Una investigació coliderada per l’Institut d’Investigació Sanitària Incliva, vinculat a l’Hospital Clínic de València, i la Universitat Politècnica de València (UPV) ha desenvolupat una estratègia terapèutica nova basada en nanotecnologia per a millorar el tractament del càncer de mama triple negatiu, un dels subtipus més agressius i amb menys opcions específiques.
Segons ha informat l’Incliva, este treball ha sigut publicat en la revista Biomaterials Research i suposa un avanç important perquè combina tres accions: elimina cèl·lules tumorals, modifica l’entorn que les envolta i activa el sistema immunitari. D’esta manera, obri la porta a tractaments més eficaços i segurs en el futur.
El paper clau del microambient tumoral
L’estudi és fruit de la col·laboració entre el Grup d’Investigació en Biologia en Càncer de Mama de l’Incliva i el Grup d’Investigació en Nanomaterials i Sensors (NanoSens) de l’Institut Interuniversitari d’Investigació de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) de la UPV, integrat en el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN) de l’Institut de Salut Carlos III.
El doctor Juan Miguel Cejalvo, investigador principal del Grup de Biologia en Càncer de Mama d’Incliva, membre de l’àrea de Càncer del CIBER (Ciberonc) i oncòleg de l’Hospital Clínic de València, assenyala que les teràpies actuals se centren sobretot en les cèl·lules tumorals.
No obstant això, el microambient que envolta el tumor té un paper decisiu. Cejalvo explica que este entorn influïx en la progressió del càncer, en la resistència als tractaments i en la immunosupressió. Per això, considera fonamental tindre’l en compte quan es dissenyen noves teràpies.
En este context, remarca el paper dels fibroblasts associats al càncer, coneguts com a CAFs. Segons indica, estes cèl·lules ‘contribueixen activament a estos processos i representen una diana terapèutica prometedora’.
Dins dels subtipus de càncer de mama, el triple negatiu és un dels més agressius, presenta una alta capacitat metastàtica i un pitjor pronòstic. Representa entre el 15 % i el 20 % dels casos i compta amb menys opcions terapèutiques específiques que altres subtipus.
Nanodispositiu que porta la quimioteràpia directament al tumor
A diferència de les teràpies convencionals, que actuen principalment sobre les cèl·lules tumorals, este estudi s’adreça també a l’entorn que les rodeja, el microambient tumoral.
Els investigadors han centrat l’atenció en els fibroblasts associats al càncer. Estes cèl·lules afavorixen el creixement del tumor, contribuïxen a la resistència als tractaments i dificulten la resposta del sistema immunitari.
Per a afrontar este problema, l’equip ha desenvolupat una nanoteràpia innovadora basada en un nanodispositiu que transporta doxorrubicina, una quimioteràpia molt utilitzada en el tractament del càncer de mama triple negatiu, directament cap al tumor.
‘Les nanopartícules estan dissenyades per a reconéixer de manera específica una proteïna present en els fibroblasts associats al càncer (FAP-α), que són les cèl·lules més abundants del teixit que rodeja el tumor i exercixen un paper clau en el seu creixement, disseminació i resistència als tractaments’, comenta Ramón Martínez-Máñez.
Martínez-Máñez, investigador de l’Institut Interuniversitari de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic i del CIBER-BBN, afig que estes cèl·lules també dificulten l’arribada dels fàrmacs al tumor i debiliten la resposta del sistema immunitari.
Per este motiu, dirigir el tractament cap als fibroblasts que expressen FAP-α permet actuar sobre un dels principals motors del tumor i millorar l’eficàcia terapèutica de manera més precisa.
Resultats en models de laboratori i animals
L’eficàcia d’esta estratègia s’ha avaluat amb diferents models experimentals. Els investigadors han treballat com cèl·lules tumorals, fibroblasts obtinguts de pacients i organoides derivats de pacients, que reproduïxen de forma més fidel la complexitat real de la malaltia.
A més, han estudiat els efectes de la nanoteràpia en models animals de càncer de mama triple negatiu. Estos models permeten observar el comportament del tractament en un context més pròxim a la malaltia en persones.
La doctora Iris Garrido, investigadora postdoctoral del Grup de Biologia en Càncer de Mama d’Incliva, del CIBER-BBN i última signant de l’article, destaca que els resultats ‘mostren que esta nanoteràpia és capaç de dirigir-se selectivament a l’entorn tumoral, reduir el creixement del tumor, afavorir l’eliminació de cèl·lules canceroses i modificar el microambient per a fer-lo menys favorable al desenvolupament del càncer’.
Garrido assenyala també que ‘s’observa una activació del sistema immunitari, amb un augment de les cèl·lules defensives i una disminució d’aquelles que afavorixen la progressió tumoral’. Estes troballes reforcen el potencial de la teràpia com a complement a la quimioteràpia habitual.
Un dels aspectes més rellevants del treball és que, en tractar-se d’una teràpia dirigida, permet reduir els efectes secundaris associats a la quimioteràpia convencional.
En concret, la doxorrubicina pot provocar toxicitat cardíaca. Amb el nou nanodispositiu, el fàrmac es transporta de manera més específica cap al tumor, fet que disminuïx l’impacte sobre els teixits sans i reduïx la toxicitat sistèmica.
Els pròxims passos del projecte passen per optimitzar el nanodispositiu i validar-lo en models més complexos. L’objectiu és avançar cap a una possible aplicació en pacients si els resultats continuen sent positius.
Esta investigació ha rebut finançament de l’Institut de Salut Carlos III, del Ministeri de Ciència i Innovació, de la UPV i del Programa de Materials Avançats, finançat per la Unió Europea–NextGenerationEU.
