La Secció Tercera de l’Audiència Provincial de València suspén el juí del cas Avialsa
La Secció Tercera de l’Audiència Provincial de València ha suspés el juí que anava a celebrar-se contra el exalcalde de Quartell i exvicepresident de la Diputació de València, Francisco Huguet, l’exconcejal Emilio Máñez i l’empresari Vicente Huerta, entre altres, després de l’aportació de nous informes pericials per part de les defenses.
Una peça vinculada al cas Avialsa o cartell del foc
Este procediment s’emmarca en una de les branques del conegut com a cas Avialsa o cartell del foc, centrada en operacions urbanístiques suposadament fraudulentes realitzades entre 2005 i 2016. En esta peça s’analitza la relació entre decisions urbanístiques de responsables públics i beneficis obtinguts per un grup empresarial, en un context de presumpta corrupció lligada a l’ús del sòl i a la gestió de patrimoni municipal.
Contraprestacions vinculades a la posició institucional
Segons la Fiscalia, els dos responsables públics haurien rebut diverses contraprestacions per la seua actuació presumptament delictiva. Entre elles es detallen rebaixes en la compra de terrenys, finques i vivendes, així com l’ús de vehicles d’alta gamma. Estos beneficis es consideren presumptament vinculats a decisions adoptades des dels seus càrrecs, la qual cosa per al Ministeri Públic encaixaria en un esquema de suborn i aprofitament il·lícit de la seua posició institucional.
Nous informes pericials i suspensió de la vista
La suspensió del juí s’ha produït després que la defensa d’Huguet presentara un informe pericial de caràcter economicoadministratiu amb el qual pretén contradir un dictamen previ de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF). Este nou document qüestiona la base tècnica sobre la qual se secundava part de l’acusació, la qual cosa ha portat a la Fiscalia Anticorrupció, que inicialment es va oposar a la seua admissió, a sol·licitar de manera subsidiària la suspensió de la vista per a disposar de temps suficient per a analitzar la nova prova.
Noves proves i testimonis en la causa
El tribunal ha admés l’informe pericial presentat per la defensa i ha acordat la suspensió del juí fins a nova data, amb la finalitat que totes les parts puguen estudiar amb detall la documentació incorporada. Esta decisió implica que l’inici del juí es retarda i que l’estratègia d’acusacions i defenses pot reorientar-se en funció de les conclusions que s’extraguen dels nous informes.
Citació de l’alcaldessa Cristina Marqués
A més, a petició de l’acusació particular que exercix l’Ajuntament de Quartell, la Sala ha acordat la citació de l’actual alcaldessa del municipi, Cristina Marqués, en qualitat de testimoni. La seua declaració es considera rellevant per a aclarir les repercussions de les decisions urbanístiques qüestionades sobre el municipi i per a aportar una visió institucional des de l’actual corporació local.
Rellevància d’una sentència prèvia i rebuig d’incorporació
Per contra, la Sala ha rebutjat incorporar a esta causa la sentència dictada per l’Audiència Nacional en 2024 contra l’empresari Vicente Huerta, condemnat llavors a tres anys i cinc mesos de presó per pactar preus i subornar a càrrecs públics per a obtindre contractes de mitjans aeris per a l’extinció d’incendis a Espanya. El tribunal entén que eixa resolució correspon a un altre procediment i que la seua incorporació podria desviar el focus del juí actual, centrat en fets urbanístics concrets.
Vista en menys de 30 dies i ordenació del procediment
Abans de 30 dies, segons ha indicat la presidenta del tribunal, se celebrarà una nova vista perquè les parts plantegen les qüestions prèvies que puguen sorgir després de l’estudi dels informes afegits. Esta compareixença servirà per a ordenar de nou el desenrotllament del juí i perquè Fiscalia, acusacions i defenses aclarisquen quines proves mantenen, quines noves peticions formulen i si plantegen incidents de nul·litat o d’exclusió de determinats documents. La data concreta per a reprendre el juí haurà de fixar-se posteriorment, una vegada superada esta fase prèvia.
Penes sol·licitades: suborn, falsedat i prevaricació
En este procediment, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita penes d’entre set i 22 anys i mig de presó per als deu acusats per delictes continuats de suborn, falsedat documental, prevaricació administrativa, blanqueig de capitals i frustració de l’execució. L’abast de les penes reflectix la gravetat que el Ministeri Públic atribuïx a la suposada xarxa de decisions irregulars, al falsejament de documents i al maneig opac de fons derivats de les operacions immobiliàries.
Import de les penes per a cada acusat
En concret, l’acusació reclama 22 anys i mig de presó per a Emilio Máñez: 2 anys per falsedat, 7 per prevaricació, 4 per suborn, 5 anys i 6 mesos addicionals per suborn i 4 anys per frustració de l’execució. Per a Francisco Huguet demana 16 anys i mig de presó, repartits en 7 anys per prevaricació, 4 per suborn i 5 anys i 6 mesos per blanqueig de capitals. En el cas de Vicente Huerta, la sol·licitud s’eleva a 7 anys de presó, amb 3 anys per falsedat i 4 per suborn.
Marc de la Fiscalia: influència empresarial i decisions urbanístiques
El Ministeri Públic sosté en el seu escrit que Horta, com a president del hòlding empresarial Avialsa, s’hauria valgut de la capacitat d’influència i decisió d’Huguet i Máñez per a aconseguir l’adjudicació de terrenys municipals destinats a operacions urbanístiques en municipis de la comarca del Camp de Morvedre, especialment a Algímia d’Alfara i Quartell. Per a la Fiscalia, esta relació entre empresa i responsables públics hauria permés dirigir decisions de planejament i patrimoni municipal cap a projectes que beneficiaven al grup empresarial.
Execució indirecta i model de negoci per a transferir la realització
No obstant això, el Ministeri Públic sosté igualment que el processament no pretenia executar directament els projectes urbanístics, sinó cedir eixa execució a altres mercantils, la qual cosa encaixaria en un model de negoci basat a mitjançar amb eixos sòls i operacions. D’esta manera, Avialsa i el seu entorn haurien actuat com a impulsors de determinats desenrotllaments urbanístics per a després transferir la seua realització a altres empreses, conservant els beneficis derivats de les adjudicacions inicials.
Indemnitzacions reclamades a l’Ajuntament de Quartell
En el pla econòmic, la Fiscalia sol·licita en el seu escrit d’acusació indemnitzacions a favor de l’Ajuntament de Quartell que sumen en conjunt quasi 700.000 euros. Eixa xifra es vincula al perjuí que el Ministeri Públic considera que va patir l’administració local per les decisions suposadament irregulars i per les oportunitats econòmiques que s’haurien desviat de l’interés general.
Antecedents de condemna de Francisco Huguet
En paral·lel a esta causa, l’historial judicial d’Huguet inclou una condemna ferma des de maig de 2022 a dos anys i mig de presó com a cooperador necessari d’un delicte continuat de prevaricació i malversació de cabals públics. Eixa sentència es va dictar en relació amb la contractació simulada per l’empresa pública Imelsa, posteriorment rebatejada com Divalterra, del seu regidor Emilio Máñez com a coordinador de Brigada Forestal. En aquell cas, la Justícia va apreciar un ús indegut de recursos públics mitjançant un lloc que no responia a una necessitat real de l’administració.
Relacions polítiques i professionals amb l’entorn del Partit Popular
Máñez, per part seua, havia sigut contractat prèviament com a assessor del grup popular de la Diputació de València entre 1999 i 2003, període en el qual va exercir també com a assessor del llavors alcalde de Quartell i diputat provincial. Estos antecedents ajuden a contextualitzar les relacions polítiques i professionals entre els principals acusats i expliquen per què la Fiscalia observa una continuïtat en els vincles que ara s’investiguen en el marc del cas Avialsa.
