El 4,7% de l’alumnat adolescent, aproximadament un de cada 20 estudiants, presenta un risc clar de desenrotllar una dependència problemàtica de la intel·ligència artificial generativa en l’àmbit educatiu. L’informe també revela que el 64,4% dels adolescents ha utilitzat alguna vegada aplicacions o pàgines web amb IA i que, entre els qui ja la usen, el 70,4% l’empra per a fer deures o estudiar, de manera puntual o freqüent.
Estes conclusions procedixen d’un estudi científic del grup Ciberpsicología de la Universitat Internacional de La Rioja, en col·laboració amb investigadors de la Universitat del País Basc i la Universitat de València. La investigació analitza el comportament de 1.905 estudiants d’entre 11 i 14 anys i posa nom a un fenomen emergent a les aules, al qual denomina ‘AIlessphobia’: la por o la resposta d’ansietat al no tindre accés a ferramentes d’IA generativa per a fer tasques educatives.
L’equip responsable subratlla que el treball no diagnostica una addicció formal a la IA, sinó que valguda una ferramenta per a detectar malestar i falta de confiança acadèmica quan l’alumnat percep que no pot recórrer a estes tecnologies en les tasques escolars. És a dir, no es parla sol d’un ús intensiu, sinó d’una sensació d’inseguretat acadèmica quan la IA no està disponible.
Dos dimensions de la fòbia a quedar-se sense IA
L’escala dissenyada pels investigadors mesura la freqüència d’ús de la IA generativa i desglossa la fòbia en dos grans dimensions que ajuden a explicar per què quasi el 5% dels jóvens se situa en una franja de risc.
Ansietat per l’autoeficàcia acadèmica
La primera dimensió és l’ansietat per l’autoeficàcia acadèmica. Segons l’estudi, este component reflectix el temor de l’estudiant a no ser capaç d’iniciar o completar una tasca escolar sense el suport de la IA generativa. En la pràctica, es traduïx en una percepció que els seus propis recursos, coneixements o capacitat d’organització no basten si no compta amb estes ferramentes.
Falta de confiança acadèmica sense IA
La segona dimensió és la falta de confiança acadèmica sense IA. Este aspecte al·ludix a la tendència a emprar la intel·ligència artificial per a revisar, confirmar o reforçar el treball ja realitzat. L’alumnat no sols consulta la ferramenta per a obtindre informació nova, sinó per a verificar que el que ha fet per si mateix està bé, la qual cosa pot derivar en una dependència per a validar qualsevol tasca.
Quan les dos dimensions es combinen, els investigadors poden avaluar fins a quin punt la IA generativa passa de ser un suport puntual a convertir-se en un recurs percebut com a imprescindible per a estudiar. Eixe salt és el que marca la línia entre un ús raonable i una relació problemàtica, en la qual l’estudiant sent que no pot desembolicar-se acadèmicament sense esta tecnologia.
L’estudi aporta també un perfil detallat de la mostra analitzada. La mitjana d’edat dels 1.905 alumnes de primer a tercer de Secundària de 26 centres educatius espanyols és de 12,6 anys. El 49,2% són xics, el 49% xiques i un 1,8% dels participants va preferir no respondre a la pregunta sobre el gènere, un repartiment que reflectix una participació molt equilibrada entre els dos sexes.
A diferència del que ocorre amb altres comportaments digitals, com l’ús de xarxes socials o els videojocs, la ‘AIlessphobia’ no presenta diferències rellevants entre xiques i xics en esta mostra. Tampoc s’han detectat variacions importants per curs escolar, la qual cosa suggerix que el risc de fòbia a la IA s’estén de manera transversal i s’instal·la des dels primers anys de l’adolescència.
Vincle entre ‘AIlessphobia’ i nomofobia
La investigació establix a més un vincle entre la ‘AIlessphobia’ i la ‘nomofobia’, entesa com la por intensa a no poder usar el telèfon mòbil o a perdre la connexió. Esta relació indica que la fòbia a la falta d’IA no és un fenomen aïllat, sinó que forma part d’un ecosistema d’ansietats digitals més ampli.
Segons les dades de l’estudi, els estudiants que puntuen alt en nomofobia tendixen a presentar també nivells elevats de ‘AIlessphobia’. Això suggereix que la dependència tecnològica s’està sofisticant: ja no es tem únicament quedar-se desconnectat dels altres a través de les xarxes socials, sinó també perdre l’accés a ferramentes que es perceben com a clau per a resoldre problemes acadèmics.
En eixe ecosistema, el telèfon intel·ligent actua com el suport físic que dona accés constant a internet i a les aplicacions, mentres que la IA es configura com el suport cognitiu, és a dir, com l’instrument que ajuda a generar idees, respostes i solucions. Quan els dos elements es combinen, el risc de dependència pot augmentar, perquè el dispositiu i la tecnologia funcionen com una mateixa unitat en la vida quotidiana de l’estudiant.
Usos de la IA en treballs de classe i dubtes academicas
L’estudi detalla en quines tasques empren els adolescents la IA i confirma que l’entorn escolar és un dels principals motors d’ús. L’activitat predominant és la busca d’informació per a treballs de classe, un recurs utilitzat pel 66,8% dels qui havien usat IA. A més, un 32,5% recorre a estes ferramentes per a resoldre dubtes acadèmics, per exemple, aclarir conceptes o demanar explicacions addicionals sobre un tema.
Més enllà de l’aula, la IA també s’integra en altres facetes del dia a dia. Un 36% dels adolescents la utilitza per a buscar informació sobre temes de salut, la qual cosa pot incloure des de símptomes fins a pautes generals. El 14,4% afirma que l’empra per a l’oci, com a jocs o generació de continguts d’entreteniment. El 11,8% l’usa per a resoldre problemes tècnics i un 8,3% la integra com a suport en la presa de decisions, per exemple, comparant opcions o demanant recomanacions.
El risc identificat en la investigació apareix quan estes ferramentes deixen de veure’s com un reforç ocasional i passen a considerar-se un recurs necessari per a estudiar o completar tasques. En eixe punt, l’estudiant sent que el seu acompliment acadèmic depén de la IA, la qual cosa pot afectar la seua motivació, a la seua capacitat per a enfrontar-se a reptes sense ajuda i a la seua seguretat a l’hora d’aprendre per si mateix.
Els investigadors advertixen que, si no s’intervé mitjançant programes d’alfabetització digital i una mediació activa per part de les famílies i dels centres educatius, la IA generativa podria comprometre habilitats clau com el pensament independent, la creativitat o la resolució autònoma de problemes. El repte, conclouen, passa per integrar la intel·ligència artificial en l’educació com una ferramenta de suport, però sense que substituïsca l’esforç personal ni el desenrotllament de competències pròpies.
