovades pel Govern, que busquen impedir que la pujada dels costos energètics es convertisca en un augment permanent dels preus.
El pla impulsat per l’Executiu a la fi de març inclou una rebaixa de l’IVA dels carburants al 10% i de l’impost especial d’hidrocarburs fins al mínim permés per la Unió Europea. Segons les estimacions del propi Govern, este ajust fiscal pot suposar un estalvi de fins a 30 cèntims per litre, equivalent a uns 20 euros per depòsit per a un cotxe mitjà, la qual cosa alleuja el gasto en transport de les llars que depenen del vehicle privat.
En l’àmbit elèctric, també s’han retallat els impostos: l’IVA pansa del tipus general al reduït del 10%, se suspén l’impost de producció d’energia elèctrica del 7%, que recau sobre les empreses, i es reduïx l’impost especial d’electricitat del 5,11% al 0,5%. Estos canvis busquen contindre la factura de la llum tant per als consumidors domèstics com per a les empreses, reduint així un dels components que més havia impulsat la inflació en els últims mesos.
A més, l’IVA del gas natural, els pèl·lets i la llenya se situa en el 10%, al mateix temps que es congelen els preus del butà i el propà i es bonifiquen en un 80% els peatges elèctrics de les indústries més exposades. Amb això, s’intenta esmorteir l’impacte del cost de l’energia en sectors intensius en consum elèctric, evitar una deterioració de la seua competitivitat i contindre futures pujades de preus derivades de majors costos de producció.
Segons el Ministeri d’Economia, el pla de resposta aprovat en el Congrés i en vigor des del 20 de març està complint el seu objectiu principal: que el xoc extern derivat de la guerra no es trasllade de manera permanent ni a la inflació ni al poder adquisitiu de les llars. La combinació de l’abaratiment de l’electricitat i de les rebaixes fiscals explica, en gran manera, que la inflació general s’haja moderat a l’abril, encara que la pujada del 3% en aliments, begudes i tabac mostra que la cistella de la compra seguix sota pressió.






